Història i arquitectura de la Lleida romana

La Lleida romana

5:Tot i que els historiadors han tendit a identificar la Iltirta ibèrica amb la Ilerda romana, no hi ha proves arqueològiques que confirmin aquesta hipòtesi, ja que no s’han trobat estructures ibèriques en el turó de la Seu Vella. Cal pensar, al contrari, que Ilerda va ser una fundació romana ex novo. Iltirta iberica apareix en les fonts antigues com a capital dels ilergets, tribu ibera. En començar la segona guerra púnica els cabdills ilergets Indíbil i Mandoni eren aliats d'Anníbal, que va reclutar guerrers ilergets per a la seva expedició contra Roma. Fent servir la imatge com a suport, feu la descripció de la llerda romana, fent especial incidencia en els edificis que s’han conservat Des d’època antiga, l’emplaçament estratègic i les possibilitats defensives de l'actual Lleida la van fer propícia a dominar un ampli territori, ja que està situada en un encreuament de camins que comuniquen la costa amb l’interior peninsular, amb el riu Sícoris (Segre) com una important via de comunicació, i des del Tossal de la Seu Vella es domina tota la plana del Segrià.

Edificis públics a la Lleida romana

7: Eren edificis públics amb prestacions que avui en diríem higienicosanitàries. Són els precursors de les modernes cases de banys, saunes i balnearis termals i representaven un dels principals llocs de trobada a l'antiga Roma. Les termes romanes tenien la funció de ser banys públics, més enllà de les seves funcions higièniques, també s'hi practicava esport, es tenia cura de l'estètica personal i servien de centres socials o culturals on la gent es trobava amb amics i coneguts. L'atracció exercida per les termes feia que els carrers del voltant fossin plens de botigues (tabernae) que oferien les seves mercaderies als clients dels banys. La temperatura adequada de l'aigua i de totes aquestes sales s'aconseguia per mitjà d'un reeixit sistema de calefacció. Un forn (praefurnium) escalfava l'aigua, generalment tancada en una caldera situada just damunt el foc per als banys calents i en una altra caldera un poc més allunyada per als banys tebis. L'aigua era transportada des de les calderes fins al caldarium i el tepidarium a través d'unes canonades de plom. Alhora el mateix forn anava escalfant l'aire que passava a través d'una cambra subterrània d'uns 60 cm d'alçada anomenat hipocaust (hypocaustum), cobert per la suspensura.

Obra filosòfica de Ciceró

9:

10:Pel que fa a la seua obra filosòfica, cal remarcar que Ciceró va introduir a Roma les doctrines filosòfiques gregues, respecte a les quals va adoptar, un cop més, una postura eclèctica (platonisme i estoïcisme pragmàtic). Per la temàtica, hi distingim tres grups d’obres: els tractats polítics, La república i Les lleis (amb títols manllevats de Plató); els tractats morals, com Les Tusculanes, La vellesa, L’amistat; i els tractats de religió, com La natura dels déus. Aquestes obres prenen sovint forma de diàleg, a la manera de Plató. En l’època en què Ciceró accedeix a la palestra pública hi havia dos estils de fer discursos: l’asiàtic i l’àtic. L’estil asiàtic, arribat a Roma quan Ciceró era jove i representat per Hortensi (sovint rival de Ciceró), es caracteritzava pels seus ornaments, sovint exagerats. En canvi, l’estil àtic, preferit per la generació següent, propugnava un estil planer i contundent. Ciceró va mantenir una posició eclèctica entre ambdues tendències (l’anomenat estil rodi), que el va consagrar com a model de classicisme. Conservem una seixantena dels més d’un centenar de discursos que va pronunciar Ciceró al llarg de la seua vida com a advocat o polític. Esmentem només els més famosos: les Verrines, les Catilinàries i les Filípiques.

La muralla de la Lleida romana

6: La muralla devia abastar tot el Tossal de la Seu Vella i la part baixa fins a l'antic curs dels rius Segre i Noguerola, amb una extensió total d’entre 23 i 30 ha (9.000 habitants). La difícil topografia del nucli urbà, amb una part alta escarpada i una part baixa enclavada en el marge entre el promontori i els dos rius, va condicionar en gran mesura la seva estructura, allunyada dels cànons de les fundacions romanes.