Guia completa del teatre clàssic: Literatura grega i llatina

Literatura llatina: Època arcaica

Durant tot aquest període és notable la influència de la literatura grega, fet que s’accentua al segle III aC amb la conquesta de la Magna Grècia (sud d’Itàlia). En aquestes terres, els romans es deixen seduir per la cultura refinada dels grecs, que tenien ja una creació literària molt extensa.

Pel que fa al teatre, a Roma la tragèdia no va tenir èxit i va reeixir la comèdia, que tenia com a protagonistes els homes del carrer i la vida quotidiana. Aquesta oferia al públic romà situacions divertides i intranscendents destinades només a fer riure. Els autors de comèdia romana van prendre com a model les obres de la Comèdia Nova grega (les de Menandre), ja que no presentava temes tan atrevits o conflictius com la Comèdia Antiga grega (les obres d’Aristòfanes); així, les obres romanes eren acceptades sense gaires dificultats pels organitzadors dels jocs escènics.

La comèdia romana podia ser:

• Palliata: el tema era típicament grec i els personatges portaven el pallium, una mena de capa característica dels grecs. Va ser la que va tenir més èxit.
• Togata: tractava assumptes romans i els actors duien toga, vestit romà per excel·lència.

I. Plaute (254-184 aC)

No tenim gaires dades certes sobre la seva vida. Ja de jove va anar a Roma, on treballà en diversos oficis fins que s’entregà al teatre, activitat amb la qual es va enriquir. Segurament primer va ser actor teatral; més endavant va esdevenir autor i, finalment, també productor i director de les seves obres. Va escriure nombroses comèdies palliatae, totes representades amb gran èxit de públic, però només 20 han arribat fins als nostres dies.

Algunes de les seves obres més representatives són: Amphitruo (Amfitrió), Miles Gloriosus (El soldat fanfarró), Aulularia (La comèdia de l’olla) i Captiui (Els captius). Plaute destaca per l’ús del sermo uulgaris, la parla popular romana, viva i àgil.

II. Terenci (190 aprox – 159 aC)

Publi Terenci Àfer va néixer al voltant de l’any 190 aC a Cartago. Un cop alliberat de la seva condició d'esclau, va viure associat al cercle filohel·lènic d’intel·lectuals que patrocinava la família aristocràtica dels Escipions. Les seves obres són de caire moralitzant i presenten una estructura formal més acabada que les de Plaute. Terenci va ser considerat un gran autor pels cercles cultes de Roma a causa de la seva humanitas.

El teatre romà

Al començament, els teatres romans eren de fusta i desmuntables. A partir del segle I aC, es van començar a construir teatres de pedra seguint els models grecs, però amb innovacions com l'ús d'arcs i galeries de formigó (cauea) i l'orquestra semicircular. El teatre de Pompeu, amb capacitat per a 27.000 espectadors, és un dels més destacats.

Les representacions escèniques

Les representacions tenien lloc durant festivals religiosos com els Ludi Megalenses, els Ludi Apollinares i els Ludi Romani. Els actors professionals (histriones) estaven socialment mal considerats durant la República, sent majoritàriament esclaus o lliberts. No hi havia actrius, i els papers femenins els representaven homes amb màscares (personae).

Empúries: Empòrion i Emporiae

Fundada pels grecs foceus entre el 580 i 560 aC, Empòrion va tenir una funció essencialment comercial. Amb l'arribada dels romans el 218 aC, la ciutat va prosperar, unint el nucli grec (Neàpolis) amb el campament militar romà, formant finalment Emporiae. El fòrum, les termes i les domus amb mosaics són testimonis de la seva importància històrica.

Tragèdia grega: Autors i obres

• Èsquil (525-456 aC): Autor d'Agamèmnon i Prometeu Encadenat. Les seves obres tenen un optimisme latent.
• Sòfocles (496-406 aC): Innovador que introduí el tercer actor. Obres destacades: Èdip Rei i Antígona.
• Eurípides (480-406 aC): Destaca per l'anàlisi psicològica i el pessimisme. Obres: Medea i Les bacants.

La comèdia grega

La comèdia nasqué en les festes en honor a Dionís (kômos). Es divideix en:

1. Comèdia antiga: Farsa i sàtira política. El màxim representant és Aristòfanes (autor d'Els núvols i Les granotes).
2. Comèdia nova: Temes de la vida quotidiana. El màxim representant és Menandre.

El teatre grec

El teatre grec tenia un caràcter ritual en honor a Dionís. L'edifici es dividia en la graderia (theatron), l'orquestra i l'escenari. La tragèdia clàssica seguia una estructura rígida: pròleg, pàrode, episodis, estàsims i èxode.