Chuletas y apuntes de Latín de Bachillerato y Selectividad

Los primeros pasos de la historiografía romana

Los primeros pasos de la historia de Roma, a finales del s. III a. C., se encuentran en el trabajo de los annalistas, hombres —muchos de ellos funcionarios— que levantaban acta de los hechos políticos, religiosos y sociales más relevantes año a año (de ahí el nombre).

Annales más importantes

Los más importantes fueron:

• Fabio Píctor, L. Cincio Alimento, P. Cornelio Escipión y Postumio Albino.
• Catón, que fue muy relevante porque escribió por primera vez en latín; a partir de él comenzaron a redactarse obras en lengua latina. Escribió Orígenes.

Otros autores fueron: Cneo Gelio, Q. Fabio, Calpurnio Pisón, Celio Antípater y L. Cornelio Sisena.

Julio César (100-44 a. C.)

Ha sido sin duda... Continuar leyendo "Historiografía romana: annalistas, Julio César, Salustio y Cornelio Nepote" »

Características de la Poesía Lírica Latina Clásica

Este género literario surgió en el siglo II a.C. a partir de modelos griegos, aunque alcanzó sus máximos niveles artísticos en el siglo I a.C.

Horacio: El Purista de la Lírica Latina

Educado en Roma y Atenas, Horacio tuvo una discreta participación en los asuntos públicos de Roma, prefiriendo la vida retirada a la urbe. Su producción lírica es muy abundante. Sus grandes monumentos son los Epodos y las Odas.

Los Epodos (Epodi)

Ofrecen un amplio abanico de temas, expresados con agresividad y violencia, ya que es una composición dedicada al insulto y al improperio. Destaca el famoso Beatus Ille, que ha dado nombre a un tópico literario: la alabanza de la vida en el campo.

Las Odas (Carmina)

L'Amfiteatre Flavi (El Colosseu)

Va ser escenari de grans lluites durant gairebé 500 anys; l’última de la qual tenim notícia es va celebrar l’any 523 sota les ordres del rei Teodoric. Va haver de deixar de ser usat quan, entre els segles V i VI, el Cristianisme, religió oficial de l’imperi, va prohibir les lluites de gladiadors i animals salvatges.

No podem oblidar que, malgrat ser una construcció arquitectònica magnífica i amb un simbolisme preciós de l’època clàssica, era utilitzat principalment per a la mort.

El Colosseu avui

Actualment és Patrimoni de la Humanitat, declarat l’any 1980, i una de les noves Set Meravelles del Món Modern, des del 2007.

L'exterior del Colosseu

L'exterior es compon de tres pisos d'arcades superposades... Continuar leyendo "El Colosseu de Roma: Història, Arquitectura i Espectacles" »

Virgili i la Poesia Èpica Romana

La Poesia Èpica en la Literatura Grecoromana

La poesia èpica comprenia poemes en els quals es cantaven la glòria i les gestes dels herois de l'època mitològica. Formalment es caracteritzava per l'ús d'un tipus especial de vers, l'hexàmetre. Va ser introduïda a Roma al segle III aC per Livi Andrònic, el qual va traduir al llatí l'Odissea d'Homer. Altres autors destacats van ser Nevi, en època republicana, i Lucà, en la imperial; però l'autor més important va ser sens dubte Virgili.

Vida de Virgili (70 aC - 19 aC)

Nascut a Màntua i mort a Bríndisi, Virgili va viure durant l'època de l'emperador Octavi August. Va pertànyer al cercle literari de Mecenes. Els seus poemes van cridar l'atenció d'aquest... Continuar leyendo "Virgili i la Poesia Èpica Romana: Vida, Obres i Llegat" »

La Comedia en Roma

Surge después de la épica y poco antes que la lírica.

Características

• Se nutre de la comedia griega, adaptando los temas a las costumbres y el carácter romanos.
• Diferentes tipos de comedia:
  • Fabula palliata: de ambiente griego, con actores vestidos con el traje griego (pallium).
  • Fabula togata: de ambiente romano, con actores vestidos con la toga de los ciudadanos.
• Las comedias podían ser movidas "motoria"), sosegadas "stataria") o mixtas "mixta").

Plauto (254 - 184 a. C.)

• Comediógrafo más famoso y prolífico de su tiempo.
• Sus comedias son"palliatae motoria".
• Objetivo: divertir al pueblo y buscar la risa.
• Recursos cómicos: saltos, gesticulaciones, golpes, borracheras, fanfarronadas, engaños.
• No copia a los griegos, sino que incorpora

1. Annum

Simplificación de consonante doble y palatalización en castellano. Apócope de la -m final y apertura en o de la u final

Latín: annum

Castellano: año, añejo, añal, añada

Cultismos: anual, anualidad, anuario

Derivados: perenne, bienio, trienio, milenio, anuario, anales, aniversario

2. Aperire

Apócope de la -e, sonorización de la labial -p- en posición intervocálica y síncopa de la vocal -e- átona

Latín: aperire

Castellano: abrir

Cultismos: apertura

3. Aurum

Monoptongación de au en o, apócope de m final y la u átona se abre en o

Latín: aurum

Castellano: oro, dorado, oropel, orfebre

Derivados: aurífero, aureola

4. Capillum

Apócope de m final, la consonante sorda intervocálica sonoriza (p>b), la i tónica se abre en e y la u átona

La Historiografía Romana: Naturaleza y Propósito

Se pretende decir la verdad, pero frecuentemente la historia se queda en un simple grado de verosimilitud, se subordina a una finalidad política, o se convierte en una lección moralmente aceptable con fines educativos.

Período de los Orígenes (753-241 a. C.)

Destacamos de esta época, por su valor histórico (aunque no literario), ciertos monumentos de carácter jurídico, religioso y privado.

Período Arcaico (241-88 a. C.)

Épicos-Historiadores

Aunque fueron grandes escritores en verso y verdaderos poetas épicos, podemos consignar aquí dos cultivadores de la historia, pertenecientes a los siglos III y II a. C.: Nevio y Ennio.

Nevio

Escribió una epopeya nacional: Bellum Punicum, de la que apenas... Continuar leyendo "Evolución de la Historiografía Romana: Períodos, Autores Clave y Obras Fundamentales" »

Bàrcino Romana

Fundació i Estructura

La colònia romana de Bàrcino va ser fundada per l'emperador August a finals del segle I aC, en territori dels laietans. El seu nom complet era Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino i ocupava unes 10 hectàrees. La seva fundació buscava controlar els rius Llobregat i Besòs, importants vies de penetració cap a l'interior. La ciutat, de nova planta sobre un turó, tenia forma rectangular, amb els vèrtexs adaptats a la geografia del terreny. Les insulae s'organitzaven en paral·lel al cardo i al decumanus, que es creuaven al fòrum (l'actual Plaça Sant Jaume). Al fòrum hi havia un temple dedicat a August, del qual es conserven tres columnes i part del podi. Els dos eixos principals donaven accés... Continuar leyendo "Història de Bàrcino i la Poesia d'Ovidi: De Roma a l'Exili" »

Els Espectacles i l'Amfiteatre a l'Antiga Roma

Les Venationes: Lluites amb Bèsties Exòtiques

Les venationes eren tots aquells espectacles en què es feia lluitar animals exòtics salvatges importats d’altres territoris, sent els lleons els més populars, tot i que són molts més els animals que van patir aquesta crueltat, des d’ossos i elefants a cérvols, cabres i conills en certes ocasions. Es va començar amb lluites animal contra animal, però sovint es va veure que aquestes no despertaven la mateixa expectació al públic que la lluita entre gladiadors, així que es van buscar encarregats d’entrenar els animals per fer la lluita més interessant, i més endavant s’iniciaren els combats d’home contra bèstia.

Les Naumàquies: