Estructura d'una ciutat romana: urbanisme i planificació
Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,75 KB
Estructura d'una ciutat Romana
Civilització –) Principalment urbana, el mitjà més eficaç per romantitzar territoris conquerits va ser la creació de les ciutats de nova planta (coloniae)
Coloniae –) Establerts els veterans de guerra i ciutadans romans procedents d'Itàlia.
Península Ibèrica –) Molts exemples de ciutats crescudes d'antigues colònies romanes: València, Saragossa, Mèrida, Lleó…
Actualment en aquestes ciutats si observen traçats urbanístics originals
Cerimònia que predeia la fundació de la ciutat romana
Per fundar ciutats –) Es buscava una zona idònia i estratègica, una altura suficient respecte el riu per evitar inundacions i amb bona defensa natural vs els enemics.
Era important saber la voluntat dels déus cap al lloc escollit, per això un augur examinava les entranyes d'un animal sacrificat: si estaven bé, el lloc era idoni, però si estaven malament no estaven satisfets amb el lloc.
Després de la inauguratio es delimitava l'àrea urbana.
El traçat urbanístic
Després del ritual, es començava a planificar la ciutat.
Enginyers –) Militars especialistes en el disseny de grans construccions comunes, aqüeductes o ciutats.
Traçat urbanístic –) Es disposava a partir de dos grans carrers que es tallaven al centre de la ciutat.
Primer carrer
Es traçava d'est a oest i s'anomenava decumanus
Segon carrer
Perpendicular al primer. Anava de nord a sud, anomenat cardo.
Desembocaven en 4 portes d'entrada a la ciutat i es prolongaven en altres camins extramurs, al costat dels quals hi havia la necròpolis o cementiris. La resta dels carrers eren paral·lels a un d'aquests dos eixos principals.
Cardines –) Paral·lels al cardo
Decumani minores –) Paral·lels al decumanus.
La ciutat formava una forma de quadrícula a l'interior, es tractava d'un traçat ortogonal perquè els carrers formaven angles rectes.
Aquests carrers es tallaven perpendicularment formant illes de cases (model hipodàmic). Hipòdam Milet el va dissenyar.
Agrimensores –) Enginyers romans especialitzats en topografia, utilitzaven instruments especialitzats per assegurar angles rectes.
Forum
O plaça pública al cor de la ciutat. Centre neuràlgic, geogràfic, comercial i polític de la ciutat romana, equivalent a l'Àgora grega. S'hi creuaven les dues vies principals de la ciutat: el cardo i el decumanus maximus. Pren el nom del fòrum de la ciutat de Roma.