Chuletas y apuntes de Latín de Bachillerato y Selectividad

A Poesía Lírica en Roma

Fronte á poesía épica, que narra fazañas en terceira persoa, a lírica ten un carácter subxectivo e describe os sentimentos do poeta en primeira persoa: o poeta invoca á persoa amada ou aconsella a un compañeiro de banquete ou aos concidadáns, ou ben ataca e maldice a alguén.

A poesía lírica latina surdiu en Roma no século II a.C. a partir de modelos gregos. A finais deste século aparecen os que poden ser considerados os primeiros poetas líricos: o círculo de Quinto Lutacio Cátulo (150-87 a.C.). Apenas quedan fragmentos da súa poesía, que era de tema erótico e tiña unha gran variedade de metros.

Os Neoteroi e Gaio Valerio Catulo

No século I a.C. florece en Roma un grupo de poetas coñecido como neoteroi,... Continuar leyendo "A Literatura Latina: Evolución da Lírica e o Teatro na Roma Clásica" »

La Maison Carrée: Temple Romà a Nimes

La Maison Carrée és un temple romà construït a Nimes (França) l'any 16 a.C. durant l'època del primer emperador romà, Octavi August. Aquest va governar Roma durant 45 anys i va concentrar en la seva persona els poders de dret a legislar, a convocar el senat, i a exercir el dret de vet a qualsevol decisió del senat o de les magistratures. També va assumir l'imperium: poder executiu i poder sobre l'exèrcit. L'imperi s'organitzava en províncies, totes controlades amb el cens. Durant el seu govern, el poble romà va recobrar la confiança en el sistema polític i en l'orgull de ser ciutadans romans. Va afavorir els principals homes de lletres: Titus Livi, Horaci, Virgili, i va inaugurar una nova... Continuar leyendo "Anàlisi de la Maison Carrée de Nimes: Temple Romà Imperial" »

Les urbanitzacions

Ildefons Cerdà (1815-1876) va crear el pla de l'Eixample, basat en una xarxa viària oberta i uniforme d'illes de cases. L'engraellat dels carrers s'assembla molt al que van idear els romans per a la colònia romana de Barcino, situada dalt del mont Tàber. Totes les ciutats romanes de nova creació eren concebudes segons aquest model. En el cas de la ciutat de Roma, no ho van fer a causa de la seva antiguitat. El disseny de les ciutats amb carrers paral·lels i perpendiculars fou ideat per l'urbanista grec Hipòdam de Milet. Els enginyers militars romans van tenir en compte els seus criteris a l'hora d'aixecar els campaments; molts d'aquests, després, van ser ciutats, i moltes d'elles van ser dissenyades amb els mateixos... Continuar leyendo "Urbanisme i infraestructures a l'antiga Roma" »

Relats Curts de Ciència-Ficció

El cens total

En un edifici d’oficines treballa el John. Al costat del seu despatx n'hi ha un altre i sempre veu gent pàl·lida entrant. Un dia, li pica la curiositat i entra a investigar. Hi havia uns arxius de totes les persones que vivien al món. Es va quedar bocabadat. Va mirar l’arxiu de la seva dona, que suposadament havia mort, i va descobrir que vivia en un altre lloc, a Nova York. La va buscar i ella el va reconèixer. Van tornar tots dos junts i l’empresa ja no hi era.

Un món distant i veí

Una noia òrfena i italiana va deixar un anunci a una empresa que cobrava bé. Entra i el noi li diu que haurà de traduir textos. L'Eva sospitava que passava alguna cosa estranya. Una nit es va ficar a casa... Continuar leyendo "Relats Curts de Ciència-Ficció: Viatges en el Temps i Mons Paral·lels" »

Ciceró: Vida i Inicis

Va néixer a Arpino, al sud-est de Roma, l'any 106 a.C., al si d'una família benestant de rang equestre. Va iniciar la carrera d'advocat i ben aviat es va convertir en un dels més famosos de Roma.

Ciceró a la Tribuna d'Oradors

L'any 81 a.C. va debutar al Fòrum i l'any següent va defensar Rosci d'Ameria en un procés per assassinat contra les acusacions d'un llibert del dictador Sul·la. L'any 79 a.C. va viatjar a Atenes per estudiar retòrica i filosofia a les escoles dels millors filòsofs i retors grecs. L'any 48 a.C. va abandonar la política i es va retirar a la seva vil·la de Túscul, on es va dedicar a escriure les seves obres sobre retòrica i filosofia.

Ciceró Polític: Carrera i Consolat

L'any 75 a.C. va ser... Continuar leyendo "Ciceró: Vida, Obra i Llegat d'un Orador Romà" »

Erlijio Erromatarra: Ezaugarri Orokorrak eta Garapena

Erromatarrek ahalmen handia erakutsi zuten menderaturiko beste populazioen kultura bereganatzeko. Hau dela eta, Erroman, Italia eta atzerriko kultu eta sineskerak nahastu egin ziren. Erromatarra inoiz ez zen mistikoa izan. Jainkoengan jartzen zuen bere burua haien faborea lortzeko eta zigortua ez izateko.

Hasierako Erlijioa

Lehenengo erromatarrak hainbat indarretan (naturakoak, nekazarien populazioa...) sinesten zuten. Indar horiei numen izena jarri zieten, ez ziren jainkoak baizik eta gauzetan dauden indar misteriotsuak. Numen bakoitzak izen eta funtzio desberdinak zeuzkaten eta erromatarrek pentsatzen zuten: ulertezinak ziren gauzak numenek sortzen zituztela. Ekintza guztientzako zeuden.... Continuar leyendo "Erromatar Erlijioa: Ezaugarriak, Garapena eta Kultuak" »

XIX. mendea. Iparraldeko idazleak.

Sarrera

Gatazka, gudu, borroka eta altxamendu garaia dugu. Era askotako egituraketa politikoak egon ziren ehun urte hauetan: monarkia-aldiak, inperioak, errepublikak... Dena dela, lurralde-antolamenduari dagokionez, ez ziren gauzak lehenera itzuli, izan ere Euskal Probintziek ez zituzten aurretik zituzten eskubideak berreskuratu.

Garraiobideetan eta industrian urrats ikaragarriak eman zituen Frantziak. Iparraldean, ordea, industrializazioak eragin txikia izan zuen; nekazal giroko gizarte tradizionala izaten jarraitu zuen Ipar Euskal Herriak.

Estatu frantseseko eztabaida erlijioso eta borroka ideologikoen oihartzunak iristen ziren Iparraldera, baina Elizak indartsu zirauen oraindik. Euskarazko produkzioaren zati... Continuar leyendo "XIX. Mendeko Ipar Euskal Herriko Literatura eta Euskalariak" »

Épica

El término épica deriva del griego epos, cuyo significado primitivo era "palabra", aunque más tarde evolucionó a "poema". Los griegos consideraban épica a aquella poesía que trataba las gestas de hombres y héroes en los que la intervención de los dioses era decisiva.

Además del tema, los romanos copiaron de los griegos el aspecto formal, puesto que desde sus comienzos se escribe en verso, utilizando el hexámetro, que será considerado por la literatura latina como el verso heroico por excelencia.

La epopeya constituye el prototipo de poesía docta y elevada en la que todos los elementos compositivos (descripciones, comparaciones, figuras estilísticas) están al servicio del discurso solemne. El lenguaje y la expresión adquieren... Continuar leyendo "Literatura Latina: Historia de la Épica y el Teatro en la Antigua Roma" »

Terenci (Publi Terenci Afer)

• Cronologia i Origen: Segle II a.C. Nascut a Cartago, portat a Roma com a esclau, posteriorment llibert.
• Context: Membre del cercle dels Escipions (exaltació de Grècia).
• Obres (6 conservades):
  • La Sogra (Hecyra)
  • Els Germans (Adelphoi)
  • Eunuc (Eunuchus)

Aspectes Comuns i Diferències amb Plaute

• Comuns: Comèdia Nova Grega, Fabula Palliata.
• Diferències:
  • Més reflexiu i sense espontaneïtat.
  • Comediògraf de la “Humanitas”.
  • Llenguatge més refinat, sense acudits grollers, paraules malsonants ni refranys.
  • No fou tampoc ben acollit perquè el públic no volia el caràcter moralitzador i educatiu de les seves obres.

La Comèdia Romana: Gènere i Tipus

La comèdia és un gènere que tracta sobre els problemes de la vida quotidiana,... Continuar leyendo "Grans Autors i Gèneres de la Literatura Llatina Clàssica" »