Chuletas y apuntes de Latín de Bachillerato y Selectividad

Titus (79 - 81)

Erupció del
Vesuvi i un nou incendi devastador a Roma. Inauguració de l’Amfiteatre Flavi.

Domicià (81 - 96)

Es va guanyar l’estimació del poble i l’exèrcit i l’odi de la classe senatorial. Damniato memoriae.

Dinastia dels Antonins (96 - 192)

Nerva (96 - 98), un emperador de transició.

Va inagurar el Fòrum de Nerva, a Roma, en realitat un projecte projectat i realitzat fonamentalment per Domicià.

Trajà (98 - 117), l'emperador soldat.

Va dur els límits de l'Imperi ROMà a la seva extensió màxima. Entre viatges i guerres es va passar la major part del seu regnat fora de Roma, tot i que hi deixà una forta empremta amb la construcció dels Mercats i el Fòrum de Trajà, on s'aixeca la Columna Trajana.

Hadrià (117 - 138)

EL TEATRO.

1. Precedentes

1.1 Los cantos fesceninos

Consistían, en diálogos en versos de contendíó satírico y licencioso, improvisados, entre dos campesinos, que aguzaban su ingenio para lanzarse pullas e injurias, con gran contentamiento de los asistentes.

1.2 La farsa atelana

Son representaciones improvisadas y rudimentarias, con una línea argumental, los actores llevaban máscara y los personajes eran siempre los mismos, cuatro o cinco: pappus, maccus, buccus, dosennus y manducus.

Ambiente similar en los fescenunos y en la atelana.

1.3 La satura

Tito livio dice que en 364ac vinieron a Roma unos ludiones añadiendo al dialogo música y danza

1. El teatro en la época arcaica. Clasificación de las obras dramática

La demanda de representaciones teatrales... Continuar leyendo "Organización social hasta nuestros días" »

Sever Alexandre (222 - 235)

El seu regnat va distanciar-se del del seu antecessor amb el retorn a la religió tradicional i a la política dels Antonins de compartir el poder amb el senat. Va ser assassinat durant una campanya contra els germànics pels seus propis soldats.

La crisi del S.III

Malgrat alguns intents efímers d'imposar-se als militars com l'emperador Gordíà, el senat perd tot paper polític. Es combat incessantment a les fronteres i les ciutats, com Roma , refan les seves muralles per por de les seves incursions.

El Baix Imperi

Després de la crisi del segle III el segle IV coneix una recuperació política, social i econòmica, amb una monarquia clarament absolutista i fonamentada en el dret diví -primer sancionat encara pels

• EL TEATRE ROMÀ

Al començament els teatres romans eren de fusta i desmuntables. Però a partir del s. I a. C. a Roma es van començar a construir de pedra segons els models grecs. El teatre grec es dividia en tres parts ben diferenciades: la graderia; l'orchestra (cor) i les construccions de l'escenari: una plataforma on actuaven els actors i un edifici que feia de teló de fons, magatzem i vestidors (scaena). Els romans van seguir bàsicament aquesta estructura, però van introduir-hi innovacions per millorar-los:

• Els grecs construïen els teatres sobre la falda d'una muntanya. Els romans també aprofitaven sovint el pendent per recolzar-hi la graderia però eren capaços de fer teatres com a edificis independents, en els quals la graderia

1. La Épica Romana Antes de la Época de Augusto

La 1 persona que escribió una epopeya en Roma fue un griego, Livio Andronico, que utilizó su Odisea como texto en la escuela que fundó en Roma en la 2 mitad del s III a.C. La importancia de esta obra, pese a ser una traducción, fue enorme, porque creó una expresión poética latina según un modelo griego. Gneo Nevio fue el 1 que creó un poema épico tomando un tema de la actualidad inmediata, Bellum Poenicum, crónica versificada de la guerra entre Roma y Cartago, en la que él participó como soldado. Esta obra se remonta a la leyenda de Eneas y cuenta la estancia de este en Cartago y sus amores con Dido, la reina púnica, cuyo trágico final era, para Nevio, la explicación del secular... Continuar leyendo "Poesía Romana: Épica, Didáctica y Lírica" »

Dinastia dels Antonins (96 - 192)

Nerva (96 - 98), un emperador de transició.

Va inagurar el Fòrum de Nerva, a Roma, en realitat un projecte projectat i realitzat fonamentalment per Domicià.

Trajà (98 - 117), l'emperador soldat.

Va dur els límits de l'Imperi ROMà a la seva extensió màxima. Entre viatges i guerres es va passar la major part del seu regnat fora de Roma, tot i que hi deixà una forta empremta amb la construcció dels Mercats i el Fòrum de Trajà, on s'aixeca la Columna Trajana.

Hadrià (117 - 138), l'emperador viatger

Redueix l’Imperi buscant limes segurs. De la seva activitat constructora destaca també el Panteó de Roma i la Vil·la Hadriana a Tívoli.

Març Aureli (161-180), l'emperador filòsof i Luci Ver (161-169)

Van

La Eneida: Estructura y Propósito de la Obra

La obra consta de casi diez mil hexámetros organizados en doce libros. La estructura de la obra puede dividirse en dos partes:

1. • Los seis primeros libros narran el viaje de Eneas desde Troya hasta Italia y se inspira en la Odisea.
   • Los otros seis, al estilo de la Ilíada, cuentan la conquista en Italia.

La Eneida es una obra de la épica culta; es decir, fue concebida para ser leída y no fue creada a partir de la tradición oral, sino inspirada en fuentes escritas. Virgilio sabía que su obra iba destinada a un público culto, no a su difusión oral. El propósito de la obra era ensalzar a Roma y a Augusto, pues con esta historia se le daba al imperio un origen divino. Eneas, el protagonista, era hijo... Continuar leyendo "La Eneida de Virgilio: Estructura, Propósito y Legado" »