Chuletas y apuntes de Latín de Bachillerato y Selectividad

Literatura en la Edad Media y Transición

Francesco Petrarca (1304-1374)

Figura clave del humanismo. En 1326 conoce a Laura, musa que inspira su obra, destacando su célebre verso: "Bendito sea el año...".

Giovanni Boccaccio

En Nápoles conoce a Fiammetta (que significa "llamita"), inspiración para su obra cumbre, el Decamerón.

El Renacimiento

A fines del siglo XV y la primera mitad del XVI, la civilización se transformó mediante:

• Inventos: Brújula, pólvora, papel, trapos e imprenta.
• Descubrimientos: Cristóbal Colón para América y Vasco da Gama para África y Asia.

El Barroco

Predominantemente europeo, fue una de las últimas realizaciones del Renacimiento. Se manifestó con variantes regionales:

• Italia: Marinismo.
• Francia: Preciosismo.
• Inglaterra:

Comedia y Tragedia en la Literatura Latina

La primera y fundamental división en el teatro latino es la de tragedia y comedia. La tragedia, que presenta como protagonistas a héroes y a dioses, tiene un tono solemne y su lenguaje es elevado. La comedia, en cambio, utiliza un lenguaje desenfadado, que imita el habla de la calle y, a veces, resulta procaz.

Plauto (254-184 a.C.)

Nació en Umbría. Era de condición libre pero muy pobre. Fue actor, director y empresario.

Obras de Plauto

Se conservan:

• Asinaria (La comedia de los asnos)
• Mostellaria (La comedia de las apariciones)
• Menecmos
• Miles gloriosus (El soldado fanfarrón)
• Pseulodus
• Captivi (Los prisioneros de guerra)
• Rudens (El cable)
• Aulularia (La ollita)
• Trinummus (El hombre de los tres centavos)

Anfitrión... Continuar leyendo "Exploración de la Comedia y Tragedia Latinas: Plauto, Terencio y Séneca" »

La Monarquia Romana: Fets Clau Segons Tit Livi

Numa Pompili: Pau i Fundació Religiosa

Font: Tit Livi, Ab Urbe Condita I, 19-21

Numa va assolir el poder en una ciutat i es disposà a fundar-la de bell nou seguint la justícia, les lleis i els bons costums. Va manar construir un temple dedicat a Janus a la part baixa de l'Argilètum, com a indicador de la pau i de la guerra, ja que quan el temple estava obert, indicava que la ciutat estava en armes, i tancat, que tots els pobles propers estaven pacificats. Després del seu regnat, el temple ha estat tancat dues vegades.

Casualment, als dos exèrcits hi havia germans trigèmins, semblants en força i edat. Els germans eren els Horacis, per banda romana, i els Curacis, per banda albanesa. Els reis... Continuar leyendo "La Monarquia Romana: Fets Clau Segons Tit Livi (Ab Urbe Condita)" »

La Historiografía Romana

Era entendida como un verdadero género literario más que como una obra científica. Se caracterizaba por la inclusión de leyendas, la recreación de ciertos episodios, la creación de discursos y cartas ficticias, y la utilización de recursos expresivos típicos de la retórica.

Orígenes y Primeros Pasos

Sus orígenes se encuentran en los anales que los pontífices elaboraban cada año, en los que anotaban los hechos acaecidos más relevantes. En el siglo III a.C., tras ganar la Primera Guerra Púnica, los romanos decidieron escribir historia como propaganda política y afirmación nacional. Los primeros historiadores recibieron el nombre de analistas.

Los primeros escribieron en griego, ya que era la lengua más... Continuar leyendo "La Historiografía en Roma: Autores, Obras y Evolución del Género" »

Literatura Llatina: La Comèdia

Plaute i Terenci: Els Grans Comediògrafs

L'Arribada de la Comèdia a Roma

El gènere dramàtic de la comèdia entrà a Roma per influència de la cultura grega, ja que els romans van conèixer i adaptar molts aspectes hel·lenístics. Livi Andronic va ser el primer a adaptar comèdies gregues, però fou Plaute qui compongué un tipus de comèdia d’esperit romà.

Tipus de Comèdia a Roma

A Roma convivien dos tipus principals de comèdia:

• Fàbula palliata: La comèdia a la manera grega. L'acció es desenvolupava a Grècia i els seus personatges vestien el pallium.
• Fàbula togata: La comèdia d’ambient romà, en què els actors vestien la toga.

Les més ben rebudes pel públic eren les comèdies pal·liates.

La Vida

La Sátira en la Literatura Romana: Orígenes, Evolución y Autores Clave

Características de la Sátira Romana

La sátira, en su origen, se atribuye a una forma de representación denominada "sátira dramática" por Tito Livio. Esta combinaba diversos géneros: canto, danza, texto y acompañamiento musical. Quintiliano, al afirmar "satura tota nostra est" (la sátira es totalmente nuestra), la define como un género originalmente romano. Su finalidad principal era la crítica de personajes, situaciones e instituciones. Inicialmente, se caracterizaba por la variedad de metros, pero a partir de Lucilio, se estableció el hexámetro como verso único.

Se distingue entre:

• Sátira Menipea: Mezclaba prosa y verso.
• Sátira Hexamétrica: Creada por Lucilio,

Empúries: Un Testimoni Viu del Passat

Les restes arqueològiques d'Empúries són un testimoni de la presència dels grecs i dels romans a casa nostra durant segles. Aquest jaciment, que va començar a excavar-se oficialment fa cent anys, és un dels recintes arqueològics més importants de la Mediterrània, on s'hi pot visitar l'única colònia grega conservada a la península Ibèrica.

Els Pobladors Ibers de l'Empordà

Aquesta zona estava habitada des de l'edat del bronze per unes tribus indígenes, els indigets, que tenien una cultura i una economia molt poc desenvolupada, basada principalment en una agricultura i una ramaderia de subsistència. Aquestes tribus vivien en diversos enclavaments situats en les elevacions que ressortien entre... Continuar leyendo "Empúries: Història Viva de Grecs i Romans" »

La Eneida: Un Poema Épico de Virgilio

La Eneida: Virgilio dedicó los últimos 10 años de su vida a escribir la Eneida, un poema épico en hexámetros. En la Eneida se ensalza el origen y crecimiento del poder romano. La narración gira en torno a 3 personajes: Dido, Eneas y Turno. El tema central de la obra es la leyenda de Eneas, el héroe troyano que sobrevivió por mandato de los dioses a la destrucción de Troya, y tras un largo viaje fundó un asentamiento troyano en Italia. La Ilíada y la Odisea le sugirieron la composición del poema en 2 partes: en los 6 primeros libros, se narra el viaje de Eneas desde la destrucción de Troya hasta su llegada a Italia; los otros 6 libros, que recogen las alternativas en la lucha por la conquista... Continuar leyendo "La Eneida de Virgilio: Origen, Héroes y Legado Épico" »

Empúries: Orígens i Assentaments Grecs i Romans

El topònim Empúries és un nom en plural heretat del llatí Emporiae-arum. Quan els romans s’hi van instal·lar, hi havia la comunitat d’ibers indigets, i la comunitat grega, inicialment, devia ser un poblat de barraques senzilles.

Cap a la fi del segle VII aC o al començament del VI, els grecs van establir un mercat o empori en un illot a la desembocadura del Fluvià, ja que era un punt segur per als qui hi arribaven per mar, tenint en compte que als ibers no els agradava navegar. Aquest primer assentament, anomenat per les fonts escrites Paleàpolis, on actualment hi ha la localitat de Sant Martí d’Empúries, aviat resultà petit per als grecs, i erigiren un nou assentament més ampli... Continuar leyendo "Ciutats Romanes a Hispània: Empúries, Tàrraco, Bàrcino i Mèrida" »

Bernardo Atxaga: Soinujolearen semea (2004)

Soinujolearen semea (2004) Atxagaren liburu luzeena da. Kontakizun enmarkatua da. Argumentuaren arabera, David izeneko protagonista Californian bizi da Mary Ann emaztearekin eta bien bi alabekin. Egun batean, Josebari, Daviden gaztaroko lagunari, Soinujolearen semea izena daraman idazki bat iristen zaio. Josebak bere lagunaren izkribua berridatzi egiten du.

Obran zehar narrazio laburragoak tartekaturik daude eta Daviden bizitzako pasarte nagusiak agertzen dira, Daviden ETAko militantzia eta amnistia irabazirik kartzelatik kaleratu izana barne. Gaur egungo politikan pil-pilean diren auzi batzuk ere mintzagai dira: frankismoaren ondorenak (Davidek aita frankista bizkorra izan baitzuen), talde armatuetako... Continuar leyendo "Bernardo Atxaga eta Joseba Sarrionandia: Euskal Literaturaren Giltzarriak" »