Chuletas y apuntes de Historia de Universidad

El Miracle Europeu segons Eric Jones

1. Comerç internacional
2. Competència entre els estats
3. Creació de mercats interiors
4. Connexió entre avenços tecnològics i coneixements abstractes
5. Centres urbans a Europa dinàmics i creatius
6. A Europa, lenta transició demogràfica

Les Tres Etapes del Marxisme

El marxisme és el sistema de les concepcions i de la doctrina de Marx. Aquest continua i corona genialment les tres principals corrents ideològiques del segle XIX, que pertanyen als tres països més avançats de la societat: la filosofia clàssica alemanya, l'economia política clàssica anglesa i el socialisme francès, vinculat a les doctrines revolucionàries franceses en general.

Genera tres polítiques econòmiques molt diferents entre elles:

Marx de

Estatut d'Autonomia de Catalunya (1932)

L'Estatut no reconeixia el dret a l'autodeterminació, sinó que defensava l'estructura de l'estat espanyol i definia el Principat com a Estat autònom dins la república espanyola. L'Estatut recollia la possibilitat d'agregació d'altres territoris, la defensa de la llengua catalana, el control de l'ensenyament, etc. El **6 de maig del 1932** es va començar a les Corts la discussió de l'Estatut. Després del cop d'estat de Sanjurjo, els republicans van donar suport a l'Estatut i es va aprovar el **9 de setembre de 1932**. S'hi recollien àmplies competències legislatives en dret civil, règim administratiu, atribucions judicials i ordre públic.

Francesc Macià i la Generalitat

El **20 de novembre del... Continuar leyendo "Catalunya durant la Segona República: Estatut, Macià i Fets d'Octubre" »

El Nuevo Orden Internacional y la Recuperación Económica de Posguerra

La Segunda Guerra Mundial fue el conflicto más masivo y destructivo de la historia, caracterizado por el uso intensivo de tecnología militar que provocó millones de muertes y una devastación sin precedentes. Un factor determinante fue la economía: la vasta capacidad productiva de Estados Unidos resultó crucial para la victoria aliada.

Al finalizar la guerra, Estados Unidos emergió fortalecido, ya que el conflicto se desarrolló lejos de su territorio y experimentó un notable aumento de su producción industrial. Por el contrario, Europa se hallaba en una situación crítica, con enormes necesidades de reconstrucción, ante lo cual Estados Unidos ofreció su ayuda.... Continuar leyendo "Economía Global Postguerra: Reconstrucción, Modelos y el Despegue Español" »

La Crisis de 1929 y el New Deal

La **crisis de 1929** supuso un crecimiento más rápido de la oferta que de la demanda, lo que dio lugar a una **espiral deflacionista**: exceso de oferta que produjo una bajada de precios y aumento de *stock*. Las quiebras y los despidos aumentaron el desempleo.

• Evitar la repetición del *crack* bursátil.
• Reactivar la economía real.
• Redistribuir la renta y la riqueza.

El Sexenio Democrático (1868-1874): Orígenes y Estallido

Causas de la Caída de Isabel II

• Profunda crisis de la monarquía isabelina.
• Prácticas dictatoriales (Gobiernos de Narváez).
• Impopularidad del régimen moderado.

La Revolución de 1868: «La Gloriosa»

El Pacto de Ostende (1866) unió a la Unión Liberal (U) y al Partido Progresista (Prim) con el objetivo de derrocar a Isabel II. La reina, debido a sus arbitrariedades, se granjeó la soledad política.

La Revolución de 1868, conocida como La Gloriosa, fue secundada por Topete, Prim y Serrano. Tras la sublevación de Cádiz, el movimiento se extendió rápidamente, forzando el exilio de Isabel II y la creación de Juntas Revolucionarias.

El Gobierno Provisional

El radicalismo de las Juntas... Continuar leyendo "Historia de España: La Crisis de 1868, Amadeo I y la Primera República" »

La industrialització de Catalunya al segle XIX

El procés d industrialització català va iniciar-se al segle XVIII, lligat a la indústria cotonera i a les primeres fàbriques filadores mecàniques. Però aquest procés es va veure truncat a principis del segle XIX a causa de l esclat de la Guerra del Francès, perquè hi va haver un desequilibri econòmic. D aquesta manera, els productes tèxtils catalans es veien obligats a adreçar-se cap a un mercat reduït i mal articulat com era l espanyol; la indústria catalana va haver de desenvolupar-se sempre de manera retardada i limitada respecte a la resta d Europa.

El principal sector industrial va ser el tèxtil, tant cotoner com llaner. Altres sectors destacats van ser la metal·lúrgia, amb... Continuar leyendo "Industrialització i transició política a Catalunya (segles XIX–XX)" »

Democracia: Fundamentos y Requisitos Esenciales

La democracia es un sistema basado en la participación popular. Para que un sistema pueda considerarse democrático, debe cumplir con los siguientes requisitos fundamentales:

1. Libre acceso de los ciudadanos a la actividad política.

2. Elecciones competitivas. (Nota crítica: Aunque en la práctica, a menudo no lo son).

3. Control en la acción de gobierno. Esto implica la independencia del poder judicial y de los tribunales.

4. Pluralidad informativa. (Nota crítica: No todos pueden acceder libremente a los medios de comunicación españoles).

5. Existencia de agentes políticos no estatales (sindicatos, asociaciones, partidos, etc.). (Nota: No debe haber dependencia de los poderes públicos).

Si un sistema reúne... Continuar leyendo "Fundamentos de la Democracia y el Rol de los Agentes Políticos No Estatales" »

Les Col·lectivitzacions a Catalunya durant la Guerra Civil

Font: Víctor Hurtado

Mapa de les Col·lectivitzacions

A) Aquest mapa representa les agrupacions d’empreses col·lectivitzades a Catalunya. Està extret de l’Atles de la Guerra Civil a Catalunya d’Hurtado, Segura i Villarroya.

Context Temporal

B) Guerra Civil a Catalunya (1936-1939)

Distribució Geogràfica

C) La major concentració d’empreses col·lectivitzades es troba a les comarques més industrialitzades del país, com el Barcelonès, el Baix Llobregat, els dos Vallès i el Tarragonès. Hi ha un nombre menor a l’Anoia, el Bages, Osona, la Selva i el Baix Empordà, i encara menor al Segrià, l’Alt Camp, l’Alt Penedès, el Berguedà, el Ripollès i el Gironès. No es tenen... Continuar leyendo "Col·lectivitzacions i Vida a Catalunya durant la Guerra Civil" »

- Noblezia eta apaizeriak: Erregearen boterearen gorakada onartu, botere ekonomiko eta pribilegiatuak aldatu gabe mantendu

- Burgesia: Merkataritzari esker, aberastu egin

- Mekazaritza: Pribilegiorik ez, gehiengoak dira.

Erreforma eta Erreformatzaileak

Trentoko

El Ascenso de Primo de Rivera al Poder en España (1923)

La llegada al poder de Primo de Rivera se produce tras el pronunciamiento militar que se inicia en Barcelona el 13 de septiembre de 1923. Cuenta con apoyos en el ejército, la burguesía católica y derechista, y los sectores patronales y mercantiles. Alfonso XIII acepta el pronunciamiento. El 15 de septiembre le encarga formar gobierno a Primo de Rivera. La única oposición activa fue protagonizada por anarquistas y comunistas.

Causas del Pronunciamiento

• El fracaso de las medidas democratizadoras después de la crisis de 1917. El turnismo seguía sin resolver los graves problemas de España.
• La agudización de los conflictos sociales entre 1919 y 1923, especialmente en Barcelona. La huelga