Constitucionalisme Francès: Revolució, Sobirania i Drets de l'Home

El Constitucionalisme Francès

El constitucionalisme francès es caracteritza per ser:

• Antihistoricista: Es busca trencar amb tot allò relacionat amb l'Antic Règim (a partir de 1789).
• Individualista: La societat es basa en l'individu, influïda per la Il·lustració.
• Estatista: El poble, creador de l'Estat, hi diposita la seva confiança.

La Revolució Francesa i la Sobirania

La Revolució Francesa va aconseguir atribuir els atributs de la sobirania a un nou subjecte col·lectiu: la nació. El lema era: “Primer la nació, després el poble”. Es va negar la sobirania al rei i es va atribuir a la nació. Aquest procés va eliminar els poders intermedis de l'Edat Medieval, aconseguint una sobirania total (coherent amb l'antihistoricisme).

La sobirania és un concepte nou i fonamental en el constitucionalisme francès, a diferència del pes que tenia als Estats Units. També ho són les idees de nació i estat.

Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà

Aquest document és el punt de partida de la Revolució Francesa i estableix principis clau:

• Distinció entre home (individual) i ciutadà (participant en el col·lectiu polític).
• Igualtat i llibertat.
• Drets imprescindibles i naturals.
• Llibertat d'expressió i de pensament.
• Dret a la propietat.
• La sobirania resideix en la nació; cap individu pot exercir-la si no és expressió de la nació.
• La llei com a expressió de la voluntat general.
• Separació de poders (inspirada en Montesquieu).

La Nació i la Llei

La noblesa i el clergat es contraposen al Tercer Estat, representat per l'Assemblea Nacional (el poble). Aquesta Assemblea porta al concepte de nació. La llei creada per l'Assemblea Nacional és de voluntat general. Segons l'article 16, tota societat on els drets no estiguin garantits no es considerarà una veritable constitució, i no seran considerats francesos aquells que es regeixin per lleis particulars. Per tant, la nació està formada per tots els ciutadans sotmesos a una mateixa llei (d'aquí la necessitat d'un únic parlament).

Originalitat Constitucional

La part més original de la Constitució francesa inclou:

• Els límits de la llibertat han de ser determinats per la llei.
• La llei apareix cada vegada que es cita un dret.

Els drets naturals deriven de l'individualisme, i per això es troben tant a la Declaració d'Independència dels Estats Units com a la Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà. Tots dos documents són elements fonamentals de la Il·lustració. La primera Constitució de 1791 va incorporar la Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà.

La Constitució de 1791

Aquesta Constitució va establir:

• La separació de poders.
• La monarquia constitucional com a forma de govern, on els poders del monarca estan establerts per la Constitució.
• El rei és el cap d'Estat i de Govern.
• Tota la sobirania resideix en l'Assemblea Nacional (voluntat popular).
• Les votacions de l'Assemblea Nacional es realitzen cada dos anys per sufragi censatari (règim representatiu que actua en nom de tota la nació).
• El monarca actua com a cap de l'executiu.