Persona, dignidad y ciudadanía

La ética de la ciudadanía es una ética de justicia porque combina:

• Un principio de respeto a la diferencia.
• Un principio de respeto al marco común que debe presidir la convivencia de los diferentes. Debemos respetar la dignidad de las personas; la dignidad es un principio de prescriptividad moral que respeta la libertad e igualdad de las personas.
• Un principio de legitimidad moral, siendo legítimos y justos con los derechos, las leyes, las instituciones, y los comportamientos privados y públicos que reconozcan y promuevan la dignidad de las personas.
• Unas fuentes de valores morales, derechos, deberes e instituciones.

Dignidad y libertad

Libertad: tenemos el derecho a decidir nuestro proyecto vital y tratar de... Continuar leyendo "La Ética de la Ciudadanía: Dignidad, Libertad e Igualdad" »

Crítica a la teoria platònica de les idees

Aristòtil no accepta l'existència de l'essència de les coses separada de les coses mateixes; per això, critica la teoria de les Idees de Plató:

1. No demostra que les Idees estiguin separades dels objectes sensibles.
2. Aquesta teoria és inútil perquè:
   • Significa una duplicació innecessària de les substàncies.
   • No ens ajuda a conèixer les coses del món sensible.
   • No ens permet explicar el canvi que s'observa en el món sensible. Si les Idees són immòbils i les coses del món sensible en són imitacions (o hi participen), per què hi ha moviment en el món?
   • Si les Idees són la causa dels objectes sensibles, elles mateixes també han de ser sensibles.
3. Aquesta teoria és impossible:
   • Si les Idees són

La Religión como Parámetro Moral

La religión surge desde un sentimiento natural en el hombre de dependencia hacia una realidad superior. El ser humano experimenta en sí mismo su condición de limitado y falible. Estamos frente a un ser frágil, expuesto a la enfermedad y a la muerte. Además, existe conciencia de esta fragilidad. Es esta misma conciencia y la necesidad de comprender cuál es el sentido de su existencia la que lleva a buscar una conexión con una realidad superior que explique y fundamente su ser en el mundo.

Sin embargo, en el mundo existen diferentes formas culturales religiosas, es decir, el sentimiento religioso ha encontrado distintas causas de experiencia, pero en muchos de ellos existen elementos que solo son creación... Continuar leyendo "Relativismo y Parámetros Morales: Una Perspectiva Filosófica" »

Ortega: Sinesteak, zalantza eta ideien eginkizuna

Zalantza

- ZALANTZA: Ortegaren ustez, denok ditugu sinesteak; hau da, zalantzan jartzen ez ditugun kontzeptuak. Horren segurutzat jotzen ditugu, eta errealitatearekin nahasten ditugu. Ideiak sineste hauetatik abiatuta pentsa dezakegun guztia dira. Sineste bat aldatuz gero, ideia aldatuko da. Sinesteek gure pentsamendua markatzen badute, historia ez da aurrera egiten. Horretarako, zalantza sortu behar da: sineste bat egia edo faltsua den aztertzean sortzen da zalantza, hau da, sineste bat apurtzerakoan. Pentsamendua, zalantza sortzen denean, aldatzen da. Zalantzan gaudenean, ideiek berreskuratzen dute balioa, sineste bat zalantzan jartzen denean galdurik sentitzen garelako. Lehenengoan zalantzan... Continuar leyendo "Ortega: Sinesteak, zalantza eta ideien eginkizuna" »

Etapa antropologikoa(gizakiaren filosofia).- Etapa honetan natura alde batera utzi eta gizakia bera aztertzen hasi ziren.
Sokrates izan zen gizakiari buruz hausnarketak egiten hasi zen lehena. Baina Sokrates baino lehen sofistak (k.A. IV. Mendean) ari ziren horretan: Protagoras eta Gorgias.

Antropologia natura alde batera usten dute eta gizakia astertzen hasten dira.

Sokrates gizakia hastertzen duen lehen filosofoa da.

Etapa honetan demokrazia ematen da. Suposatzen duena da asambladetan parte hartzeko eskubidea izatea. (Gizon libreak parte hartu ahal dute) Asambladetan parte hartzeko garrantzitsua da ondo hitz egitea (defendatzen jakitea, azaltzea… ) Ondo hitz egiteari Erretorika esaten zaio, ondo hitz egitearen artea. Hori oso garrantzitsua

Crítica a la Cultura Occidental

Gran part dels esforços de Nietzsche se centren a desmuntar l'estructura intel·lectual que ha sustentat la cultura occidental. El logos d'Occident neix malalt, però durant molt de temps, va emmascarar la seva malaltia, va disfressar la seva realitat per a donar aparença de salut i va presumir de fortalesa. Nietzsche descobrirà la malaltia amagada, aïllarà els virus que la causen i proposarà mesures de curació, encara que molt agressives, per al pacient Occident.

El Mètode Genealògic

Per a realitzar la seva crítica a Occident, Nietzsche utilitzarà el mètode genealògic, un esquema que recull tots els ascendents familiars de l'individu. L'utilitzarà per a descobrir un frau llunyà en el temps. L'interès... Continuar leyendo "Nietzsche: Voluntat de Poder i Vitalisme" »

Tercera Part: La Moral Provisional

Descartes distingeix entre la raó teòrica i la raó pràctica, amb els seus diferents nivells d'exigència. Les màximes de la moral han de ser confrontades amb l'experiència del món.

1. La Moral Provisional: Regles per a la Conducció de la Vida

Aquestes regles són provisionals perquè s'adopten, davant la impossibilitat de deixar d'actuar, abans d'haver establert el mètode que ens portarà al coneixement de veritats en filosofia. Atès que no és possible mantenir-se en suspens en l'obrar, és necessari, com a solució temporal (donat que la raó encara no l'ha garantida), acollir-se a una moral provisional, que acabarà sent definitiva, fins que pugui ser revisada i fonamentada racionalment.

2. Les Regles

El Saber y sus Formas

El saber es una aprehensión de la realidad por medio de la cual esta queda fijada en el sujeto, expresada, transmitida a otros sujetos, sistematizada e incorporada a la tradición. El ser humano dispone de dos fuentes principales de saber: la sensibilidad, que proporciona la experiencia básica acerca de las cosas, pero sus datos están siempre en un contexto teórico que los hace entendibles; y la razón, que produce también diferentes formas de saber: una mediata, como la intuición, y otra inmediata, como la deducción.

Formas de Saber

• Saber común: se funda en la experiencia de la vida cotidiana. Este saber no tiene pretensión de ser sistemático y suele estar mezclado con todo tipo de prejuicios.
• Saber científico:

Llibertat i Determinisme: Externa i Interna

La llibertat externa consisteix en el fet que ningú ens impedeixi traslladar-nos i actuar de la manera que ens sembli oportuna, sempre que estigui permès per les lleis i els costums del propi país. Pot ser àmplia, segons quin sigui el marc jurídic i polític d'una societat. Els seus temes es dediquen a la filosofia política, la democràcia i la ciutadania.

La llibertat interna consisteix en poder decidir per un mateix sobre les qüestions que ens afecten; és la llibertat de voler una cosa o una altra, també anomenada llibertat de voluntat. Si la llibertat interna no existís, no tindria sentit reclamar llibertat política, ja que és la llibertat moral, que és la capacitat de conduir la pròpia... Continuar leyendo "Llibertat i Determinisme: Conceptes Clau i Debats Filosòfics" »

La Sociedad: Origen y Fundamentos Filosóficos

Teorías Erróneas sobre el Origen de la Sociedad

Se han propuesto dos soluciones erróneas para explicar por qué el hombre vive en sociedad:

1. El Individualismo (Teoría del Pacto Social)

• a. Afirmación: Sostiene que el hombre no es naturalmente sociable y que, primitivamente, vivía aislado, sin formar sociedad alguna.
• b. Origen de la Sociedad: Posteriormente, los hombres se unieron en sociedad mediante un pacto o contrato social de coexistencia y mutua ayuda.

Esta doctrina fue formulada por:

• Thomas Hobbes (filósofo inglés del siglo XVII): Afirmaba que el hombre primitivo vivía en un estado de aislamiento y lucha continua con los demás ("bellum omnium contra omnes"). Para no destrozarse mutuamente,