Chuletas y apuntes de Filosofía y ética de Secundaria

Conceptes Clau de Poder Polític i Societat

Poder polític: És la capacitat que tenen els individus o les institucions per dirigir les accions dels altres. L’exercici del poder és legítim quan és aprovat i reconegut pels qui han d’obeir.

Éssers socials: Els éssers humans necessitem conviure amb els altres per desenvolupar-nos com a persones, per això vivim en societat.

Estat: És una institució sobirana i independent que es considera legitimada per exercir el poder sobre una població que viu en un territori determinat.

Democràcia: Forma d’organització política en la qual el poder és en mans del poble. També és el règim polític que garanteix millor el respecte als drets humans.

Poder legítim: Quan aquells que han d’obeir... Continuar leyendo "Conceptes Clau de Poder Polític, Filosofia Grega i Formes de Govern" »

Santo Tomás de Aquino y la Síntesis entre Aristotelismo y Cristianismo (Siglo XIII)

Santo Tomás de Aquino, figura clave del siglo XIII, realizó una síntesis entre el aristotelismo y el cristianismo. En su pensamiento, la caridad se antepone a la justicia al establecer las leyes sociales. Introduce los conceptos fundamentales de ley positiva y ley natural. Esta última, según Santo Tomás, es la que Dios otorga a sus criaturas para que puedan alcanzar su fin propio.

La ley natural es la base de los derechos naturales de las personas: derechos innatos, eternos e inmutables, establecidos por Dios y evidentes a la razón humana.

Edad Moderna: Liberalismo y Derechos Naturales

Durante la Edad Moderna, se consolida la creencia en los derechos naturales... Continuar leyendo "Evolución del Concepto de Justicia: De Santo Tomás al Socialismo" »

Conceptos Fundamentales de la Filosofía Cartesiana

Alma (Res Cogitans)

El alma, o res cogitans (espíritu), es la sustancia pensante, objeto de intuición en el cogito. Es independiente de la materia, simple e inmaterial. Su propiedad esencial es el pensamiento o conciencia. Aunque el cuerpo y el alma son dos sustancias independientes, se encuentran unidas en el hombre, relacionándose, según Descartes, en la glándula pineal. Descartes afirma que el alma es más fácil de conocer que el cuerpo.

Certeza

La certeza es la seguridad que tiene un sujeto al afirmar una verdad. Supone la total exclusión de la duda y es una característica propia del conocimiento evidente. El espíritu posee certeza cuando reconoce sin reservas la claridad y distinción... Continuar leyendo "Conceptos Fundamentales de la Filosofía Cartesiana: Alma, Certeza, Dios y Verdad" »

Friedrich Nietzsche (1844-1900). Dionisio o la exaltación de la vida

Interpretación de la cultura griega

Nietzsche presenta una interpretación del mundo y de la cultura griega contraria a la concepción tradicional que Occidente ha transmitido en torno a los griegos (pueblo sereno, feliz, intelectualista). Quiere poner de manifiesto su concepción de la vida. Procede a hacer una descripción del desarrollo de la cultura griega a través de metáforas, tal como lo hicieron los propios griegos, que no expresaron su visión del arte con conceptos, sino recurriendo a las imágenes de sus dioses.

Metáforas clave:

1. Contraposición entre el elemento apolíneo y el elemento dionisiaco: Apolo y Dionisos, dioses creadores que los griegos utilizaron para

Aristòtil creia que el cosmos estava contingut en un espai tancat i finit. El model cosmològic d'ell era geocèntric, heterogeni, etern en el temps i limitat en l'espai, perquè afirmava que a terra estava situada al centre de l'univers.

D'una banda hi ha el món sublunar que es format per allò que queda per sota de la Lluna, que inclou tot el que hi ha a la superfície terrestre, és un espai imperfecte i canviant en el qual totes les coses estan compostes d'una mescla dels 4 elements d'Empèdocles, cadascun d'aquests elements tendeix a ocupar una posició determinada que és el seu lloc natural.

El món supralunar, format per tot allò que es troba situat per damunt de la Lluna, aquest àmbit és etern, immutable i diví. Però hi ha un... Continuar leyendo "El model cosmològic d'Aristòtil" »

Zer da etika?

Etika gizakian ongi bizitzeko nola bizi behar duen aztertzen duen zientzia da. Nola bizi behar du gizakiak? Hori da etikaren kezka. Gizakia eta animalien arteko desberdintasuna gizakiaren askatasuna da, eta ondorioz bidezkoa dena eta ez dena bereizteko gaitasuna. Etika gizakiari dagokion zerbait da, eta ez animaliari. Morala momentu jakin batean, gizarte bateko balio, arau eta jokabideen multzoa da. Gizarte horrek, momentu jakin batean ontzat ematen dituen arau, balio eta jokabideek osatzen dute morala. Gizakiaren jokabidea ongi dagoen horretarako bideratzea da. Gizakia animalia soziala da. Morala praktikoa da, eta moralaren inguruan gogoeta teorikoa etika da. Nolakoa izan beharra du gizakiaren jokabideak? Galdera honen inguruko... Continuar leyendo "Etika, Morala, Hizkuntza eta Gizakiaren Pultsioa" »

Crítica a la Sociedad Capitalista

La filosofía de Karl Marx es amplia y compleja, pero destacan dos líneas argumentales: la crítica a la sociedad capitalista y su teoría del materialismo histórico. Marx realizó una crítica radical al capitalismo, considerándolo injusto y explotador. Según él, los trabajadores no recibían el valor completo de su trabajo, sino que una parte era expropiada por los propietarios de los medios de producción, generando alienación del trabajador. La competencia generaba desigualdades económicas y sociales, creando una división de clases. Para Marx, la solución era la revolución proletaria, que acabaría con la propiedad privada e instauraría una sociedad sin clases, con producción planificada para... Continuar leyendo "Karl Marx: Crítica al Capitalismo y Materialismo Histórico" »

Hel·lenisme: Un període de canvis

Context històric

L'hel·lenisme és un llarg període que s'inicia amb la fi de l'Imperi Persa, quan Alexandre el Gran dominava el món grec. Aquest període, que inclou una fase grecoromana, es perllonga fins a la caiguda de l'Imperi Romà. Determinat per un canvi radical de les condicions polítiques, suposarà la desaparició de les ciutats-estat autosuficients en el món hel·lènic, provocant una crisi de civilització. La ciutat-estat serà reemplaçada per l'estat-imperi o estat-món (cosmopolis).

La cultura i la llengua gregues es van unir amb els pobles i civilitzacions que formaven l'imperi d'Alexandre. Després de la seva mort, els estats es van fraccionar. Els generals van crear diversos regnes:... Continuar leyendo "Hel·lenisme: Filosofia, Ètica i Societat a l'Edat Antiga" »