Chuletas y apuntes de Filosofía y ética de Secundaria

La Unitat de l'Ésser Humà

Enmig d'aquesta naturalesa organitzada racionalment, l'ésser humà recupera la seva integritat com a part d'ella.

Coneixement

El fet que la racionalitat més aviat constitueix el punt de partida d'una ètica, dirigida cap al coneixement de la naturalesa humana, dels seus afectes i del seu intel·lecte. Ambdues coses -afectivitat i enteniment- es troben estretament unides, de manera que l'existència humana, el seu sistema de vida, es troba determinada per les formes de coneixement: al coneixement purament sensible li corresponen les passions; a la raó l'acompanya la consciència, que diferencia entre el que és positiu i el que és negatiu per a l'ésser humà; l'accés a l'enteniment de la unitat total que és la... Continuar leyendo "Spinoza i Leibniz: Ètica, Raó i Naturalesa" »

Distinción entre lo público y lo privado

¿Cuándo hay peligro de que lo público invada lo privado?

Cuando la tendencia hacia lo público es muy fuerte, en política se llama Totalitarismo, un sistema que lleva a la supresión de lo privado: todo se transforma en público. En esos sistemas, además de excluir a las personas de las decisiones de gobierno, el Estado trata de moderar la vida privada de la gente, que no tiene la posibilidad de elegir ni decidir.

Lo opuesto sería que lo privado invadiera lo público de tal manera que lo fuera anulando. Cuando lo privado predomina, los que pueden llevar una buena vida son los que tienen recursos para hacerlo. Los demás quedan excluidos, no pueden resolver su situación por sus propios medios y... Continuar leyendo "Ética, política y sociedad: Explorando las interacciones" »

Filosofías de Oriente y Pensamiento Amerindio: Una Mirada a la Felicidad y la Armonía

Budismo Zen

El Zazen: Una Meditación

El zazen es una meditación (ritual) que nos invita a pensar en nuestra vida, a darnos cuenta de dónde estamos, una campanada de lo que somos.

Psicología Budista

Dentro del ser humano existe una fuente de bienestar que podemos aprovechar. ¿Pero por qué se es infeliz? Vivimos constantemente distraídos, evitando mirarnos a nosotros mismos, a nuestro ser más profundo.

Las personas no están familiarizadas con ello, se sienten extraños. Poco a poco los pensamientos se van calmando y se produce un espacio entre estos, alejando la voz que nos habla internamente.

El pensamiento no es voluntario, surge impulsivamente. Se escucha... Continuar leyendo "Filosofías Orientales y Pensamiento Amerindio: Una Mirada a la Felicidad y la Armonía" »

Coneixement i veritat: Ser, esdevenir i els dos mons

La realitat no és, esdevé; tot es renova a cada moment. La realitat és inaccessible al coneixement humà; podem experimentar-la, però no conèixer-la. En la realitat no hi ha coses, hi ha esdeveniments, successos fluctuants que experimentem. L'esdevenir és enigma i, com tot enigma, ens desconcerta, per això fins i tot podem arribar a odiar-lo. Podem suportar un món sense sentit, sense certesa, sense ordre?

La cultura occidental, la filosofia, ofereix la solució: atès que aquesta realitat ens la mostren els sentits, diguem que els sentits ens enganyen i que ens condueixen a l'error. La realitat que ens mostren és pura aparença. La raó ens obre al món d'objectes que romanen sense... Continuar leyendo "Nietzsche: Crítica al Món Veritable i la Filosofia de l'Esdevenir" »

El Dubte Metòdic

La certesa de la qual prové el coneixement ha de ser absoluta. Per això hem d'entendre per què Descartes comença amb el dubte. El seu dubte és radical, absolut. Això demostra que no és real, sinó que és un dubte metòdic, un instrument que permet arribar a la certesa absoluta.

Procés del Dubte

1r. Els sentits ens poden enganyar, per tant, hem de dubtar de la certesa que ens ofereixen. A això podem objectar que del que no podem dubtar és de la nostra percepció.

2n. Això ens du al segon nivell del dubte: podem dubtar de la certesa del nostre coneixement perquè hi ha moments que no podem distingir entre la vigília i el somni. A això podem objectar que tant si els objectes són reals com si són onírics tenen extensió,... Continuar leyendo "El Dubte Metòdic en Descartes: Anàlisi i Veritats" »

Fonaments de la Metafísica: L'Existència de l'Ànima, de Déu i del Món

Quarta Part (tesi: l’error no prové de la nostra imperfecció, no prové de Déu - proves de l’existència de Déu - el meu jo és l’ànima i és diferent del cos - sóc una substància pensant - el dubte hiperbòlic és el camí cap a la veritat - la claredat i la distinció són les característiques d’una veritat evident)

1. La Recerca del Criteri de Veritat

El dubte metòdic: rebutjar allò que puga presentar-se com a dubtós. Motius de dubte.

La primera veritat: Cogito ergo sum, el jo com a substància pensant. El criteri de certesa: tot allò que concebem clara i distintament és vertader.

2. L'Ànima: La Seua Naturalesa i la Seua Distinció Respecte el Cos

3.

La funció de Déu en la filosofia cartesiana

Descartes, després d'aplicar el dubte metòdic, arriba al primer principi: el cogito. Això el porta a analitzar el pensament i, amb ell, els diferents tipus d'idees. Així doncs, distingeix tres tipus d'idees: adventícies, factícies i innates. Aquestes últimes són idees que, segons el propi Descartes, posseeix per si mateix, i la raó té predisposició natural a formar-les. Entre aquestes idees innates descobreix la idea de perfecció-Infinit que identifica immediatament amb la idea de Déu, per això conclou que la idea de Déu és una idea innata. Com ja hem dit, l'intent de demostrar l'existència de Déu, per no caure en el solipsisme i poder així fonamentar la realitat extramental, ja... Continuar leyendo "La funció de Déu en la filosofia cartesiana: arguments i implicacions" »

Demostració de l'existència de Déu

Per demostrar l'existència de Déu s'empren cinc arguments:

1. Argument de la idea d'infinit.
2. Argument de la contingència.
3. Naturalesa i propietats divines.
4. Argument ontològic.
5. Coneixement de Déu i de l'ànima.

Els cinc arguments detallats

1. Argument de la idea d'infinit

L'home concep Déu com un ésser infinit, independent, summament intel·ligent, summament poderós, creador de totes les coses. Aquesta idea no pot sorgir del Jo, perquè no té aquestes característiques, i fins ara és la certesa que tenim. Totes les idees tenen una causa, no sent possible que l'efecte sigui major que la causa; per tant, és necessària l'existència de Déu com a causa d'aquesta idea que es troba en la ment del Jo.

2. Argument

La Llibertat Absoluta i les Nostres Limitacions

La llibertat absoluta és la capacitat de fer o ser qualsevol cosa. Quan partim de les nostres limitacions, la llibertat comença a tenir interès. Es pot pensar que aquests factors limiten les possibilitats i condicionen la nostra vida, però no la determinen; cadascú decideix lliurement com reaccionar davant les seves circumstàncies.

Determinisme i Indeterminisme: L'Ètica de la Llibertat

Des de l'ètica, assumim que cadascú és l'amo de si mateix. Partim d'una llibertat interior que ens permet imaginar diferents models d'acció o d'actitud i triar entre elles de manera conscient i voluntària. Tot el que fem és responsabilitat nostra; haurem d'assumir els resultats i conseqüències de les... Continuar leyendo "Filosofia de la Llibertat i la Felicitat: Cínics, Estoics i Epicur" »

1. Exigències de justícia per a tota persona

Els drets humans són exigències elementals que pot plantejar qualsevol ésser humà perquè se'l reconegui com a persona. Per exemple: un ésser humà pot exigir que no se'l maltracti. En definitiva, tota persona és digna del màxim respecte i consideració.

Característiques dels drets humans

Els drets humans expressen les condicions considerades més bàsiques que s'han de complir perquè qualsevol ésser humà pugui desenvolupar-se i portar una vida digna de persones. Com que són tan necessaris, els drets humans es diu que són:

• Universals: S'han de reconèixer a tots els éssers humans, sense excloure'n cap. Tot ésser humà ha de ser tractat com un igual.
• Preferents: En el sentit que, quan