Chuletas y apuntes de Filosofía y ética de Primaria

M5:es tracta de demostrar l’existència de Déu,  a partir de les nocions matemàtiques. A partir del moment que tinc en la meva ment la idea de Déu he d’admetre que Déu existeix necessàriament. Si Déu és pensat com a perfecte, no pot no-existir. Que la idea de Déu sigui evident garanteix el coneixement clar i distint de les altres coses. Es vol mostrar l’existència de Déu a partir del seu propi concepte. Hi ha idees que van lligades en la ment, com la de muntanya i vall. Si penso l’una necessàriament he de pensar altra. Déu és un ésser absolutament perfecte. Com que l’existència eterna és una perfecció, pertany a la idea de Déu i, per tant, Déu existeix. Però en el cas de Déu, és la idea de Déu en ella mateixa... Continuar leyendo "Penso aleshores existeixo" »

La Idea de Sustancia y la Crítica de Berkeley

John Locke: La Complejidad de lo Simple

2- Idea simple pero compleja: Según Locke, la sustancia es una idea compleja pero que parece simple. Locke afirma que es un "no sé qué" y que resulta esencialmente desconocida.

George Berkeley: Realidad y Representación

3- ¿Qué añade Berkeley a las conclusiones de Galileo y Descartes? Berkeley se pregunta: si yo no tengo conocimiento del San Pedro histórico, ¿por qué sigo distinguiendo entre la representación de San Pedro y el personaje histórico? ¿Acaso se me dan realidad y representación por separado? Solo tengo acceso al retrato de San Pedro; por lo tanto, la realidad es la representación.

Berkeley dirá que tanto las cualidades primarias como

Racionalitat, Coneixement i Epistemologia

La Raó: Teòrica vs. Pràctica

Definició de Racionalitat

La raó es pot entendre com la facultat d'explicar, argumentar o justificar quelcom.

• La Raó Teòrica és aquella que s'orienta cap a la contemplació del món, cap al coneixement de la realitat, intentant comprendre-la.
• La Raó Pràctica s'imposa a les passions per orientar-nos cap a la consecució d'un ideal moral que la raó mateixa ha fixat, els principis que fonamenten la conducta.

L'interès racional per la filosofia, basat en el logos i la raó, ha fet trobar dos camins: el teòric i el pràctic.

La Metafísica i la Pregunta Fonamental

Per conèixer la realitat es formulen preguntes que queden resumides en: Què és l'home?

Aristòtil va parlar... Continuar leyendo "Racionalitat, Graus i Possibilitats del Coneixement Filosòfic" »

¿Qué es saber?

El término saber está relacionado con el “sabor”, con la acción de “probar” las cosas y descubrir a lo que saben.

El saber es una aprehensión de la realidad por medio de la cual esta queda fijada en un sujeto, expresada, transmitida a otros sujetos, sistematizada e incorporada a una tradición.

Fuentes del saber

Hay dos fuentes principales del saber: la sensibilidad y la razón.

• La sensibilidad: Proporciona la experiencia básica acerca de las cosas, pero sus datos están siempre en un contexto teórico que los hace inteligibles.
• La razón: Produce también diferentes formas de saber, ligadas generalmente a algún tipo de experiencia: una inmediata (intuición) y otras mediatas (inducción, deducción, reflexión, etc.

Bizia

(Biziak arimari egiten dio erreferentzia). Arimak, bizia, gizakia egiten gaitu eta gorputzarekin batera gizakia osatzen duen substantzia da. Ez-materiala; Jainkoak sortua eta hilezkorra. Arima bizitzaren parte da eta bere esentzia bizitzaren printzipiotik dator. Gainera, arimak gorputza piztu, zaindu eta gobernatu egiten du. Horri esker bihurtzen da materia bizidun eta antolatua.

Elikagaia = bertutea

Elikagaiaren bertutea: gorputzean aurkitzen ditugun elikagaiak gorputzarentzat eta arimarentzat beharrezkoak dira. Agustinentzat onak eta txarrak daude; hau da, elikagairik jan ezean gaixotu egin gaitezke eta, horren ondorioz, pekatari bihurtu. Horregatik txarto jokatzen dugu elikagairik ez janekoan eta baita gure burua edo gorputzeko plazerrak... Continuar leyendo "San Agustin: Arima, gorputza eta zoriontasuna" »

Definicions de conceptes filosòfics

• Solipsisme: Doctrina filosòfica que sosté que només existeix el jo. Tot el que m'envolta i que arriba a través dels sentits són creacions de la meva ment, però no tenen existència independent de mi.
• Il·luminisme: Mètode de coneixement defensat per Sant Agustí, segons el qual s'obté el coneixement veritable a través de la il·luminació divina.
• Escepticisme metòdic: Mètode que consisteix a dubtar de tot el que sabem per trobar, mitjançant la raó, veritats segures i fonamentals.

La via de la contingència de Sant Tomàs

La via de la contingència de Sant Tomàs d'Aquino sosté que tot el que existeix podria no haver existit (és a dir, és contingent). Com que alguna cosa ha de ser la causa de l'... Continuar leyendo "Resum de Filosofia: Descartes, Sant Agustí i Conceptes Clau" »

El Relativismo y su Refutación Aristotélica

¿Qué es el relativismo?

El relativismo es una corriente filosófica que afirma que todos los puntos de vista son igualmente válidos; por lo tanto, toda verdad es relativa a cada individuo.

La filosofía de Protágoras está regida por el principio del “homo mensura”: “El hombre es la medida de todas las cosas”. En la teoría resulta interesante, pues el sofista afirma que no existe una verdad absoluta, sino que el todo varía dependiendo de quién lo percibe. En la praxis, esta teoría relativista resulta bastante convincente. Supongamos que dos personas observan una manzana a la luz del día; en el área donde se refleja la luz, la manzana luce blanca, pero en vista de que las dos personas... Continuar leyendo "El Relativismo Filosófico y la Crítica Lógica de Aristóteles" »

Introducció a la Lògica

La lògica és una branca de la filosofia i una ciència formal.

Ciència Formal i Raonament

La lògica estudia els raonaments correctes o incorrectes i investiga la correcció i incorrecció dels arguments. S’ocupa de la forma dels raonaments, de l'estructura correcta, i no del contingut.

El Llenguatge Abstracte

El llenguatge natural té avantatges, però també inconvenients, com per exemple que no és exacte. Per tant, en la ciència no serveix, ja que es busca l'exactitud. Es creen llenguatges abstractes, com per exemple els símbols en matemàtiques. Aquests tenen la funció de suplir el llenguatge natural, ja que aquest no proporciona exactitud i, per tant, tampoc validesa.

Breu Història de la Lògica

• Lògica Clàssica

Fundamentos de la Ética y la Moral

La Moral: Normas y Conducta

La moral es el conjunto de normas que determinan lo que es bueno y malo a la hora de vivir humanamente.

La Ética: Reflexión Filosófica

La ética es una disciplina filosófica cuyo objetivo es reflexionar sobre la moral con el fin de mejorarla.

En el lenguaje cotidiano, el término “ético” tiene a menudo un sentido eufemístico y está mal utilizado. No debería significar en ningún caso la mera aceptación de un individuo de unas normas morales, sino que implicaría un compromiso con el diálogo y la reflexión.

La ética, como reflexión, forma parte de la filosofía práctica, la rama de la filosofía que intenta transformar al ser humano para que viva más feliz.

Influencia