Chuletas y apuntes de Filosofía y ética de Primaria

Descartes-LOCKE

Descartes és el primer filòsof que creu en el Racionalisme, en canvi, Locke era empirista.

Descartes vol crear un mètode universal basat en la raó. Diu que no ens podem fiar de l’experiència ja que podem sempre podem dubtar. Locke, diu que percebem la realitat a través de l’experiència, que és la base de les nostres idees, i que d’aquestes hi ha:

-Simples:

no decidim rebre-les. Provenen de l’experiència i arriben a la nostra ment pels sentits, alhora també són representacions.

-Complexes:

són el resultat de la combinació d’idees simples, el nombre d’idees complexes es infinit.

Descartes en canvi, diu que hi ha les dos tipus que no són vàlides perquè unes venen de l’experiència sensible i les altres

PLATÓ-Hume

Plató defensa l’idealisme i el Realisme mentre que Hume defensa l’Empirisme. Plató diu que els sentits ens enganyen i l’experiència només ens mostra una realitat aparent (món sensible). Diu que els sentits ens proporcionen un coneixement cert i que la raó és l’autèntica font de coneixement. En canvi, Hume diu que l’únic coneixement fiable són les impressions.

Per Plató, el coneixement s’identifica amb la virtut. Només qui coneix el bé (Idea) és capaç d’aplicar-lo. Per altra banda, Hume diu que el bé i el mal només la descobrim quan al nostre interior hi trobem un sentiment d’aprovació o de rebuig d’una acció. Tot depen dels sentiments. Sobre les idees, Plató defensa que l’ànima ja coneix de

Tipos de ideas:

El término idea para Descartes es cualquier Representación mental que nos hacemos sobre el mundo.
Entonces Descartes Clasifica las ideas según la procedencia: Innatas: aquellas ideas que Han nacido en mí y que no necesitan ningún aprendizaje, (como Dios, principio De causalidad, sustancia). Todo es lo mismo. La mente humana se da cuenta ella Misma. Adventicias o adquiridas (facticias): ideas de fuera del mundo. Son aquellas que se extraen del mundo con la ayuda de los sentidos, aunque no Son 100% ciertas (lo investiga más adelante). Artificiales: son ideas Construidas por nosotros i dependen de la imaginación. Surgen de combinar Varias ideas adventicias. ¿Cómo llegó a la conclusión de que existen ideas Adventicias?... Continuar leyendo "Descartes ideas adventicias" »

6.-FILOSOFIA MUNDU MODERNOAN

XV. Mendean hasten da, eta XVIII.Menea arte irauten du.

Gaia gizakia izatera itzultzen da, kulturaren aradatza izatera eta gu gara kreazioko erregeak zentzu honetan, Grezian gertatutakoarekin antza du, hau da, gizakiak garrantzia hartzen du.

 Horregatik, modernoa, humanismo errazentistarekin hasten da. Hauek, Aro klasikoko kultura berreskuratzen dute. Greziako literatura irakurtzen hasten dira, berriro Erlijioa alde batera uzten dute, eta errealitatea azaltzeko.

 Jorratzen den beste gai bat zientzia modernoa da, honetarako, metodo esperimentala erabiltzen dute, hau da, esperimentuak egitea arrazoimena erabiliz. Hau dela eta, ikuskera heliozentrista sortzen da, (eguzkia erdian dago eta lurrak bueltak ematen dizkio)

CRÍTICA D'ARISTÒTIL A PLATÓ

Aristòtil i Plató mantenen certes distàncies i pensaren de maneres molt diferents, per a Aristòtil certs pensaments que manifestava i expressava Plató no són del tot certs, així que Aristòtil formulà una mena de crítica damunt Plató que es bassà en aquests punts més importants:

Plató creia en el dualisme al qual s'oposà de manera rotunda Aristòtil i mentre que per a Plató tot gira al voltant del terme idea per Aristòtil tot gira al volvant del concepte de substància i essència.

Per tant com que per a Aristòtil no existia el dualisme, per a ell les essències no existien separades.

Així doncs per a explicar el concepte de substància Aristòtil l'expressa com a una uníó entre la matèria (hyle)

Hobbes

Locke

estat absolutista

estat liberal (liberalisme polític)

no divisió dels poders

divisió dels poders

estat de naturalesa és igual a estat de guerra

...pot esdevenir un estat de guerra

defensa tb un pacte(reunien pla llibertat per tal de tenir seguretat, la por es la base per cumplir les lleis)

“” (es limita, pero una quantitat que es raonable)

Bé moral: allò incondicionalment bo, és un principi a priori, objectiu, universal i que s’expressa en forma de deure.

Voluntat: és la capacitat d’actuar per la representació de les lleis, per principis. Segons Kant, la voluntat... Continuar leyendo "Hobbes vs Locke: Estat absolutista vs Estat liberal" »

JAKINTZA:

 gauzak jakitea, ahozgozatzea, dastatzea eta haien osagaiak betetzea da.

MITIKOA

: Pertsonaien bidez azaltzen dituzte unibertsoaren, zibilizazioaren eta gizarte-antolaketaren jatorriak.Gauza guztien hasiera pertsonai batzuekin. Narrazio miragarriak dira; jainkoak eta heroiak dira protagonistak.

LITERATURA-JAKINTZA

: Emozioa, hizkuntza idatziaren bidez sortutako egoerak.Errealitatearen imitazioa.Gerta daitekeena kontatzen du. Emozioa ematen dio.

Paradigma ZIENTIFIKOA:

egileen zergatia bilatzen du. Benetan ezagutzen zarenaz arduratzen da, zorrotza eta sistematikoa da.Legeak formulatzeko eta egia ikertzeko hipotesiak egiteko erabiltzen da. Metodoak:

Hipotetiko-deduktiboa, formala eta giza zientziatziakoa.

TEKNIKOA

:Giza beharrak asetzeko, ingurumena