Plató coneixement

3. «Aquest mètode empeny a poc a poc a l'ull de l'ànima, quan està submergit realment en el fang de la ignorància, i ho eleva a les altures ». Dialec

Plató, en el seu famós mite de la caverna, ens descriu dos mons completament diferents. El primer es troba dins de la caverna, és el món sensible dels homes ignorants. En aquest món no hi ha coneixement veritable, el regeix l'opinió a través de la qual només és possible conèixer els objectes destructibles de la vida quotidiana. El segon món és el que està fora de la caverna. És el món perfecte de les Idees, dels homes lliures, on regeix el coneixement veritable, al qual s'arriba únicament a través de la raó. A l'interior de la caverna només

trobàvem còpies de les Idees veritables del món intel·ligible, del món il·luminat per la llum del Sol i no per la llum del foc. Plató és un filòsof dualista. El seu dualisme epistemològic consisteix en el fet que Plató distingeix dos tipus de coneixements realment diferents. El

coneixement veritable és possible a través de la raó. El coneixement imprecís i canviant, el coneixement de les coses sensibles, el que Plató diu "opinió", es porta a terme a través dels sentits. Plató també és un dualista ontològic. Va distingir dues realitats diferents. El món sensible de les coses canviants i destructibles i el món perfecte i permanent de les Idees. Tant el dualisme epistemològic com ontològic de Plató es veuen reflectits clarament en el mite de la caverna que hem explicat anteriorment. Doncs bé, hem esmentat que el món intel·ligible és el món perfecte de les Idees. Per a Plató les Idees tenen una existència fora de la nostra ment, una existència plena i completa. El veritable coneixement és coneixement de les Idees, és racional. Les Idees no poden ser percebuda a través dels sentits sinó a través de la raó. El coneixement veritable, l'accés al món intel·ligible es fa pas a pas.

Per a Plató els éssers humans no som iguals. Per arribar als estaments superiors de la polis, el filòsof ens presenta un selectiu sistema de educació. L'educació és igual per a tots fins als 20 anys, i en aquests anys s'ensenya gimnàstica, música i poesia. Després, fins als 30 anys, s'ensenya geometria i, a partir dels 30 anys, dialèctica. Com ja hem dit, fins als 20 anys l'educació és igual per a tots independentment de la riquesa i la procedència de les persones. Les persones que es queden a aquesta etapa i no segueixen amb els seus estudis, són els integrants de l'estament més baix, el estament dels obrers. Tots els que estudien matemàtiques, és a dir, segueixen amb els seus estudis fins als 30 anys, són els integrants de l'estament dels guardians, gent noble que es dedica a protegir la polis. Ara bé, únicament els que han estudiat dialèctica són capaços de governar una polis i ser integrant de l'estament més alt, l'estament dels filòsofs.

En conclusió, si mite de la caverna, Plató ens explica de forma molt interessant la seva dualisme epistemològic i ontològic. Distingeix dues realitats i dos tipus de coneixements ben diferents. Ens fa veure la importància de la raó per conèixer el món intel·ligible, per empènyer a poc a poc a l'ull de l' ànima arrencant de tot allò que està submergit en el fang, a la ignorància. Aquest "empenta" és possible a través del sistema educatiu que ens presenta el mateix autor, que distingeix 3 estaments diferents, un dels quals és l'indicat per treure de la ignorància als esclaus del món sensible i convertir-los en persones lliures i residents del món de les Idees.