Chuletas y apuntes de Filosofía y ética de Otros cursos

La Filosofía de Platón: Un Análisis de la República

Contexto Histórico y Filosófico

Nos encontramos ante un fragmento de la obra República, de Platón. Este pensador griego del siglo V a.C. ha ejercido una gran influencia a lo largo de la historia de la filosofía. Fue discípulo de Sócrates y vivió en Atenas durante la restauración de la democracia. Fundó la conocida Academia, considerada como la primera universidad europea, debido a los conocimientos que allí se impartían. Sus obras están escritas en forma de diálogos, y se conocen precisamente con este nombre, los Diálogos de Platón, que han llegado íntegramente hasta nosotros. La obra de la que está extraído este fragmento, República, es una de las más conocidas e importantes... Continuar leyendo "Dualismo Platónico: Explorando la Teoría de las Ideas y su Influencia" »

Preguntes Filosòfiques

Preguntes Metafísiques/Ontològiques

• Què fa que el que és bo sigui bo i el que és dolent sigui dolent?
• Què fa que siguem la mateixa persona al llarg de la vida?

Preguntes Epistemològiques

• Per a què serveix pensar?
• Es pot dir qualsevol cosa?

Preguntes Antropològiques

• En què consisteix la felicitat?
• Es pot ser feliç en la ignorància?

Preguntes Ètiques

• És acceptable desobeir una llei injusta?
• S'ha de ser tolerant amb els intolerants?

Preguntes Polítiques

• Totes les cultures tenen el mateix valor?

Preguntes de la Filosofia de la Ciència

• Quins són els límits del mètode científic?
• La ciència pot proporcionar coneixement objectiu?

Preguntes de la Filosofia de la Tecnologia

• Quins són els efectes socials de la intel·ligència

[...] amb els ullals de l’odi més abismal (l’odi de la impotència), han gosat d’establir i de mantenir la inversió de l’equivalència aristocràtica dels valors (bo = noble = poderós = bell = feliç = estimat per Déu), tot dient: «Els desgraciats són els bons; els pobres, impotents i febles són els únics bons; els que pateixen, els necessitats, els malalts, els lletjos són els únics que són piadosos, els únics que estan beneïts per Déu, i només per a ells hi ha benaurança —i vosaltres, els poderosos i nobles, sou, al contrari, els malvats, els cruels, els lascius, els insaciables, els ateus per a tota l’eternitat; i vosaltres sereu també per a tota l’eternitat els desventurats, els maleïts i els condemnats.»... Continuar leyendo "Nietzsche: Moral, Veritat i Conceptes Gramaticals" »

Cadira: Una Concepció Lliure de Patiment

Idea principal: Una concepció lliure de patiment.

Fuster reflexiona sobre la cadira com a símbol de la societat moderna que busca evitar el patiment. Al llarg de la història, els objectes no es dissenyaven per al benestar físic, ja que es valorava l'austeritat. La societat actual, però, ha començat a valorar la comoditat i el benestar, mostrant com la visió de la vida ha canviat per buscar una existència més còmoda i menys dolorosa.

Covardia: La Por com a Tret Compartit

Idea principal: La por com a tret compartit per totes les persones.

Fuster parla de la por com una característica comuna a tothom. Considera que ningú ha de jutjar la por dels altres, ja que tothom pot reaccionar de manera diferent... Continuar leyendo "Reflexions de Joan Fuster: Conceptes Clau sobre la Condició Humana" »

Filosofia de David Hume: Empirisme i Crítica

• Teoria del Coneixement: Impressions i Idees

  David Hume és una de les figures clau de l’empirisme britànic, al costat de Locke i Berkeley. Segons ell, tot coneixement procedeix exclusivament de l’experiència sensible. Això vol dir que no hi ha idees innates ni coneixement independent de la percepció. Hume distingeix entre les impressions, que són les percepcions més vives i intenses (inclouen sensacions immediates com veure, escoltar o sentir), i les idees, que són còpies atenuades de les impressions, com ara records o imaginacions. Aquesta distinció serveix per criticar qualsevol concepte que no pugui remetre’s a una impressió corresponent. Si una idea no té una impressió com a

Aristóteles y la Naturaleza Social del Ser Humano

El fragmento pertenece a Aristóteles y forma parte de su obra Política. En este texto, Aristóteles aborda la naturaleza social y política del ser humano y fundamenta la organización de la comunidad en términos naturales y racionales. Aristóteles argumentaba que la racionalidad y el lenguaje eran aspectos universales que nos distinguían del resto de seres naturales. El sentido de la existencia humana es alcanzar la felicidad para poder dedicarse a la sabiduría. Algunos autores entienden al ser humano como Homo Sapiens (hombre sabio), destacando la razón como la característica distintiva del ser humano. Esta perspectiva se origina en la filosofía griega de Platón y Aristóteles, que... Continuar leyendo "Evolución del Pensamiento Filosófico: De Aristóteles al Transhumanismo" »

La Reflexió Filosòfica sobre la Realitat

La metafísica és la branca de la filosofia que reflexiona sobre la naturalesa de la realitat i allò que existeix. Intenta respondre preguntes que la ciència no ha pogut resoldre, com què és la realitat i què existeix realment.

Aparença i Realitat

El concepte de realitat és complex i pot tenir diferents significats: es pot associar amb l'existència, amb allò que és possible o amb la totalitat del que existeix. A més, la realitat sovint es contraposa a l'aparença, ja que ens podem preguntar si les coses són tal com són o si darrere de les aparences hi ha una realitat oculta.

Les Preguntes Filosòfiques sobre la Realitat

La filosofia s’ha fet moltes preguntes sobre la realitat. Una de les... Continuar leyendo "Reflexions Filosòfiques: Realitat, Coneixement i Veritat" »

Nietzsche i la Pèrdua de Valors: Cap a una Nova Humanitat

En la seva anàlisi, Nietzsche descriu un procés històric en el qual s'han anat menystingut les inclinacions naturals de les persones, i s'han valorat en el seu lloc inclinacions no naturals, com la creença en una vida després de la mort. Això ha acabat desembocat en una situació de pèrdua generalitzada de valors i de nihilisme.

Nietzsche considera que cal fugir tant dels valors antinaturals que han predominat, com del nihilisme al qual aquests ens han abocat. Per a fer-ho, proposa la necessitat de retornar a valorar les inclinacions naturals de les persones. Aquesta tasca l'haurà de dur a terme un nou tipus de persona, una que haurà de posseir una força i unes qualitats especials... Continuar leyendo "Nietzsche, Valors i la Moral Europea: De la Pèrdua al Renaixement" »

Las Teorías Contractualistas del Estado

1. La Teoría Contractualista de Hobbes

La teoría contractualista de Hobbes sostiene que el Estado surge de un contrato o pacto entre individuos. Para Hobbes, el Estado proviene de la naturaleza humana. A continuación, se detalla el desarrollo de su teoría del origen del Estado:

1. El hombre, por naturaleza, es hedonista y egoísta, tiende a buscar su propio placer, sin importar los costes que esto acarree a los demás.
2. Para Hobbes, todos los hombres son iguales antes de firmar el pacto o contrato, y todos gozan del mismo poder. Esta situación lleva a los hombres a desconfiar unos de otros.
3. Esta desconfianza conduce a la conclusión de que el Estado tiene su origen en nuestra naturaleza egoísta y desconfiada.