Chuletas y apuntes de Filosofía y ética de Oposición

La Visió Aristotèlica: Ètica i Subordinació a la Política

L'ètica i la política estan íntimament vinculades en Aristòtil. L'ètica desemboca en la política i s'hi subordina, en la mesura que la voluntat individual ha de subordinar-se a les voluntats de tota una comunitat. Però, a més, la política permetrà que l'Estat eduqui els homes en la virtut i, sobretot, en la justícia.

El Bé Suprem: Felicitat de l'Individu i la Comunitat

Ètica i política es refereixen totes dues al bé de l'home. El bé de la ciutat i el de l'individu coincideixen, ja que la felicitat de la comunitat, com un tot, és la suma de la felicitat de cada individu que la integra. L'Estat, a més, ha de dedicar-se a educar els seus ciutadans en la virtut i permetrà... Continuar leyendo "Aristòtil: Ètica, Política i la Naturalesa de l'Estat" »

1. Conceptos Fundamentales de la Filosofía Presocrática y Ontológica

Definiciones Clave

Realidad como Devenir

La realidad está en constante cambio, movimiento y devenir; es decir, la realidad implica un proceso que está cambiando constantemente de un estado a otro.

Arché

Principio fundamental para los primeros filósofos que pensaban que detrás de la aparente multiplicidad de la naturaleza debía existir un principio único.

Filósofos Monistas

Defendían la existencia de un único principio. Son Tales de Mileto, Anaximandro y Anaxímenes.

Sustancia

Es todo aquello que existe y que es una realidad concreta. Cada sustancia es diferente al resto, es individual y forma una unidad.

Descripción de la Sustancia

Las características que pueden atribuirse... Continuar leyendo "Exploración de Conceptos Filosóficos Fundamentales: De la Realidad al Dualismo Platónico" »

Lengua y comunicación

Lengua humana: Es un sistema simbólico de origen convencional. De ahí que diferentes idiomas empleen diversas palabras para nombrar idénticos objetos, cualidades o acciones.

Comunicación animal: Es el intercambio de señales que se da entre los animales de cualquier especie.

El lenguaje

El lenguaje es un conjunto de símbolos que constan de un significante y un significado. Los significantes son las palabras escritas o habladas. Los significados son aquello a lo que nos remiten esas palabras y pueden corresponderse o no con la realidad.

Tipos de lenguaje

• Lenguaje natural: Es el que utilizamos normalmente para comunicarnos en nuestra vida cotidiana.
• Lenguaje formal: Es el que se utiliza en la lógica y consta de un cálculo

Susmoaren filosofia

Nietzscheren arabera, gizadiak azken bi mila urteotan egin duen bidea okerbidea izan da, eta kristautasunari leporatzen dio horren errua. Haren ustez, Mendebaldean —eta bereziki Europan— onginahia, etsipena, ahultasuna eta atzeko balioak goresten dira; hau da, moral tradizionala, zeinak Platonen pentsamenduan duen abiapuntua.

Metafisikaren kritika

Nietzscheren ustez, Platonekin bitan banatzen da filosofiaren historia:

• Aro presokratikoa: Tragedia-artea.
• Filosofia arrazionala: Zientzia-filosofia.

Bizitzaren gorabehera guztiak ulertzeko, zientzia eta artea ezinbestekoak ziren, kontzeptuak abstrakzio hutsak baitira eta ez baitute ezer finkorik adierazten. Metafisikak, azkenik, uko egin nahi dio aldakortasunari eta mundu fisikoari,... Continuar leyendo "Nietzscheren Filosofia: Mendebaldeko Zibilizazioaren Kritika" »

Consciència intelectual

= coneixement.

Consciència moral

= capacitat humana de distinguir allò que està bé o malament. És l’origen dels sentiments de remordiments.

Etapes del desenvolupament moral

Els nostres judicis sobre el que està bé o malament són apresos. Psicòleg Jean Piaget (treball criteri moral infantil).

Els valors

Max Scheler va estudiar els valors → Nucli mateix de l’ètica = teoria axiològica.

Ètica

estudia els valors morals i la manera com aquests influeixen sobre l’acció humana. Valor = Allò que estimem perquè ens sembla important.

Tipus de valors diferents

Valors utilitaris → Característiques que apreciem: Eficiència, eficàcia i utilitat.

Valors vitals → Salut, fortalesa física.

Valors científics → Rigor,... Continuar leyendo "Desenvolupament moral i valors: una perspectiva ètica" »

El Legado de René Descartes: Fundamentos del Pensamiento Moderno

René Descartes ha sido calificado como el “padre del pensamiento moderno”. Su propuesta filosófica da pie a un modo nuevo de pensar centrado en la confianza en la razón y en el papel de las matemáticas como base del saber verdadero.

El Método Científico y la Escuela de Padua

Descartes desarrolla el método resolutivo-compositivo de la Escuela de Padua, base del método de la ciencia moderna. La ciencia actual construye un modelo teórico a partir del cual deduce consecuencias experimentales, siguiendo estrictamente las reglas cartesianas.

La Alianza entre Ciencia, Técnica y Naturaleza

La misma alianza entre ciencia y técnica, con el objetivo de hacer al ser humano “dueño... Continuar leyendo "El Legado de René Descartes: Fundamentos del Pensamiento Moderno y la Ciencia" »

El debate entre razón y fe en la filosofía medieval

La perspectiva de Agustín de Hipona

Agustín de Hipona plantea que el objetivo fundamental del ser humano es alcanzar la verdad y la felicidad. Para lograrlo, sostiene que el camino requiere de la fe y la razón como modos de conocer complementarios. Según Agustín, la razón es insuficiente por sí sola y considera que a la filosofía platónica le falta un elemento esencial. En definitiva, entiende que la razón está supeditada a la fe y ambas colaboran en la búsqueda de la verdad, siendo medios para alcanzar lo verdadero y la felicidad.

Evolución y tendencias en el siglo IX

Tras la síntesis filosófica llevada a cabo por Agustín de Hipona, esta idea se exportó a otras religiones y... Continuar leyendo "La relación entre razón y fe en la filosofía medieval: De Agustín de Hipona a Tomás de Aquino" »

Llibertat de Pensament, de Discussió i Fal·libilitat Humana

Donat que la qüestió de la llibertat és de la màxima importància per al desenvolupament humà, caldrà saber què hem d’entendre per llibertat.

La llibertat comprèn:

• Llibertat de consciència (de pensament i sentiment sobre totes les matèries, pràctiques o especulatives, científiques, morals o teològiques),
• Llibertat d’expressió (d’expressar i publicar les opinions),
• Llibertat d’actuació,
• Llibertat de reunió (per a tots aquells fins que no siguin perjudicials als altres).

Cap societat no és lliure, sigui quin sigui la seva forma de govern, si no es respecten totes i cadascuna d’aquestes llibertats.

I d’entre les llibertats, la primera és la llibertat de pensament

I. La Naturaleza del Conocimiento y la Revelación

1. Distinción entre Conocimiento Natural y Sobrenatural

A. Conocimiento Natural vs. Sobrenatural

• El Conocimiento Natural estudia el conocimiento mediante la razón y alcanza una evidencia intrínseca.
• El Conocimiento Sobrenatural estudia la revelación mediante la fe y su evidencia es extrínseca.

B. Primeros Principios

Los primeros principios no son evidentes; los captamos por intuición.

Reflexión Filosófica sobre el Origen del Conocimiento

El conocimiento natural es aquel que se alcanza con la razón a partir de la naturaleza. Al ser Dios quien nos ha creado, parece lógico afirmar que ha sido él quien ha diseñado nuestra naturaleza y, por eso, todo lo que extraigamos de ella tendría su origen... Continuar leyendo "La Búsqueda de Dios: Razón, Fe y el Límite del Conocimiento Sensible" »

Kant

Capacitat secularitzadora

Perquè sigui possible el coneixement: condicions empíriques i trets. Condicionants: espai i temps. Estètica, sentits, Analítica, enteniment, Dialèctica, raó.

Condicions del coneixement sensible

Espai i temps. Relació: hipotètics, disjuntius i categòrics. Modalitat: problemàtics, asertòrics o apodíctics.

Tres crítiques

• Ànima (la psicologia fa afirmacions que semblen lògiques però que no ho són)
• Món (la cosmologia ha pres com a causa en si l'espai i el temps quan només són condicions subjectives)
• Déu (Kant critica l'argument ontològic, ja que el concepte no diu res de la seva existència, i l'argument cosmològic)

Postulats de la raó pràctica

Món, ànima, Déu. Axiomes, teoremes i postulats. Perquè... Continuar leyendo "Filosofia: Kant, Nietzsche i Marx - Idealisme, Nihilisme i Materialisme" »