Chuletas y apuntes de Filosofía y ética de Formación Profesional

Relación y Comparación de Teorías Filosóficas

I. Ética: Kant frente a Aristóteles

La Caracterización de la Ley Moral

En primer lugar, vamos a comparar las teorías éticas de Kant y Aristóteles. La primera diferencia la encontramos en la caracterización que hacen de la ley moral.

• Para Kant: La ley moral se define por su universalidad y necesidad. Se basa en un solo imperativo categórico que es válido para todas las circunstancias.
• Para Aristóteles: La ley moral se define por su universalidad, pero no por su necesidad. Se basa en muchos imperativos hipotéticos, tantos como circunstancias posibles se puedan dar.

Fundamento y Fin Último

Para Aristóteles, la experiencia es el fundamento de la ley moral. Kant, al contrario, considera que... Continuar leyendo "Fundamentos Filosóficos: Ética, Epistemología y Política en Kant, Aristóteles, Hobbes y Rousseau" »

Capítol I: La Genealogia de Bo i Dolent

La Moral dels Senyors (BO)

• S’autodenominen bons per diferenciar-se dels dolents.
• Són superiors (físicament i psicològicament).
• Propietaris, nobles, valents, homes de guerra.

Etimologia Associada

• Finn (gaèlic): home de cap ros.
• Malus (llatí): home de la pell fosca.

Símbol: L'Àguila.

La Moral dels Esclaus (DOLENT)

• Dèbils, humils, vulgars, covards.

Símbol: El Xai.

L’àguila representa els bons i el xai els dolents. Les àguiles cacen i es mengen els xais per naturalesa. Per tant, els bons s’imposen sobre els dolents per naturalesa, sense mala intenció.

El Sorgiment de la Casta Sacerdotal

Els nobles (els millors) s’estableixen com a bons per distanciar-se dels vulgars i plebeus. Els nobles són els senyors,... Continuar leyendo "La Genealogia de la Moral de Nietzsche: La Inversió de Valors" »

Descartes: Substància Divina, Jo Pensant i Món

La Substància Divina: Déu com a Garantia de Veritat

Descartes considera que el "jo pensant" no és perfecte, i que el mateix dubte metòdic s'ha establert per tal de corregir-ne els errors. El "jo pensant" posseeix la idea de perfecció. Si tenim consciència de la nostra naturalesa imperfecta és perquè sabem en què consisteix una naturalesa perfecta i ens hi comparem. Així, la idea de la perfecció, innata en nosaltres, és la idea d'un ésser perfecte: és la idea de Déu.

Descartes afirma que aquesta idea de perfecció (o Déu) no pot provenir de nosaltres, éssers imperfectes. Per tant, ha d'haver estat una realitat divina la que l'ha fet sorgir dins de les nostres ments. Del conjunt... Continuar leyendo "Descartes: Substància Divina, Món Extens i Llibertat" »

Crítica de l'Innatismo

Argument del Consens Universal

Argument: "... hi ha uns principis, tant especulatius com pràctics, acceptats de manera universal per tothom".

Objeccions

• A banda de la teoria de l'innatisme, hi ha altres teories que poden explicar per què els humans comparteixen les mateixes veritats.
• Els nens i els idiotes, per exemple, no tenen en la seva ment aquests principis.

Argument Platònic

(Reminiscència: conèixer és recordar / l'enteniment descobreix el que ja sabia):

Versió general: Poden haver-hi en l'enteniment veritats que el mateix enteniment desconegui.

Altres Versions

1. La capacitat intel·lectual és innata, el coneixement adquirit.
2. El descobriment de la veritat inconscient al principi depèn de la maduració de l'enteniment.

Definición y Naturaleza de la Filosofía

¿Qué es la filosofía? Etimológicamente, significa amor al saber, y el filósofo es el amigo o amante de la sabiduría. ¿Qué busca el filósofo? No puede ser el saberlo todo, porque nadie puede saberlo todo.

Heráclito afirmó que lo que debe caracterizar al sabio no es saber cantidad de cosas, sino conocer la razón que todo lo rige. Detrás de este pensamiento se encuentra la distinción fundamental entre la apariencia y la realidad.

Otra característica de la filosofía fue el hecho de que la sabiduría no se buscaba por ninguna utilidad práctica concreta. Según Aristóteles, el hombre no cumple con su condición de animal racional cuando trabaja como un animal, sino cuando se dedica a la racionalidad.... Continuar leyendo "Fundamentos de la Filosofía: Origen, Ramas y la Transición del Mito al Logos" »

Ezagutzaren Teoria

Platon dualista da arlo guztietan: dualismo ontologikoa, antropologikoa eta epistemologikoa. Azken teoria honek ezagutza mota bi daudela defendatzen du. Bata, zentzumenen bidez hartzen duguna (iritzia edo Doxa) eta bestea, arrazoimenaren bidezkoa (zientzia edo Episteme).

Ezagutza mota batetik bestera pasatzeko, ezinbestekoa da heziera. Baina hezieraren prozesua mailakatua da. Lehenengo, aritmetika, geometria eta astronomia ezagutuko ditugu, eta bukaeran, dialektika. Dialektika galderen eta erantzunen bidez ideiak eta euren arteko harremanak aztertzean datza. Dialektika atzemateko gai denak Ongia atzemango du; izan ere, bera da hezieraren helburua eta azken pausua.

Platonek herritar onenak gaztetatik aukeratu eta haiei heziera... Continuar leyendo "Platonen Filosofia: Ezagutza eta Ideien Mundua" »

No confondre filosofia d’arrels cristiana i àrabs amb la teologia

Cristianisme

Pares de l'Església

Dues actituds davant la saviesa profana

• Cristianisme obert: Pares apologistes, Escola d'Alexandria, Sant Agustí, Pseudo-Dionís.
• Cristianisme tancat: Menyspreu per la saviesa profana, considerada origen d'heretgies.

Pensament Àrab

Es plantegen la relació entre filosofia i teologia, de manera similar al cristianisme tancat.

Dues escoles principals

• Escola del Mutazilisme: Interpretació al·legòrica de l'Alcorà. Considerats heterodoxos.
• Escola dels Mutakalimis: Interpretació literal de l'Alcorà. Més ortodoxos. Defensen l'absoluta omnipotència divina.

Principals filòsofs

• Avicena: Influït per Plató i Aristòtil. Tracta qüestions metafísiques

La Metafísica Contemporánea: Corrientes Clave del Siglo XIX y XX

En los siglos XIX y XX, la metafísica experimentó profundas transformaciones a través de diversas corrientes filosóficas, destacando el Idealismo Alemán, el Marxismo y el Existencialismo.

El Idealismo Alemán

Esta corriente, heredera del pensamiento kantiano, surge a raíz de un cuestionamiento fundamental de conceptos previos. Sus principales representantes fueron Fichte, Schelling y Hegel. A diferencia de Kant, estos filósofos consideraron que el noúmeno era un concepto erróneo e injustificado, que debía ser suprimido. Sin él, toda realidad se concibe como una construcción del sujeto, y nada queda fuera de su alcance. Para los idealistas alemanes, la realidad es, en... Continuar leyendo "Grandes Corrientes de la Metafísica Contemporánea: Idealismo, Marxismo y Vitalismo Nietzscheano" »

Comparació entre Nietzsche i Plató

Nietzsche és un dels autors més polèmics de la història de la filosofia. Fa una crítica radical i demolidora dels valors de la cultura occidental, expressant una reacció contra el racionalisme imposat per Plató, filòsof grec deixeble de Sòcrates.

La crítica al racionalisme platònic

En primer lloc, Nietzsche defensa una filosofia vitalista. Creu que els éssers humans hem de viure una vida plena i intensa però, a causa dels valors imposats, no podem fer-ho. Nietzsche acusa Plató de ser el primer causant en centrar la vida de l'home en la raó i el coneixement, negant una part molt important d'aquest: els desitjos del cos i les passions, és a dir, la part irracional.

Apol·lini i Dionisíac: Dues