Chuletas y apuntes de Filosofía y ética de Formación Profesional

Descartes. Començar de nou des dels fonaments
1. La recerca dels primers principis
La filosofia s’adreça a la savies, aquesta busca un coneixement perfecte de tot allò que l’ésser humà pot saber. El coneixement només és coneixement si es dedueix de les causes primeres, és a dir, els principis. Aquests han de complir dues condicions:
-Han de ser indubtables.
-Tot altre coneixement ha de sostenir-se sobre aquests.
La part de la filosofia que busca aquests principis és la metafísica. Per física entenem la ciència i meta és més enllà, per tant, més enllà de la ciència. La metafísica estudia els fonaments de la ciència mateixa a fi d’assegurar-la de manera ferma i definitiva. La metafísica no pot donar res per segur i ha de

TESTUINGURU HISTORIKOA.Marxen bizitza eta pentsaera estu lotuta dago garaiko aldaketa ekonomiko eta politikoekin. Marxengaraia aztertzen dugunean burura etortzen den gertakari nagusia industria iraultza da, lurrun makinarensorrera hain zuzen ere9 bai produkzioan baita garraiobide berrietan ere. Hau dela eta, merkataritza handitu zen eta honekin batera aberastasuna. Ondorioz, nekazari, jornalari eta gremioetako eskulangileak, fabrika langile bihurtu ziren.Gainera, medikuntzaren hobekuntzak, biztanleriaren gorakada ekarri zuen, kontsumoa eta produkzioa honela indartuz. Baina zoritxarrez, industria iraultzak langilearen esplotazioa ere ekarri zuen, iraultza politikoak indartuz. Langile mugimenduen artean ezagunenak Kartismoa, Blanquistak, Sozialismo

Determinismo kosmologikoa: patua

• Estoikoren ustez → “Beharrezkoa da kosmosaren ordena zein den jakitea, hartan nola jokatu jakiteko”

• Heraklito Efesokoaren doktrina →  “Denak arrazoiren bat du”

• Patuaren arabera → “Den-dena halabeharrez gertatzen da” eta “gizakiak ezin duela ezer egin patuaren aurka”

• “Kanpoko zoriontasun oro patuaren esku dagoela ohartu eta barneko bakea lortzen saiatzen dena”

  • Beharrezkoa da sufrimendua eta besteen iritziak ez sentitzea. (barneko askatasuna, eso lo decides tu)

  • Zoriona lortzeko bide bakarra ez asaldatzea (perturbar) da.

Determinismo teologikoa: predestinazioa

• Jainkoak dena baldin badaki, gauza guztiak Jainkoak berak bere irizpideen arabera determinatu dituelako izango da (gure giza ekintzen

Angustia Metafísica:

·El ROMántico es inseguro e insatisfecho, lo que da lugar al estado de tristeza Vital.

·Siente La vida como un problema insoluble.

·Es Una angustia trascendente, no tiene que ver con hechos específicos.

·Dice Que existen  fuerzas sobrenaturales que Escapan de todo conocimiento racional y una invencible angustia sobrecoge su ánimo.

·La Idea de infinito preside su vida, de ahí su inquietud febril y su Desequilibrio. Este aspecto también es motor de la creación artística en la Búsqueda de respuestas y soluciones a dudas y problemas que plantean.

Choque Con la realidad:

·El ROMántico (arrastrado por las imágenes que él mismo crea en su interior) se Encuentra con que la realidad que no responde a sus ilusiones.

2. EL NAIXEMENT DE LA TRAGÈDIA (1872) - primer llibre que publica. Els grecs de l’època mitològica (prefilosòfica), entenien la vida a partir de dos forces oposades i complementàries representades per dos déus.

Aquinoko Tomas

Fedea eta arrazoimena Jainkoak ezagutzarako arrazoimena eta fedea eman dizkigu arrazoimenak (mundu fisikoaren inguruko ezagutza)eta fedeak (gauza Jainkotiarrak). Fedearen-preambuloak deritzon esparru bat  dago non fedeak eta arrazoimenak izango dute zer esana. Jainkoaren existentzianFedeak baieztatzen duen bitartean, arrazoimenak, objektuetatik abiatuta, Jainkoaren existentzia frogatu dezake.Baina arrazoimenaren muga Jainkoaren esentzia ezagutzeko baliabiderik izango ez duelako.arrazoimena eta fedea ez digu emango kontraesanik eta egongo balego gure kulpa izango zen. Fedeak Jainkoaren hitza gordetzen baitu.Fedearen preanbuloetatik gora, jakinduria fedean dago.

Jainkoaren existentzia Tomasen ustez,Jainkoadagoela egia da, eta arrazoimenaren

Filosofia té dues Vessants principals:

• Teòrica

  
  : Intenta explicar i entendre la realitat.
  

• Racionalitat Pràctica

  
  : intenta orientar l’acció I busca fonaments per a la nostra conducta.

Racionalitat Teòrica té 3 branques:

• Metafísica, Explica què és la realitat.

• Teoria del Coneixement, explica què és el coneixement, com podem conèixer i quina fiabilitat té.

• Antropologia, Explica què és l’ésser humà.

La metafísica Estudia la realitat des de el punt de vista mes general, s’anomena També:

• Filosofia de Primera, filosofia més bàsica.

• Estudi de L’ésser, on ésser vol dir allò Que existeix. La metafísica estudia les característiques mes Generals d’allò que existeix.

Hi han dues postures Sobre la realitat:

• Realisme Metafísic

  
  :

 Descartes Va ser un filòsof i matemàtic Francès del Segle XVII conegut com El pare de la filosofia moderna perquè es va produir un canvi en la Pregunta sobre la qual s’articulava la filosofia. Es passa de “què és l’ésser?” de la filosofia grega a la pregunta de Descartes De “com arribem a conèixer l’ésser?”. La filosofia de Descartes sorgeix en el context de la revolució científica del Segle XVI (que suposa un canvi de paradigma del teleologisme al Mecanicisme), en el desenvolupament de l’humanisme que va ressaltar El paper de l’home i el va considerar un element fonamental de la Creació, i per una gran confiança en la raó, en un moment en que Europa es troba dividida entre catòlics i protestants en guerra... Continuar leyendo "Existencia de Déu per Descartes" »

En el ser humano la “voluntad de poder” es la fuerza que se manifiesta por nuestros impulsos, de nuestros instintos naturales y el deseo, también biológico e involuntario, de vivir todo lo placentero y todo lo doloroso de la vida, de sentir todo lo que nos aporten los sentidos. Es el deseo, más profundo e inconsciente, por disfrutar y por sufrir todo lo relacionado con el cuerpo, los instintos, el cambio, el placer, el dolor y la muerte…
Para Nietzsche todo se encuentra dominado por los instintos y las fuerzas naturales que se enfrentan y su finalidad es vivir más allá del bien y del mal.
b) La transvaloración de todos los valores:
De acuerdo con su interpretación de la vida como “voluntad de poder”, Nietzsche cree que debemos