Chuletas y apuntes de Deporte y Educación Física de Bachillerato y Selectividad

Fracturas

Se denomina fractura a toda rotura, completa o incompleta (como es el caso de las fisuras), de un hueso. Según sea la línea de separación de los trozos óseos de fractura, se clasificará en:

• Transversa
• Oblicua
• Oblicua en espiral
• Conminuta, en la que hay varios fragmentos de hueso en el foco de fractura.

En función de que se asocie o no la rotura de la piel, estas se dividen en:

• Cerradas, si la piel continúa intacta.
• Abiertas, si se produce comunicación del hueso con el exterior a través de la rotura de la piel, con lo que en este caso se produce el peligro añadido de la penetración de gérmenes y contaminantes que agravan el proceso.

Síntomas: Los más característicos son:

• Dolor espontáneo severo.
• Impotencia funcional de la zona

Factors de Risc Cardiovascular

Factors Modificables

Aquests factors estan relacionats principalment amb els hàbits de vida:

• Obesitat
• Dislipèmies o anomalies del metabolisme lipídic (Colesterol total 200-239 mg/dL, LDL 130-159 mg/dL o Triglicèrids 200-400 mg/dL)
• Hipertensió arterial (xifres >140/90 mmHg o >160 mmHg PAS)
• Tabaquisme
• Diabetis mellitus (>125 mg/dL)
• Sedentarisme
• Factors psicosocials

Factors No Modificables

• Sexe
• Edat
• Menopausa
• Antecedents familiars

Perspectiva del Risc d'Inactivitat

Per tenir una perspectiva del risc d'inactivitat, es pot dir que és gairebé tan alt com el risc de fumar un paquet de cigarretes al dia. Si una persona, a més de sedentària, és fumadora, existeix un efecte additiu en l'etiologia multifactorial de la... Continuar leyendo "Factors de Risc Cardiovascular, Exercici i Avaluació Mèdica" »

Entrenament i Fisiologia de l'Esport

El procés d'entrenament: definició i objectius

L'entrenament és un procés en què es va progressant de mica en mica perquè l'organisme vagi millorant. És un procés científic, ja que s'hi apliquen coneixements comprovats científicament i d'altres ciències, i un procés pedagògic, perquè hi ha una relació entre l'entrenador i l'esportista on el seu objectiu és incrementar el rendiment d'una persona.

Equilibri homeostàtic

L'equilibri homeostàtic és l'estat d'equilibri que el cos humà tendeix a mantenir entre les funcions orgàniques i les constants vitals.

Fases de la resposta del cos humà a l'exercici

1. Fase de desgast: Descens de la línia d'equilibri ocasionat pel cansament de l'exercici físic.

Piaget: punt de partida de les operacions intel·lectuals es troba en un primer període de desenvolupament intel·ligència sensorimotriu.

- Maduració

Gesell: desenvolupament humà és progressiu i està determinat per factors biològics. L'infant podrà realitzar determinades accions o habilitats quan estigui preparat.

Arees:

• Conducta motriu: implica el control del to muscular, la coordinació motriu, l'equilibri i els aspectes posturals com assentar-se i aixecar-se.
• Conducta personal-social: inclou hàbits d'higiene, alimentaris, ritmes horaris i també els aspectes afectius i de relació amb els altres com somriure.
• Conducta adaptativa: es refereix a les conductes exploratòries i d'experimentació, percepció, coordinació ull-mà.
• Conducta

1. Pla assegut: Consisteix en pedalar assegut en posició 1 o 2 per recolzar les mans. La resistència i freqüència de pedalada sempre aniran en funció de la intensitat a aconseguir, simulant un terreny pla. La cadència no ha de ser molt alta. S’utilitza en l’escalfament, a la part principal (per descansar) i a la tornada a la calma. La freqüència recomanable de pedalada serà entre 80 i 105 ppm (part principal), 80-90 ppm (escalfament) i -90 ppm (tornada a la calma).

2. Pla de peus: Amb la mateixa intensitat, treballa dempeus. Només a la part principal. Posició mans número 2. Freqüència entre 80 i 105 ppm.

3. Muntanya assegut: Simula una pujada i la resistència és més elevada que quan estem asseguts. Posició mans nº 2. Resistència... Continuar leyendo "Guia Completa de Tècniques i Ajustaments per a Spinning" »

Objectius de l'Activitat Física

L'activitat física educativa persegueix l'aprenentatge motor, el condicionament físic i l'educació en valors. Seguidament, l'activitat física recreativa se centra en les relacions socials i la diversió. Finalment, l'activitat física utilitària s'orienta a la salut i el treball.

Els tipus principals d'activitats físiques són:

• Activitats recreatives
• Activitats competitives

Activitats Recreatives i el Lleure

Les activitats recreatives es caracteritzen per ser realitzades voluntàriament durant el temps de lleure, un cop finalitzades les obligacions quotidianes. Es poden agrupar en tres categories principals:

• Jocs: Per exemple, jocs de cursa.
• Activitats alternatives: Com la indiaca en equip.
• Activitats en la natura:

Esquena

1.Tronc

Malucs a ras d’aigua (lleugerament submergits)

Cos el més pla possible/evitant la posició asseguda

Pit fora de l’aigua

Moviment de rolido (gir sobre l’eix longitudinal) adquireix molta importància per tenir menys resistència en el recobrament i afavorir una tracció més profunda.

2.Cap

Lleugerament per damunt de la superfície

Aigua a l’alçada de les orelles

Mirada en diagonal cap a dalt

3.Acció de cames

Fase ascendent i propulsiva

Fase descendent i per recuperar posició inicial

Moviments alterns de maluc-genoll-turmell

Moviment continu. Superfície propulsora empenya.

Turmell lliure i lleugerament flexió de genoll (que no surti fora d’aigua)

Funció propulsora i estabilitzadora. Existeix un petit moviment de maluc.

4.Acció

Quina relació guarden aquests 3 paràmetres al llarg d’una temporada: volum, intensitat i forma física?

El volum d’exercici físic i la intensitat són els paràmetres en què es mesuren els entrenaments i són un indicador de la forma física. A mesura que el volum i la intensitat es poden augmentar, es pot tolerar una major càrrega, la qual cosa indica que la forma física és millor.

Quin número de sessions realitzarà un esportista al llarg d’una setmana? I una persona que vulgui fer exercici-salut?

Al llarg d’una setmana, un esportista realitzarà uns 4 o 5 entrenaments. En canvi, una persona que vulgui fer exercici-salut en farà de 3 o 4.

Quina és la unitat més petita de l’entrenament? I quina estructura té?

La unitat més... Continuar leyendo "Relació entre Volum, Intensitat i Forma Física en l'Entrenament" »

Diferència entre els dos tipus de contracció muscular

La contracció isotònica el múscul és contreu exercint una força constant, escurçant de les fibres musculars i resulta un moviment s manté el seu to muscular, en canvi la isomètrica exerceix força sense contraure’s, no hi ha moviment i no hi ha cap escurçament.

Umbral de contracció

És l’intensitat mínima que te que tenir la corrent per produir-se una contracció de la fibra muscular.

Coeficient d’acomodació

És un efecte on la fibra es pot adaptar o oposar-se al pas de la corrent, per tant, s’eleva l’umbral d’excitabilitat i és necessita més intensitat per l’estimulació.

Lipòlisis

Aquesta tècnica destrueix els adipositats i cúmuls de grassa. Utilitza microcorrents... Continuar leyendo "Tècniques d'estètica corporal: contracció muscular, electrolifting i més" »

Salidas y Virajes

Salidas fuera del agua: son comunes a los estilos crol, braza y mariposa.
Salidas dentro del agua: se utilizan únicamente para el estilo espalda.

Objetivo de la Salida

El objetivo de la salida es conseguir impulsarse lo más lejos posible del poyete para evolucionar dentro del agua lo más rápidamente posible antes de comenzar a nadar.

Fases de la Salida

• Posición de preparados
• Tirón
• Impulso
• Vuelo
• Entrada
• Deslizamiento
• Propulsión
• Salida a la superficie

1. Preparados

El cuerpo debe estar flexionado hacia adelante. Las manos se sitúan en el borde anterior del poyete, pudiendo estar por dentro o por fuera de los pies. Las rodillas se mantienen ligeramente flexionadas a 80º. Los pies están separados a la anchura de la cadera y sus dedos... Continuar leyendo "Técnicas de Salida y Virajes en Natación de Competición" »