Chuletas y apuntes de Ciencias sociales de Secundaria

1. Factors del canvi demogràfic i les seves conseqüències

Quins factors van ser determinants en el canvi demogràfic? Quines conseqüències va tenir aquest canvi en l'evolució de la població? Van ser un conjunt de canvis econòmics i tecnològics; les causes d'aquest canvi demogràfic profund van ser l'augment de la producció d'aliments, el progrés i un manteniment o un lleuger increment de la natalitat.

2. El canvi en la propietat de la terra i els nous conreus

Quin va ser el canvi essencial en la propietat de la terra? Què va permetre? Dedueix què va comportar la introducció de nous conreus. La terra es va convertir en propietat privada. Això va permetre que els grans propietaris poguessin fer lliurement les transformacions que volguessin....

Sistemes polítics

La política no és una cosa tancada, i la política és de tothom. Per tant, ens podem organitzar com a societat de moltes maneres. Tots aquests sistemes es poden intentar agrupar en sistemes democràtics i sistemes no democràtics.

Entre els sistemes democràtics podem trobar les monarquies parlamentàries, com el cas d'Espanya i molts altres països europeus, en els quals la màxima autoritat és un rei o una reina, però la sobirania la té el poble. Altres tenen repúbliques parlamentàries, en les quals el cap de l'Estat és el president de la república, tot i que el govern queda en mans del primer ministre o del president del govern.

Els estats liberals són aquells que procuren no interferir en l'economia, deixant que...

Escuela de Palo Alto o Universidad Invisible (años 40)

Esta teoría se centra en la comunicación cara a cara, estableciendo el concepto de interacción como su eje fundamental. Sus postulados se basan en cuatro premisas esenciales:

Premisas básicas de la comunicación

• Es imposible no comunicar: La comunicación trasciende el lenguaje verbal; se manifiesta a través de gestos, el cuerpo (kinésica) y la apropiación del espacio físico (proxémica).
• La puntuación de las secuencias de hechos: La naturaleza de una relación depende de cómo los participantes pautan sus intercambios. La comunicación es una serie ininterrumpida de mensajes donde cada individuo introduce una "puntuación". Por ejemplo, en una interacción, roles como el liderazgo

La crisi del regnat d'Isabel II

Gran part del darrer període del regnat d'Isabel II va estar caracteritzat per una fase d'expansió econòmica que va afectar tota Europa. Tanmateix, el 1866 es va fer evident l'inici d'una crisi econòmica.

La crisi financera i ferroviària

Va constituir la primera gran crisi del sistema capitalista i va coincidir també amb una crisi de subsistències. La crisi financera, provocada per la baixada de valors de les accions a la borsa, es va originar per la crisi dels ferrocarrils:

• La construcció de la xarxa ferroviària va comportar una gran inversió de capitals.
• En començar l'explotació, es va veure que el rendiment econòmic era menor del que s'esperava.
• L'escàs desenvolupament industrial espanyol no va ser

Què va ser la Revolució Industrial?

La Revolució Industrial va ser el resultat d'un conjunt de canvis econòmics i tecnològics que van originar una transformació profunda de l'economia i la societat.

Factors clau de la primera fase

• Revolució demogràfica: Les causes principals van ser l'augment de la producció d'aliments i les millores en la higiene i la medicina. Com a conseqüència, es va produir una disminució de la mortalitat i un increment de la natalitat.
• Mecanització: Les màquines van substituir el treball manual. Això va provocar un gran augment de la producció, una disminució de costos i, per tant, la possibilitat de vendre més barat i obtenir més beneficis.
• Sistema fabril: Es va implantar un nou sistema de producció on

Análisis Crítico del Discurso (ACD): Fundamentos y Alcance

El Análisis Crítico del Discurso (ACD) estudia cómo se practican el abuso del poder social y la desigualdad, y cómo estos se transmiten en el contexto social y político. Aspira a producir conocimientos y opiniones en contra del dominio social y la desigualdad. Se ocupa de problemas sociales y asuntos políticos, haciendo uso de la multidisciplinariedad.

Contexto Clave para la Comprensión del ACD

• Nivel Micro:

  Se refiere al discurso y a las acciones específicas cumplidas por grupos sociales.

• Nivel Macro:

  Abarca las constituciones, los grupos, las relaciones entre estos grupos y, por lo tanto, el poder social.

• Niveles Meso:

  Son niveles intermedios; la distinción depende de la focalización

Canvi Polític i Religiós al Segle XVII

La Monarquia Absoluta

Crisi de l'Antic Règim al Final del S. XVIII

Per què el final del s. XVIII l'Antic Règim va entrar en crisi?

Al final del S. XVIII, el creixement econòmic i les aspiracions de canvi del Tercer Estat, impulsades per la burgesia, van posar les bases per a l'inici de la crisi de l'Antic Règim.

La burgesia aspirava a participar en el govern i també reclamava el reconeixement dels mèrits individuals en detriment dels privilegis de l'Antic Règim, que es basaven en l'herència.

El règim senyorial trobava cada cop més oposició entre la pagesia, sotmesa als impostos senyorials abusius. Les classes populars urbanes s'havien empobrit com a conseqüència de l'augment dels preus respecte dels salaris.

A tot això se li ha d'afegir els nous principis...

Conflictes al món actual

Conflictes a Àfrica

Àfrica és una de les zones més violentes del món. Entre les causes destaquen:

• La misèria extrema;
• La dictadura militar i les persecucions i massacres;
• El reclutament de xiquets en la guerra;
• Endarreriments econòmics, socials i demogràfics.

Els conflictes més sagnants es donen al golf de Guinea, a la Banya d'Àfrica i a l'Àfrica equatorial.

Els conflictes internacionals

A Iugoslàvia la crisi desemboca en una guerra terrible entre antics estats. Com a resultat, el 1991 Croàcia i Eslovènia van assolir la independència. Però el conflicte més cruel va tenir lloc a Bòsnia: els enfrontaments entre serbis i bosnians musulmans van tenir un caràcter ètnic i religiós. La dissolució de l'URSS va...

La Guerra dels Segadors i la Unió d'Armes

El restabliment de l’hegemonia hispànica als Països Baixos requeria disposar d’una gran força militar, tant en recursos humans com econòmics. Per aquest motiu, el comte-duc d'Olivares va proposar aplicar la Unió d’Armes a tots els regnes de la corona hispànica: un model de contribucions pel qual cada regne havia d’aportar un contingent d’homes proporcional al seu nombre d’habitants.

En la reunió de Corts, els catalans s’hi van negar; tot i així, Olivares va forçar la participació de molts catalans en el conflicte del Roselló entre 1637 i 1639. Com a conseqüència, l’any 1640 va esclatar la Guerra dels Segadors. Els resultats d’aquesta guerra es resumeixen en el Tractat dels