La crisi del regnat d'Isabel II: causes i conseqüències
Ciencias sociales2,71 KB
La crisi del regnat d'Isabel II
Gran part del darrer període del regnat d'Isabel II va estar caracteritzat per una fase d'expansió econòmica que va afectar tota Europa. Tanmateix, el 1866 es va fer evident l'inici d'una crisi econòmica.
La crisi financera i ferroviària
Va constituir la primera gran crisi del sistema capitalista i va coincidir també amb una crisi de subsistències. La crisi financera, provocada per la baixada de valors de les accions a la borsa, es va originar per la crisi dels ferrocarrils:
- La construcció de la xarxa ferroviària va comportar una gran inversió de capitals.
- En començar l'explotació, es va veure que el rendiment econòmic era menor del que s'esperava.
- L'escàs desenvolupament industrial espanyol no va ser suficient perquè el transport de mercaderies i viatgers tingués una gran demanda.
El valor de les accions es va enfonsar i la situació va provocar la crisi de moltes entitats financeres.
La crisi industrial i de subsistències
La crisi industrial va afectar sobretot a Catalunya. La indústria tèxtil s'abastia de cotó importat dels Estats Units, però la Guerra de Secessió americana va encarir la importació i va provocar el període conegut com la "fam de cotó". Molts petits industrials no van poder fer cara a la puja dels preus i la baixa demanda de productes.
La crisi de subsistències va començar el 1866 a resultes de mals collites, que van donar escassetat de blat i van fer pujar els preus. La combinació de la crisi agrícola i la industrial va provocar:
- Al camp: forta violència social.
- A les ciutats: onada d'atur i baixada del nivell de vida de les classes treballadores.
El descontentament social i polític
Gran part de la població espanyola tenia motius de descontentament contra el sistema isabelí:
- Els grans negociants reclamaven mesures per a salvar les seves inversions en borsa.
- Els industrials demanaven proteccionisme.
- Els obrers i llauradors denunciaven la seva misèria.
Després de la revolta de la caserna de San Gil i de la forta repressió que la va seguir, O'Donnell va ser separat del govern per la reina, però el Partido Moderado (Narváez) va continuar actuant per decret, va tancar les Corts i es va fer el sord als problemes del país.
Davant la impossibilitat d'accedir al poder constitucionalment, el Partido Progresista (Prim) no va participar en les eleccions. La conspiració va esdevenir l'única forma d'accedir al govern, fet que va portar el partit a signar, juntament amb el Partit Democràtic, el Pacte d'Ostende.