La Revolució Industrial: Fases, Capitalisme i Ideologies
Ciencias sociales3,88 KB
Què va ser la Revolució Industrial?
La Revolució Industrial va ser el resultat d'un conjunt de canvis econòmics i tecnològics que van originar una transformació profunda de l'economia i la societat.
Factors clau de la primera fase
- Revolució demogràfica: Les causes principals van ser l'augment de la producció d'aliments i les millores en la higiene i la medicina. Com a conseqüència, es va produir una disminució de la mortalitat i un increment de la natalitat.
- Mecanització: Les màquines van substituir el treball manual. Això va provocar un gran augment de la producció, una disminució de costos i, per tant, la possibilitat de vendre més barat i obtenir més beneficis.
- Sistema fabril: Es va implantar un nou sistema de producció on cada obrer intervenia només en una petita part del procés.
- Sectors industrials pioners: Van destacar les màquines de vapor, les fàbriques, la indústria tèxtil i la siderúrgia.
- Expansió de la industrialització: El procés es va anar estenent gràcies al desenvolupament del transport, com la locomotora i el vaixell de vapor, que permetien transportar més quantitat de mercaderies amb més rapidesa.
El nou sistema econòmic
- Lliurecanvisme: Doctrina que defensa el lliure comerç per afavorir el creixement de l'economia.
- Proteccionisme: Política econòmica que defensa la indústria nacional mitjançant l'aplicació d'impostos sobre les importacions.
La Revolució Industrial va imposar el capitalisme, un sistema basat en el liberalisme econòmic i fonamentat en la iniciativa privada.
El paper dels bancs i les finances
La banca es va convertir en una intermediària clau. Això va permetre que els bancs poguessin concedir préstecs a les empreses i, posteriorment, realitzar inversions. El capital de les grans empreses es va dividir en accions, que podien ser venudes pel seu propietari a la borsa de valors i adquirides per qualsevol persona.
La segona fase de la industrialització
En aquesta etapa van aparèixer noves fonts d'energia i noves indústries. L'electricitat i el petroli van substituir el carbó com a fonts d'energia principals. La invenció de la dinamo va permetre produir electricitat de manera massiva.
Pel que fa a les indústries, la metal·lúrgica va adquirir un gran impuls gràcies a la invenció de nous metalls com l'acer inoxidable i l'alumini. També van sorgir amb força la indústria de l'automòbil i la indústria química, entre d'altres.
Nous mètodes de producció: el taylorisme
El taylorisme va introduir la fabricació en sèrie com la millor manera d'augmentar la productivitat, disminuir el temps emprat i reduir els costos de fabricació.
Ideologies obreres del segle XIX
Com a resposta a les noves condicions socials, van sorgir diferents doctrines polítiques i econòmiques.
El marxisme
El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels. La multitud d'aspectes que comprèn fa que pràcticament no existeixi branca de les ciències humanes sense la seva corresponent escola de pensament marxista.
L'anarquisme
L'anarquisme és un conjunt d'idees filosòfiques i polítiques que tenen en comú el rebuig de l'Estat i de qualsevol forma d'autoritat o jerarquia que coarti (físicament, mentalment o espiritualment) la llibertat total de l'individu. Els anarquistes consideren que la societat estaria més ben organitzada sense aquestes institucions que actuen des d'una posició de poder.