Història de Catalunya: De la Unió d'Armes al Segle XVIII
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,53 KB
La Guerra dels Segadors i la Unió d'Armes
El restabliment de l’hegemonia hispànica als Països Baixos requeria disposar d’una gran força militar, tant en recursos humans com econòmics. Per aquest motiu, el comte-duc d'Olivares va proposar aplicar la Unió d’Armes a tots els regnes de la corona hispànica: un model de contribucions pel qual cada regne havia d’aportar un contingent d’homes proporcional al seu nombre d’habitants.
En la reunió de Corts, els catalans s’hi van negar; tot i així, Olivares va forçar la participació de molts catalans en el conflicte del Roselló entre 1637 i 1639. Com a conseqüència, l’any 1640 va esclatar la Guerra dels Segadors. Els resultats d’aquesta guerra es resumeixen en el Tractat dels Pirineus, document pel qual es van perdre el Roselló i la Catalunya del Nord.
Catalunya al Segle XVIII: Repressió i Creixement
Durant el segle XVIII, Catalunya va viure les conseqüències d’haver perdut la Guerra de Successió. Amb el Decret de Nova Planta de 1716, es va prohibir la llengua i qualsevol forma de cultura catalana. Es van perdre les institucions medievals i molta gent va ser empresonada, executada o va haver de fugir a l’exili.
Es diu que, al llarg del segle XVIII, com que els catalans no podíem fer política, ens vam dedicar a treballar. Malgrat les condicions de repressió política, hi hagué un gran creixement econòmic.
La Masia Catalana i l'Evolució Demogràfica
A principis del segle XVI, Catalunya era un país buit. Tenia una població d’aproximadament 300.000 habitants (lluny dels 500.000 que tenia a principis del XIV), degut sobretot a la pesta negra del segle XV. Però la demografia es va anar recuperant a poc a poc gràcies a una elevada natalitat i, sobretot, a la immigració provinent de:
- Les Illes Balears
- València
- França (principalment)
Molts d'aquests immigrants es van dedicar a l’agricultura com a mossos o jornalers; d'altres van fer-se pastors i, a les ciutats, treballaven com a:
- Venedors ambulants
- Criats
- Peons
- Artesans
La majoria eren homes joves, fet que va afavorir un procés d’integració, ja que molts van casar-se amb dones del país. A mitjans del segle XVI la població arribava als 400.000 habitants i, a finals del XVII, ja n'eren 500.000.