Chuletas y apuntes de Ciencias sociales de Secundaria

UE, estructura política i economia a Catalunya

Ciencias sociales4,04 KB

Història de la Unió Europea

1957, la República Federal d'Alemanya, Bèlgica, Itàlia, Països Baixos, Luxemburg i França van signar els Tractats de Roma, pels quals es va constituir la CEE. Aquests tractats van crear un mercat comú, en el qual els productes podien circular amb llibertat dins de les fronteres comunes. El 1992, els membres de la CEE van signar el Tractat de Maastricht i la CEE va passar a anomenar-se Unió Europea (UE). Actualment està formada per 27 països i camina cap a la integració econòmica, social i política.

Poders de l'Estat

Corona: monarquia i cap d'Estat; funció de representació.

Parlament: representa el poble espanyol; està format pel Senat i el Congrés dels Diputats. Exerceix el poder legislatiu.

Govern:...

Continuar leyendo "UE, estructura política i economia a Catalunya" »

Al-Àndalus: Economia, Societat i Cultura Andalusina

Ciencias sociales4,45 KB

Economia d'Al-Àndalus

La major part de la població d’Al-Àndalus es dedicava a l'agricultura. Els cereals, la vinya i l'olivera van continuar sent els conreus més importants, però els musulmans van introduir innovacions que han perdurat fins als nostres dies.

Els àrabs van desenvolupar especialment les tècniques de regadiu. Una xarxa de sínies i sèquies assegurava el reg d’uns camps que abans eren erms, de manera que va augmentar la producció.

Tanmateix, van introduir nous conreus, com el cotó i l'anyil (una herba tintòria), que s’usaven en la indústria tèxtil, i l'arròs, la canya de sucre, les albergínies, les carxofes, etc., que es destinaven a l'alimentació.

A les ciutats es va desenvolupar una producció artesana de gran...

Continuar leyendo "Al-Àndalus: Economia, Societat i Cultura Andalusina" »

L'Humanisme i els Canvis del Renaixement: Societat, Religió i Estat

Ciencias sociales6,19 KB

L'Humanisme: Definició, Característiques i Difusió

Definició d'Humanisme

L'Humanisme va ser un corrent cultural que va néixer al segle XV i que va suposar una nova forma d’interpretar el món. Va influir profundament en la ciència, la tècnica, la religió i l'art.

Característiques de l'Humanisme

  • Antropocentrisme: Importància de l'ésser humà com a centre. La intel·ligència humana es considerava l'instrument fonamental del coneixement.
  • Inspiració en la literatura, la filosofia i l'art de l'Antiguitat clàssica.
  • Promoció de les llengües vernacles, les pròpies de cada país.
  • Interès per arribar a la veritat a través de la raó i l'experiència.
  • Individualisme: Abundància de biografies i valoració de l'individu.

Mitjans de Difusió

...
Continuar leyendo "L'Humanisme i els Canvis del Renaixement: Societat, Religió i Estat" »

Organització Social i Vida al Feudalisme: Guia Completa

Ciencias sociales4,16 KB

Serfs


pagesos que acudeixen al señor feudal x podersi refugiar.

Feu:una gran extensió de terres, propietat dun señor feudal

pactes de fidelitat q sanomenen vassallatges,consisteix:nombles dun regne juraven fidelitat al monarca. U feien en un acte solemne q constava d 2 parts:l\\'homenatge:en q el noble agenollat davan el monarca, li jurava fidelitat. La investidura:el monarca cedia un feu al seu noble vassall.A canvi dl feu, el vassall es comprometia a donar ajuda militar i consell al seu señor.

estament:1(privilegiats).Nobles(comtes, marqesos, cavallers..) eren els qi guerrejaven i defensaven la població si hi havia guerra.2(previligiats).Eclesiàstics(bisbes, abats..) eren els qi pregaven a déu i dirigien la cristiandat.3(prefiligiats).

...
Continuar leyendo "Organització Social i Vida al Feudalisme: Guia Completa" »

Conceptes Clau d'Organització Política: Estat, ONU i UE

Ciencias sociales6,51 KB

Conceptes Fonamentals de l'Estat

1. Definició d'Estat i País

  • Estat: Unitat política i administrativa superior que regeix en un territori. Tots els seus habitants estan sotmesos a la seva autoritat.
  • País: Territori delimitat per fronteres, ja siguin naturals o artificials.

2. Principals Funcions de l'Estat

  • Establir relacions internacionals.
  • Garantir la seguretat nacional.
  • Regular l'economia i les relacions laborals.
  • Proporcionar serveis públics.

3. Comparativa: Estats Fràgils i Estats de Benestar

Estats FràgilsEstats de Benestar
Ús de la violènciaAmb els impostos recaptats:
No respecte pels drets humansSubvencions
Refugiats i fugida dels drets humansPensions
Corrupció generalitzadaServeis públics
Mala economia

Organització Política i Formes de

...
Continuar leyendo "Conceptes Clau d'Organització Política: Estat, ONU i UE" »

Apuntes de Formación Cívica, Ética e Inglés para Exámenes

Ciencias sociales11,86 KB

Formación Cívica y Ética

Glosario de conceptos

  • Identidad: Conjunto de rasgos y manifestaciones ideológicas, culturales, lingüísticas y axiológicas (valores) que caracterizan a una persona o grupo.
  • Axiológicas: Término que se refiere a todo lo relativo o relacionado con los valores.
  • Identidades juveniles: Procesos en los que adolescentes y jóvenes eligen y construyen de forma individual o social sus propias formas de ser, estar y vivir en el mundo.
  • Redes sociales digitales: Medios actuales que influyen enormemente en la identidad al acercar ideas, imágenes y modas de lugares lejanos.
  • Relaciones intergeneracionales: Interacciones entre personas de distintas edades (como jóvenes y adultos) que deben basarse en la inclusión, el respeto y
...
Continuar leyendo "Apuntes de Formación Cívica, Ética e Inglés para Exámenes" »

La Pau Armada i la Primera Guerra Mundial: Resum Històric

Ciencias sociales3,79 KB

La Pau Armada (1870-1914)

Es coneix com a Pau Armada el període comprès entre 1870 i 1914, caracteritzat per una veritable cursa d'armaments en un context de grans aliances i creixents crisis polítiques que van desembocar en la Gran Guerra.

Principals Crisis Polítiques

  • 1905/06: Primera Crisi Marroquina.
  • 1908/09: Crisi Bosniana.
  • 1911: Segona Crisi Marroquina.
  • 1911/12: Guerra Italoturca.
  • 1912/13: Primera Guerra Balcànica.
  • 1913: Segona Guerra Balcànica.
  • 1914: Magnicidi de Sarajevo.

El Sistema d'Aliances

La Triple Aliança (1882)

Bismarck volia situar la Gran Bretanya com a segona potència europea i aïllar França. Inicialment, va proposar l'Aliança dels Tres Emperadors (Alemanya, Àustria-Hongria i Rússia), però finalment només en van quedar dos...

Continuar leyendo "La Pau Armada i la Primera Guerra Mundial: Resum Històric" »

Els Grans Imperis Colonials (1870-1914): Història i Expansió

Ciencias sociales3,52 KB

Els imperis colonials i el repartiment del món

Les potències europees van formar, entre 1870 i 1914, grans imperis colonials estesos per Àfrica, Àsia i Oceania. Els interessos territorials i econòmics van generar nombroses friccions.

El repartiment del continent africà va ser el principal focus de tensions, ja que es van enfrontar els interessos d'Anglaterra, Alemanya, França i Portugal. La rivalitat dels imperis colonials va propiciar la celebració de la Conferència de Berlín el 1885, en què es va acordar el repartiment d'Àfrica entre les principals potències europees.

Els principals imperis europeus

L'Imperi Britànic

La Gran Bretanya va construir el major imperi de l'època contemporània, ja que els seus dominis colonials estaven...

Continuar leyendo "Els Grans Imperis Colonials (1870-1914): Història i Expansió" »

Europa a l'Edat Moderna: Com va canviar i els seus impactes

Ciencias sociales4,8 KB

Com va canviar Europa a l'Edat Moderna?

A la segona meitat de segle XV, Europa va iniciar una fase de creixement econòmic, d'enriquiment de la burgesia i d'enfortiment de les monarquies. Els canvis van ser causats en gran part a l'auge del comerç.

El desenvolupament del comerç:

La desaparició de les grans epidèmies, el descens de la mortalitat i l'augment de la natalitat van permetre l'increment de la població. Segons les fonts, l'any 1500 en Europa tenia una població entre 70 i 90 milions d'habitants. Amb el temps van començar a generar-se excedents agrícoles que podien comercialitzar-se en fires i mercats. El comerç terrestre es va revitalitzar i pels camins d'Europa circulaven les sedes italianes, la llana de Castella, els draps dels...

Continuar leyendo "Europa a l'Edat Moderna: Com va canviar i els seus impactes" »

Selectividad Educativa y Elitismo: Un Debate Crítico sobre el Acceso y la Equidad

Ciencias sociales3,32 KB

La Realidad Selectiva de los Estudios

La educación es inherentemente selectiva. Muchos alumnos deben abandonar sus estudios por falta de capacidad o de preparación, lo que les impide superar pruebas selectivas.

El Carácter Clasista de la Selectividad

La supuesta objetividad de la selectividad queda impugnada por el hecho de que las clases sociales más elevadas superan mejor las pruebas selectivas. Esto ha llevado a acuñar el concepto de educogenia: la influencia que las desigualdades sociales ejercen en un sistema educacional, determinando las diferentes posibilidades.

El Sentido de la Función Selectiva de la Escuela

Según el marxismo, la selectividad es el procedimiento empleado para mantener a cada individuo en la clase social de la que...

Continuar leyendo "Selectividad Educativa y Elitismo: Un Debate Crítico sobre el Acceso y la Equidad" »