Europa a l'Edat Moderna: Com va canviar i els seus impactes

Com va canviar Europa a l'Edat Moderna?

A la segona meitat de segle XV, Europa va iniciar una fase de creixement econòmic, d'enriquiment de la burgesia i d'enfortiment de les monarquies. Els canvis van ser causats en gran part a l'auge del comerç.

El desenvolupament del comerç:

La desaparició de les grans epidèmies, el descens de la mortalitat i l'augment de la natalitat van permetre l'increment de la població. Segons les fonts, l'any 1500 en Europa tenia una població entre 70 i 90 milions d'habitants. Amb el temps van començar a generar-se excedents agrícoles que podien comercialitzar-se en fires i mercats. El comerç terrestre es va revitalitzar i pels camins d'Europa circulaven les sedes italianes, la llana de Castella, els draps dels Països Baixos i Anglaterra, els metalls alemanys i els vins francesos. Les millores en la navegació van impulsar les rutes comercials marítimes al Mediterrani, el Bàltic i el mar del Nord.

L'auge de la burgesia:

La burgesia basava el seu poder econòmic en la possessió de capital, que invertia en activitats econòmiques ( viatges comercials, manufactures, banca...) amb la finalitat d'obtenir beneficis. Així van sorgir les primeres empreses capitalistes i es van afermar les bases del capitalisme comercial, en què els intercanvis comercials es van convertir en una gran font de riquesa.

L'enfortiment de la monarquia:

Durant el segle XV, els reis, que a l'Edat Mitjana havien vist disminuir el seu poder en favor de la noblesa feudal, van aconseguir imposar-s'hi. Van aconseguir centralitzar el poder i van començar a prescindir dels parlaments per governar. Es va consolidar així un nou model d'organització del poder: la monarquia autoritària. Els reis Catòlics a la Corona de Castella, Francesc I a França i Enric VIII a Anglaterra són exemples de monarquies autoritàries.

Isabel i Ferran van crear la monarquia hispànica...

Isabel de Castella i Ferran d'Aragó eren hereus de les dues corones peninsulars més grans. Després del seu matrimoni el 1469, la seua pujada al tron el 1479 va originar una nova entitat política: la monarquia hispànica.

...Que es va expandir per quasi tota la Península...

• El major poder militar dels Reis Catòlics i les desavinences internes al regne de Granada van facilitar el triomf de les tropes cristianes.
• A partir de llavors, el regne de Granada va quedar incorporat a la Corona de Castella i molts dels antics habitants van fugir cap al nord d'Àfrica.
• El regne de Navarra va ser envaït per un exèrcit castellà comandat pel rei Ferran, que reclamava drets successoris.
• Els reis impulsar la unió amb Portugal mitjançcant una política matrimonial i dues de les seues filles es van casar amb reis portuguesos.

...I va establir la uniformitat religiosa:

• L'any 1478 es va instituir el Tribunal de la Inquisició. Tenia la funció de jutjar els sospitosa d'heretgia o delictes de fe i sancionar els condemnats amb càstigs exemplaritzants.
• L'any 1492 es va instar els jueus a convertir-se ( jueus conversos ), i els que no ho van fer van ser perseguits i expulsats.
• Després de la conquista de Granada es va garantir als musulmans ( mudèjars ) el manteniment de la seua religió i les seues tradicions.

La nova monarquia autoritària...

Els reis Catòlics van actuar de manera diferent a cada regne:

• A la Corona de Castella, on l'alta noblesa s'havia mostrat contrària a Isabel, es va posar fi a la concessió de terres als nobles i se'ls va limitar la participació en els consells assessors del rei. Per compensar i atraure la lleialtat dels grans nobles a la Corona es va establir el majorat.
• A la corona d'Aragó, Ferran va restringir el monopoli de govern que exercia l'oligarquia a les ciutats mitjançant el sistema d'insaculació i va dictar la Sentència Arbrital de Guadalupe.

Va crear noves institucions de govern:

• El Consell Reial.
• La Reial Audiència i la Comptadoria Reial d'Hisenda.
• La Santa Hermandad.
• Els corregidors.
• Un exèrcit permanent i preofessional.
• El virrei.

La política exterior de la monarquia:

Cap al mediterrani: Es va continuar la tradicional intervenció aragonesa al Mediterrani i d'enfrontament amb frança. Cap a l'Atlàntic: Castella va consolidar la seua sobirania sobre les illes Canàries, conquistades entre els anys 1478 i 1496, i va donar suport al projecte de Crsitòfor Colom, que va culminar amb l'arribada a al continent América. Cap a Europa: Per afermar una posició de predomini a Europa, la monarquia va promoure enllaços matrimonials amb altres cases reials europees ( Sacre Imperi, Anglaterra i Portugal ).