Chuletas y apuntes de Ciencias sociales de Secundaria

Antic Règim

L'Antic Règim era l'organització social, política i econòmica que va sorgir a l'edat mitjana i moderna a Europa. Va desaparèixer amb les revolucions industrials i liberals, començant a França al segle XIX. Aquestes revolucions van marcar el canvi de l'edat moderna a la contemporània.

Societat Estamental

La societat estamental, típica de l'edat mitjana i moderna, es dividia en tres estaments: grups socials tancats, sense mobilitat i ordenats pel naixement. Es dividien en privilegiats i no privilegiats.

Privilegiats

• Noblesa: Alta (grans feus) i baixa (títols i petites feus).
• Clergat: Alt (fills no primogènits dels nobles) i baix (captats del poble).

Els privilegiats no pagaven impostos, tenien lleis especials i ocupaven càrrecs...

Alta Edat Mitjana (segles V–X)

• Desaparició del poder romà.
• Invasions dels pobles germànics.
• Economia rural i autosuficient.
• Naixement del feudalisme.
• Societat molt jerarquitzada.

Plena Edat Mitjana (segles XI–XIII)

• Augment de la població.
• Millores agrícoles (arada, rotació de conreus).
• Cresixement del comerç i de les ciutats.
• Aparició dels gremis i la burgesia.
• Croades.

Baixa Edat Mitjana (segles XIV–XV)

• Crisi general: guerres (Guerra dels Cent Anys), Pesta Negra.
• Davallada del feudalisme.
• Enfortiment de les monarquies.

Cisma d'Orient (1054)

• Divisió del cristianisme en dues esglésies:
  • Catòlica (Roma, papa).
  • Ortodoxa (Constantinoble, patriarca).
• Causes: diferències religioses i problemes d'autoritat.
• Conseqüència: ruptura definitiva entre Orient

VISIGOTS:

Els Visigots eren un poble germànic. Al 415 van entrar a la península Ibérica ja qué van fer un tracte amb l’Imperi ROMà: ells deixen que es quedessin a l’Imperi a canvi de qué ells els protegessin dels altres pobles Bàrbars. Al 711 va acabar el govern dels Visigots ja que van arribar els musulmans a la península i van guanyar la batalla que decidia qui es quedava el territori. L’economia dels Visigots es basava en l’agricultura i la ramaderia. També hi va haver la ruralització de l’Europa Occidental, és a dir, com hi havien molts saquejos per part dels altres pobles Bàrbars la gent no es sentia segura i es mudava al camp.

FRANCS:

Els Francs també eren un poble germanic, en aquest cas situat a Francia. El primer

TEMA 9 Europa A L’ÈPOCA FEUDAL

Les caracterisitiques de l’any 1000 (canvi de mil·lenni)

-Importancia a la religió, impotencia, ignorancia i época del terror (càstic del diable)

Víkings

Van envair Europa entre els segles VIII i XI i provenien del món escandiu. Rebien un altre nom, normands, homes del nord. Es dedicaven a la pirateria, als saquejos i a sembrar el terror a les zones costaneres. Èric el Roig era un víkings famós. Van descobrir Grenlàndia. Els cascos de guerra eren de ferro, durs i amb un antifas incluit. DRAKARS: embarcacions del víkings amb les ales vermelles i blanques (ratlles), eren les mñes famoses.

CROADES:

Expedicions militars per combatre l’Islam i conquerir  Terra Santa. Reben aquest nom perquè portaven

Dimensiones de la Política

La política puede ser analizada desde diferentes dimensiones:

• Policy (política como acción del gobierno)
• Polity (sistema político)
• Politics (como actividad humana, conjunto de interacciones que definen estrategias entre actores para optimizar rendimiento y alcanzar objetivos)

Estas dimensiones pueden ser estudiadas desde el contenido/resultado, la forma/estructura y el proceso.

Ciencia Política y Políticas Públicas

Las políticas públicas son un factor común de la política y de las decisiones del gobierno y de la oposición. La política puede ser analizada como la búsqueda de establecer o bloquear políticas públicas sobre determinados temas o de influir en ellas. A su vez, parte fundamental del quehacer del...

Expansió econòmica: Segles X i XI

Durant els segles X i XI, es va produir un increment de la producció agrària que va conduir a una millora de l'alimentació i, conseqüentment, a un augment de la població. Aquest augment de la producció va ser possible gràcies a noves rompudes i a l'ampliació de les terres de conreu. La ramaderia, especialment d'ovelles i cavalls, també va experimentar un creixement. A més, es van introduir millores tècniques com l'ampliació de les terres de regadiu i la construcció de molins d'aigua.

Els excedents agrícoles van afavorir l'augment dels intercanvis i van provocar un alça dels preus. Es va desenvolupar una gran xarxa de mercat rural, amb fires i mercats específics.

Creixement de les ciutats

El desenvolupament...

Els Orígens de l'Imperialisme

L'imperialisme és l'extensió del domini d'un país sobre uns altres. El país que colonitza és la metròpoli i les colònies són els territoris colonitzats. Al segle XIX, l'imperialisme va assolir una dimensió nova amb protagonistes nous: la Gran Bretanya i França, principals potències colonials. Espanya va perdre les seves colònies a Iberoamèrica i el Pacífic. L'expansió va ser molt ràpida i general, a causa de la superioritat tecnològica i militar. El 1800, un 35% de les terres del planeta estaven colonitzades, mentre que el 1914 aquest percentatge va pujar al 84%. Es podia dir que Europa dominava el món.

Causes de l'Imperialisme

Factors Econòmics

Van tenir molta importància. Les colònies es van...

1. Gran Bretanya: inici de la revolució

La Gran Bretanya (mitjan segle XVIII): hi va haver un augment de població, de la productivitat agrícola, de la producció, de la banca, del comerç i dels transports, fet que va propiciar un desenvolupament industrial i tecnològic que va afectar sectors econòmics i la societat.

Cap al 1750 hi havia fàbriques tèxtils i siderúrgiques. La primera revolució va començar a finals del segle XVIII: al començament el creixement era lent per l'elevada natalitat i també mortalitat, amb cicles demogràfics fluctuants. A la segona meitat del segle XVIII la població es va mantenir per factors com la millora alimentària (el blat de moro i la patata esdevingueren aliments bàsics), avenços en medicina (1796...

La Corona d'Aragó

Formada per tres regnes: Aragó, València i Catalunya.

Cadascun tenia lleis i institucions de govern pròpies, però sota l'autoritat d'un mateix monarca.

El monarca tenia el poder militar, legislatiu i judicial.

Havia de:

• Jurar les constitucions de cada regne.
• Pactar amb les Corts l'elaboració de lleis.
• Respectar els privilegis dels tres braços.

Institucions de la Corona d'Aragó

Lloctinent General o Virrei: Representava el rei a cada regne.

Solia formar part de la família reial o la noblesa.

Cort General o Corts: Tenia tres braços: eclesiàstic, nobiliari i comú.

Cada regne tenia Corts pròpies.

Generalitat o Diputació del General: Comissió permanent de les Corts pròpies de cada regne.

La Generalitat Valenciana va ser creada...