Revolució Industrial: origen, innovacions i impactes

1. Gran Bretanya: inici de la revolució

La Gran Bretanya (mitjan segle XVIII): hi va haver un augment de població, de la productivitat agrícola, de la producció, de la banca, del comerç i dels transports, fet que va propiciar un desenvolupament industrial i tecnològic que va afectar sectors econòmics i la societat.

Cap al 1750 hi havia fàbriques tèxtils i siderúrgiques. La primera revolució va començar a finals del segle XVIII: al començament el creixement era lent per l'elevada natalitat i també mortalitat, amb cicles demogràfics fluctuants. A la segona meitat del segle XVIII la població es va mantenir per factors com la millora alimentària (el blat de moro i la patata esdevingueren aliments bàsics), avenços en medicina (1796 Edward Jenner, vacuna contra la verola) i higiene: higiene personal (roba de cotó) i higiene pública (potabilització de l'aigua).

Agrícola

Millores tècniques agràries: sistema de rotació de Norfolk (alternança de cultius sense deixar guaret tant de temps), mecanització (arada de fusta substituïda per arada de ferro, sembradores, trilladores...) i reformes estructurals agràries (passeu de propietat senyorial a propietat privada; la burgesia va comprar parcel·les per obtenir benefici). Reforma ramadera: més terra dedicada a conrear aliments per al bestiar.

Altres factors

• Existència de mercats amplis: mercat internacional consolidat (bones comunicacions i menys duanes), mercaderies venudes a les colònies d'ultramar i reinversió dels beneficis.
• Mentalitat burgesa: inversió, cerca de benefici i disposició a assumir riscos empresarials; lleis favorables gràcies a la influència de les classes mitjanes.
• Jaciments de carbó abundants: motor de les fàbriques, sovint concentrades al costat de les mines.

2. Indústries capdavanteres i innovacions tècniques

Abans hi havia petits tallers on una mateixa persona feia diverses tasques de manera manual; a la segona meitat del segle XVIII van aparèixer les grans fàbriques amb treballs d'especialistes i l'ús de màquines. Les primeres fonts d'energia van ser hidràuliques, però el 1769 James Watt va desenvolupar i patentar millores a la màquina de vapor.

La divisió del treball va augmentar la productivitat i va generar mercat i mà d'obra especialitzada. Gran Bretanya va impulsar la indústria del cotó perquè disposava de matèria primera i d'innovacions tècniques en el filat (filadores mecàniques: James Hargreaves, Richard Arkwright i Samuel Crompton) i en el teixit (llançadora volant de John Kay i teler mecànic d'Edmund Cartwright). Això va multiplicar la producció tèxtil.

Al final del segle XVIII Henry Cort va introduir processos per a alts forns i millorar la producció de ferro; Abraham Darby ja havia utilitzat coke (carbó de coque) per fondre ferro el 1709.

Economia liberal

Adam Smith, considerat el pare de la ideologia de la llibertat econòmica, defensava que l'Estat no havia d'intervenir per deixar que l'economia s'ajustés mitjançant la 'mà invisible' del mercat; la llei de l'oferta i la demanda regulava els preus. També defensava la divisió del treball per augmentar la productivitat i la llibertat d'emprendre, contractar mà d'obra i establir preus. Aquestes idees van ser implícites en el naixement del sistema capitalista (propietat privada, lliure mercat).

3. Impacte de la revolució dels transports

Tot i la millora dels carrers, els nous transports inicialment eren sovint insegurs. El transport fluvial (per riu) era més barat, segur i ràpid; entre 1770 i 1830 es va construir una xarxa de canals per unir matèries primeres amb les fàbriques. En el transport marítim, el 1807 l'americà Robert Fulton va posar màquines de vapor a vaixells, tot i que els clípers de vela continuaren dominant durant molt de temps.

Ferrocarril

El ferrocarril va sorgir a partir de dos avenços de la revolució: la màquina de vapor (propulsió) i l'ús extens del ferro per a rails i material. El 1814 l'anglès George Stephenson va construir una locomotora de vapor per a mines, el 1825 es va inaugurar la primera línia de ferrocarril per a càrrega a Anglaterra i el 1830 es va obrir la primera línia de passatgers entre Liverpool i Manchester. El ferrocarril va ser un mitjà ràpid, segur i més barat, augmentant la demanda de carbó i de siderúrgia; les vies fèrries es van estendre i, més endavant, van aparèixer línies intercontinentals com el transsiberià (1891–1905, Moscou–Vladivostok).

Efectes dels nous transports

• Impuls a la mineria, metal·lúrgia i siderúrgia (nous llocs de treball: maquinistes, fogoners).
• Afavoriment de l'especialització de l'economia mundial.
• Desenvolupament del comerç: reducció de temps de travessia i de costos de transport; facilitació dels viatges i de la immigració.
• Distribució de notícies i difusió de premsa, desplaçaments per lleure i transport d'aliments peribles.

4. La segona revolució industrial (1870–1914)

Periode 1870–1914: noves fonts d'energia i grans innovacions tecnològiques.

Electricitat

La primera aplicació va ser a fàbriques i després a habitatges. L'electricitat va moure màquines, va permetre mitjans de transport com el ferrocarril elèctric, el metro i el tramvia; va transformar les comunicacions (ràdio i telèfon) i les formes d'oci (fonògraf d'Edison 1877, cinematògraf dels germans Lumière 1895). El telègraf i la telegrafia sense fils van accelerar la transmissió d'informació.

Petroli

El 1859 es van perforar pous d'extracció de petroli. La invenció del motor d'explosió va revolucionar el transport (automòbils) i va impulsar la indústria petroquímica. Aquesta etapa va veure l'ascens industrial d'Estats Units, Alemanya i Japó.

Siderúrgia i química

El convertidor Bessemer va permetre produir acer de qualitat a baix cost. La indústria química va crear noves matèries primeres (petroli, cautxú) per a nous productes farmacèutics i sintètics; també aparegueren productes com la dinamita. Van néixer indústries farmacèutica i automobilística, i empreses elèctriques i d'equipament industrial com Siemens, AEG o Philips.

Transport i comunicacions

El ferrocarril va ser més econòmic, ràpid i segur; a finals del segle XIX van aparèixer el metro i el tramvia elèctric. Els vaixells de vapor van reemplaçar les veles; els canals de Suez (1869) i Panamà (1914) van reduir distàncies. L'automòbil (motor d'explosió, Benz i Daimler) i l'aviació (primers vols dels germans Wright amb un aeroplà el 1903) van obrir nous mercats i formes de mobilitat. Les comunicacions amb telèfon, ràdio i telegrafia sense fils permetien transmetre informació gairebé instantàniament.

Formes de treball

Taylorisme: divisió del treball en tasques simples i cronometrades (Frederick W. Taylor). Treball en cadena: augment de la productivitat i reducció de temps morts (Henry Ford). La producció en sèrie va implicar grans inversions i va afavorir la concentració empresarial.

Concentració empresarial

• Càrtel: empreses del mateix sector que acorden preus i producció.
• Trust: agrupació d'empreses que controla part o tot el procés productiu.
• Holding: una empresa controla altres empreses mitjançant la propietat d'accions.

Apareixen les societats anònimes (SA), que coticen a borsa; el control majoritari d'una empresa s'aconsegueix amb més del 50% d'accions. Els bancs són essencials: capten estalvis i inverteixen en la indústria. Neix el capitalisme financer, basat en la relació entre banca i grans empreses.

Cronologia i resum comparatiu

Cronologia: Primera Revolució Industrial: finals del segle XVIII i primera meitat del segle XIX. Segona Revolució Industrial: a partir de 1870 fins a inicis del segle XX.

Fonts d'energia: Primera: carbó i màquina de vapor. Segona: electricitat i petroli (motor d'explosió).

Principals indústries: Primera: tèxtil, siderúrgia del ferro i mineria. Segona: siderúrgia de l'acer, indústria química, elèctrica i petroquímica.

Tecnologia i innovacions: Primera: mecanització de la producció, màquina de vapor, telers mecànics. Segona: producció en sèrie, treball en cadena, motor d'explosió i electricitat.

Transports: Primera: ferrocarril i vaixells de vapor. Segona: automòbil, tramvia elèctric, metro, grans canals (Suez i Panamà) i aviació.

Comunicacions: Primera: telègraf. Segona: telèfon, ràdio i telegrafia sense fils.

Organització del treball: Primera: treball artesanal mecanitzat, jornades llargues i poca especialització. Segona: taylorisme, treball en cadena i alta especialització.

Tipus d'empresa: Primera: petites empreses familiars. Segona: grans empreses, societats anònimes, càrtels, trusts i holdings.

Paper de la banca: Primera: banca poc desenvolupada. Segona: banca moderna i capitalisme financer.

Països líders: Primera: Gran Bretanya. Segona: Estats Units, Alemanya i Japó.

Impacte social: Primera: naixement del proletariat industrial i forta explotació laboral. Segona: augment de la productivitat, consolidació de la classe obrera i inici de millores laborals.