Chuletas y apuntes de Ciencias sociales de Secundaria

Antic Règim

L'Antic Règim era l'organització social, política i econòmica que va sorgir a l'edat mitjana i moderna a Europa. Va desaparèixer amb les revolucions industrials i liberals, començant a França al segle XIX. Aquestes revolucions van marcar el canvi de l'edat moderna a la contemporània.

Societat Estamental

La societat estamental, típica de l'edat mitjana i moderna, es dividia en tres estaments: grups socials tancats, sense mobilitat i ordenats pel naixement. Es dividien en privilegiats i no privilegiats.

Privilegiats

• Noblesa: Alta (grans feus) i baixa (títols i petites feus).
• Clergat: Alt (fills no primogènits dels nobles) i baix (captats del poble).

Els privilegiats no pagaven impostos, tenien lleis especials i ocupaven càrrecs... Continuar leyendo "Estructura Social i Política de l'Antic Règim" »

El Comerç Triangular i l'Esclavitud

Ruta comercial establerta entre Europa, Àfrica i el Carib:

• Europa → Àfrica: manufactures i armes.
• Àfrica → Amèrica: transport d’esclaus.
• Amèrica → Europa: productes colonials (sucre, cafè, tabac, cotó).

Potències Participants en el Comerç Triangular

Holanda

• Inici amb Fort Nassau (1598).
• Pren Elmina (1637) i utilitza Curaçao com a principal base esclavista.
• Plantacions del Brasil (1630-1654) i Revolució del sucre (1640).
• Impulsat per la WIC (Companyia Neerlandesa de les Índies Occidentals).

Anglaterra

• Inicialment depèn dels neerlandesos.
• Companyia Reial Africana (1660): explota or, marfil i esclaus.
• Rivalitat amb Holanda a la Costa d’Or; centres com Barbados i Jamaica.

França

• Ocupacions al Senegal

La Cristiandat a l'Edat Mitjana

La Cristiandat és el conjunt de territoris en què l'Església sempre hi estava present. Els principals ritus, com ara un matrimoni, bateig, etc., eren considerats molt importants.

Poder i influència de l'Església

L'Església tenia molt poder social i econòmic. Gran part de les terres era propietat dels monestirs i bisbats.

• Delme: Era la dècima part de la collita que es pagava a l'Església.
• Treva de Déu: Període en què estava prohibit lluitar, imposat per l'Església.
• Croades: Intervencions militars organitzades pel papa i els reis europeus per recuperar Terra Santa.

L'art religiós: el Romànic

L'art religiós d'aquesta època l'anomenem romànic perquè ens recorda a l'art romà. La seva característica més... Continuar leyendo "L'Edat Mitjana: Cristiandat, Economia i Cultura Urbana" »

El comportamiento de los individuos como personas se adquiere viviendo con otros.

Una sociedad es un grupo de seres humanos que cooperan en la realización de distintos intereses. Los intereses básicos son su propio mantenimiento y su preservación como grupo humano.

Para que haya una sociedad tiene que haber:

1. Compartir un espacio o territorio.
2. Poseer objetos comunes.
3. Establecer relaciones de cooperación para lograr los objetivos en común.
4. Desarrollar relaciones complejas y continuas.

Vivir en sociedad quiere decir vivir y actuar con otros, entenderse y poder cumplir objetivos comunes, convivir.

Para que las personas puedan convivir debe existir un conjunto de **normas sociales**. Las personas del grupo aplican una sanción informal: enojo, burla,... Continuar leyendo "Entendiendo la Sociedad: Individuos, Normas y Socialización" »

La Primera Circumnavegació i el Nou Món

Volien Magalhães i Elcano fer la volta al món?

La recerca de noves rutes marítimes va ser clau a principis del segle XVI:

• Núñez de Balboa va explorar terra ferma a l’Amèrica Central i el 1513 va veure un nou mar: l’oceà Pacífic.

El Projecte de Magalhães i l'Expedició

A principis del segle XVI, Fernando de Magalhães va presentar al rei d’Espanya, Carles I, un projecte amb l’objectiu de trobar el pas entre l’Atlàntic i el Pacífic i arribar fins a les Illes de les Espècies.

• L’expedició, formada per 5 naus i uns 250 tripulants, va partir de Sevilla el 1519.
• Van vorejar les costes d’Amèrica del Sud i van travessar l’estret que permetia comunicar tots dos oceans.

La Fita d'Elcano:

L'Origen dels Regnes Cristians al Nord Peninsular

Els visigots que van optar per fugir davant l’avenç dels musulmans es van refugiar al nord de la Península i van donar origen als nous regnes cristians, a la serralada Cantàbrica i als Pirineus.

La Formació del Regne Asturià i Lleonès

El Regne d'Astúries va sorgir en la primera meitat del segle VIII. Els visigots refugiats van escollir *Pelagi* com a rei, que va combatre els musulmans i va establir la cort a Oviedo. El Regne d'Astúries es va estendre més al sud amb Alfons III. En el segle X, la capital del regne es va traslladar a Lleó i es va passar a anomenar **Regne de Lleó**.

El Naixement del Comtat de Castella

En l’època del Califat de Còrdova, Lleó es va deixar d’expandir,... Continuar leyendo "L'Origen dels Regnes de Lleó, Castella i la Corona d'Aragó" »

L'Imperi Carolingi

Carlemany i la Unificació d'Europa Occidental

Al segle VIII, Carlemany, rei dels francs, va unificar bona part de les terres d'Europa occidental. Es va proclamar emperador l'any 800, intentant ser el successor dels antics emperadors romans. Va elaborar lleis (capitulars) i va organitzar l'administració del territori dividint-lo en comtats. Per defensar les fronteres va crear les marques, que disposaven d'un exèrcit poderós dirigit per un marquès.

Orígens del Feudalisme

El poder dels monarques era molt dèbil. Per poder governar i mantenir el regne, els monarques van haver de comptar amb els nobles i van establir un sistema de relacions personals (vassallatge). El vassallatge s'establia mitjançant la cerimònia de l'homenatge,... Continuar leyendo "L'Imperi Carolingi i l'Origen del Feudalisme" »

Què va impulsar les potències europees a conquerir imperis?

A les acaballes del segle XIX, els països europeus, aprofitant la seva superioritat econòmica, tecnològica i militar, es van abocar a la conquesta d'imperis colonials.

Entre 1870 i 1914 van ocupar extensos territoris a Àfrica i Àsia.

Interessos econòmics

L'imperialisme va tenir fonamentalment motivacions econòmiques. Això va ser així perquè:

• Necessitaven nous mercats on vendre l'excedent de producció industrial.
• Comprar matèries primeres a baix preu.
• Invertir els excedents de capital fora d'Europa, on la mà d'obra és més barata.

L'augment de la població europea

Els canvis del segle XIX van suposar un gran creixement de la població europea, arribant als 450 milions l'any 1900.... Continuar leyendo "De la Cursa Colonial a la Gran Guerra (1870-1919)" »

Context Històric del Feudalisme

Causes

• Enfonsament de l'Imperi Carolingi.
• Lluites entre els successors.
• Atacs repetits de pobles enemics (sarraïns, búlgars i hongaresos) dels segles IX-X.

Efectes

1. Els nobles (comtes i ducs) s'enforteixen en terres que pertanyen al rei.
2. El rei delega la protecció dels súbdits als nobles, els concedeix terres i el dret de construir castells o fortificacions.

Formació del Feudalisme

El sistema polític i econòmic en què el rei cedeix uns territoris (el feu) a canvi de serveis i favors.

El Feu

És una gran extensió de terra cedida al noble.

Reserva Senyorial

• És la part reservada per al noble i la seva família:
• Boscos (reserves de caça i fruita) i altres terres.
• El castell és la residència del noble, amb diferents

Paradigmas en las Ciencias Sociales

1.- Peculiaridad de las Ciencias Sociales

Las ciencias sociales se denominan así puesto que se puede aplicar el método científico. En estas ciencias, el método científico presenta particularidades debido a la peculiaridad del objeto de estudio: la sociedad.

La sociedad es, simplificando al extremo, un entramado de relaciones sociales que, aunque se materialicen de formas muy diversas, son, en esencia, inmateriales. Inmaterial es, por ejemplo, la normativa social, los principios, las creencias o la moralidad. Por su parte, lo material se manifiesta de forma compleja y está sujeto al cambio social. Además, en el análisis de la realidad social se ha de tener en cuenta un elemento que introduce cierta indeterminación... Continuar leyendo "Paradigmas en Ciencias Sociales: Positivismo, Neopositivismo e Interpretativismo" »