Tombes egípcies
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 7,77 KB
1. Mesopotàmia, terra entre dos rius
La primera civilització urbana va néixer a la Baixa Mesopotàmia el IV mil·lenni a.C.: Eren ciutats Estat (Ur, Uruk...) governades per monarques que se servien de funcionaris i sacerdots, La majoria dels habitants eren agricultors i pastors. També́ hi havia artesans i comerciants, La riquesa d'aquestes ciutats es basà en l'agricultura, molt productiva pel control que tenien de les aigües del Tigris i Eufrates.
A Mesopotàmia hi van sorgir també
les primeres formes d'escriptura (cuneïforme) i es redactaren les primeres lleis escrites (codi d'Hammurabi).
2. L'art mesopotàmic
Les dues grans construccions de les ciutats mesopotàmiques van ser el palau i elziggurat.
Els edificis es construïen amb maons de tova recoberts de betum i de ceràmica vidriada de colors brillants.
Les dues aportacions principals de l'arquitectura mesopotàmica van ser l'ús de l'arc i la volta, que oferien grans possibilitats constructives.
En escultura destaquen aquestes representacions: Les estatuetes d'orants, Les estàtues del rei Gudea de Lagaix, que van servir de model a d'altres, Els relleus que representaven figures humanes o animals monstruosos i que decoraven els murs, Les esteles on s'esculpien escenes de victòries militars i Cáceres.
3. Egipte, el Nil i el desert
Egipte és una zona molt àrida travessada pel Nil, un riu cabalós que el divideix en dues zones: el Baix Egipte, corresponent a la desembocadura, i l'Alt Egipte, una zona dominada pel desert.
Les crescudes del Nil van permetre el sorgiment d'una gran civilització agrícola, tot i que va caldre:
Construir dics i canals per controlar les crescudes del riu i aprofitar-ne els beneficis.
Desenvolupar el càlcul, la geometria i establir un calendari.
El Nil també es va convertir en la gran via de comunicació d'Egipte.
4. L'Egipte dels faraons
El faraó Narmer, cap al 3000 a.C., unificà l'Alt i el Baix Egipte i es va proclamar senyor d'Egipte.
El faraó tenia un poder absolut i era considerat un déu: Garantia l'ordre i la justícia, Controlava la irrigació i el comerç exterior, Era el cap suprem de l'exèrcit.
Els altres grups socials privilegiats, que tenien la majoria de les terres conreables, eren:
Alts funcionaris, que governaven amb el faraó.
Sacerdots, que dirigien els ritus religiosos.
Escribes, que dominaven el càlcul i l'escriptura.
El poble d'Egipte estava format per pagesos, artesans i petits comerciants. Tot i que en nombre reduí̈t, també́ hi havia esclaus.
5. La religió egípcia
La religió egípcia era politeista: el déu més popular era Ra (déu del sol), també hi havia Osiris (déu dels morts), Isis (deessa de la fertilitat), Horus (déu de la guerra) i Thot (déu de la saviesa).
Els déus habitaven als temples i els sacerdots s'encarregaven del culte i obsequiar-los amb ofrenes i processóns.
La religió egípcia prometia una vida després de la mort (vida d'ultratomba), però per arribar-hi s'havia de momificar el cadàver i superar el Judici d'Osiris.
Els egipcis eren molt supersticiosos i creien que les figures que es col·locaven a les tombes prenien vida al més enllà, per això posaven estatuetes als seus difunts i pintaven les tombes.
6. El temple, residència dels déus
L'arquitectura egípcia tenia les característiques següents: Seguia unes regles fixes i els artistes havien de reproduir els mateixos models, Era arquitravada i no utilitzava l'arc ni la volta, Tendia al monumentalisme; les grans construccions van ser els temples i les tombes, construïdes amb pedra i decorades amb gravats, escultures i pintures, Els temples estaven emmurallats i tenien parts diferenciades: pati porticat, sala hipòstila, santuari.... Nomé́s els sacerdots i el faraó́ hi podien entrar.
La pintura egípcia es caracteritzava per: Representar la vida quotidiana i la natura. Seguir, com l'arquitectura, unes normes fixes. No tenir profunditat ni perspectiva.
Utilitzar colors vius.
7. Les tombes egípcies
Les tombes eren molt importants per a les creences dels egipcis perquè representaven la garantia de l'accés del difunt a la vida d'ultratomba.
Només els faraons i els grans dignataris van poder construir-se grans tombes. Les classes baixes eren enterrades a la sorra del desert.
A Egipte hi havia diversos tipus de tombes:
Les primeres van ser les mastabes, unes construccions rectangulars senzilles i de poca altura.
De la superposició de mastabes sorgiren les piràmides.
La por dels saqueigs portà a la construcció d'hipogeus, que eren cambres funeràries enterrades sota terra decorades amb molt de luxe.