Chuletas y apuntes de Ciencias sociales de Bachillerato y Selectividad

Ordenar por
Materia
Nivel

Figuras Clave de la Pedagogía: Rousseau y Montesino en la Ilustración

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en español con un tamaño de 5,07 KB

Jean-Jacques Rousseau

Jean-Jacques Rousseau nació en Ginebra en 1712. Su madre murió en el parto, quedando al cuidado de su padre. Este tuvo que exiliarse, y Rousseau quedó al cuidado de sus tíos, quienes le proporcionaron una enseñanza ideal. A los 16 años, se trasladó a París, donde se dedicó a la música. A los 22, se encargó de la tutela de los hijos de una dama adinerada, lo que despertó su interés por el método educativo.

Contexto Histórico y Filosófico

Rousseau vivió en el siglo de la Ilustración, una época donde la razón y la experiencia eran consideradas las únicas vías de conocimiento. En Francia, coincidió con una generación de intelectuales como Voltaire y Montesquieu. La publicación de la Primera Enciclopedia... Continuar leyendo "Figuras Clave de la Pedagogía: Rousseau y Montesino en la Ilustración" »

Culturas populares y masivas: intersecciones, tensiones y nuevas perspectivas

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en español con un tamaño de 5,91 KB

Interrogantes sobre la Cultura Popular y Masiva según Canclini

  1. ¿A qué se refiere Canclini cuando define lo popular como una construcción ideológica?

    Lo popular no corresponde con precisión a un referente empírico, a sujetos o situaciones sociales nítidamente identificables en la realidad. Es una construcción ideológica, cuya consistencia teórica está aún por alcanzarse. Es más un campo de trabajo que un objeto de estudio científicamente delimitado.

  2. ¿Cómo explica la reducción de lo popular a lo folclórico?

    Cuando lo popular todavía no era lo popular -se lo llamaba cultura indígena o folclore- la antropología y esa pasión coleccionista y descriptiva por lo exótico denominada precisamente folclore eran las únicas disciplinas

... Continuar leyendo "Culturas populares y masivas: intersecciones, tensiones y nuevas perspectivas" »

La Primera Volta al Món: L'Expedició de Magallanes i Elcano

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,08 KB

La Recerca del Pas a les Índies per l'Oest

A la darreria del segle XV i a l'inici del XVI, després dels primers viatges de Cristòfor Colom, successives expedicions castellanes i d'altres països europeus van seguir el camí del que ells consideraven unes illes pròximes a l'Índia i la Xina. Però, aviat es van adonar que el que tenien al davant era un continent desconegut per a ells, una barrera que els separava de les illes de les espècies. Calia trobar un pas que els permetés de franquejar el continent i guanyar definitivament les Índies per l'oest: tots els intents van resultar inútils.

L'Expedició de Magallanes (1519-1522)

El 20 de setembre de 1519 va salpar del port de Sanlúcar una nova expedició formada per tres vaixells i comandada... Continuar leyendo "La Primera Volta al Món: L'Expedició de Magallanes i Elcano" »

Segona Revolució Industrial: Característiques i Impacte Econòmic

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,57 KB

Segona Revolució Industrial

A partir de 1860-1870 es produeixen una sèrie de canvis i transformacions que superen la Primera Revolució Industrial, acceleren la industrialització de forma important i transformen l’economia i la vida dels països desenvolupats. Aquesta sèrie de canvis es coneix amb el nom de Segona Revolució Industrial.

Característiques

  1. Noves Fonts d'Energia

    Electricitat
    • El primer pas va ser la invenció de la dinamo.
    • Invents posteriors van permetre el trasllat de l’electricitat fins als centres consumidors.
    • Aplicacions:
      • Enllumenat
      • Transports
      • Comunicacions
      • Maquinària industrial i agrària
      • Oci
    Petroli
    • Les primeres extraccions es fan a Pennsilvània el 1859.
    • Rockefeller crea la major empresa petroliera al món (Standard Oil Company)
... Continuar leyendo "Segona Revolució Industrial: Característiques i Impacte Econòmic" »

Mineria i siderúrgia a Espanya: Desenvolupament i expansió

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,27 KB

La llei de mines de 1868 va posar fi a la rígida reglamentació de les concessions mineres, iniciant una explotació massiva dels jaciments espanyols. Factors com l'augment de la demanda internacional i els avanços tècnics van contribuir a aquesta expansió.

Mineria del carbó i el ferro

La mineria del carbó es va centrar principalment a Astúries, mentre que el ferro es va veure estimulat pel convertidor Bessemer. Altres avantatges del mineral biscaí van contribuir al desenvolupament d'aquest sector.

Inicis de la siderúrgia

La siderúrgia es va iniciar a Andalusia i es va consolidar a altres regions com el País Basc i Astúries. A partir de la dècada de 1880, Altos Hornos de Vizcaya va esdevenir una empresa destacada en el sector.

Continuació

La... Continuar leyendo "Mineria i siderúrgia a Espanya: Desenvolupament i expansió" »

Fundamentos del Estado Moderno: Liberalismo, Bienestar y Modelos de Democracia

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en español con un tamaño de 3,88 KB

El Estado Liberal y el Imperio de la Ley

El Estado Liberal se definió desde un principio como Estado de Derecho, puesto que en él todos sus componentes estaban sometidos al imperio de la ley.

La idea fundamental es que el individuo es el centro de la actuación política, y el Estado tiene como función crear un marco legal que le permita y le garantice actuar libremente.

Los Estados liberales son también Estados Constitucionales. La actividad política de la autoridad debe regirse toda ella por el derecho que procede de la voluntad popular y se expresa en la Constitución.

Montesquieu propuso que los poderes del Estado (el ejecutivo, el legislativo y el judicial) estuvieran separados y fueran independientes para que pudiera existir un equilibrio... Continuar leyendo "Fundamentos del Estado Moderno: Liberalismo, Bienestar y Modelos de Democracia" »

Causes i Conseqüències de l'Imperialisme i el Colonialisme

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,55 KB

Causes de l'Imperialisme al Segle XIX

Factors Econòmics

  • Obtenció de matèries primeres abundants i barates per a la indústria, de les quals Europa era deficitària.
  • Nous mercats per als productes manufacturats. Els països europeus aplicaran una política *proteccionista* vers les seves colònies.
  • Necessitat d’invertir capitals que a Europa ja no tenien projectes de futur.

Factors Polítics

  • Necessitats estratègiques i mercantils de controlar els grans eixos de la circulació marítima i terrestre.
  • Generalització d’un sentiment nacionalista conservador que exalçava el prestigi i poder d’un país, i considerava com una missió prolongar la seva sobirania sobre territoris colonials.
  • Després de les unificacions d’Itàlia i Alemanya, les
... Continuar leyendo "Causes i Conseqüències de l'Imperialisme i el Colonialisme" »

Industrialització: Problemes Socials i Condicions Laborals

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,15 KB

Industrialització: Problemes Socials

Problemes Socials de la Industrialització

La industrialització va comportar canvis socials profunds. La burgesia i els obrers de les indústries cada vegada destacaven més i eren més nombrosos. Les penoses condicions de vida i laborals van ser una de les conseqüències més notables de la Revolució Industrial. Les denúncies per abusos i penúries van augmentar i van provocar l’aparició d’una consciència social que pretenia millorar les condicions de vida.

Formació de les Classes Obreres

Els obrers o proletaris eren un nou grup social. Quins eren els seus membres?

  • Camperols, incapaços de mantenir-se després de la desaparició de les terres comunals. La mà d’obra que proporcionaven va deixar
... Continuar leyendo "Industrialització: Problemes Socials i Condicions Laborals" »

Conceptes Clau: Antic Règim, Il·lustració, Imperialisme i Socialisme

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,53 KB

La Societat Estamental de l'Antic Règim

La societat estamental estava formada per grups tancats als quals es pertanyia per circumstàncies del naixement, amb un ascens social molt difícil. Tradicionalment, hi havia tres estaments:

  • Clergat: Dedicat a resar i assegurar la protecció de Déu.
  • Noblesa: Dedicada a combatre i protegir la societat.
  • Estat Pla (o Tercer Estat): Dedicat a produir béns.

Desigualtat Civil i Estaments Privilegiats

La característica principal d'aquesta societat era la desigualtat civil. Els estaments es dividien en:

Privilegiats (Clergat i Noblesa)

Aquests grups no havien de pagar impostos i gaudien de concessions honorífiques, econòmiques i fiscals.

  • Clergat (1% de la població): Els seus ingressos provenien del delme i del
... Continuar leyendo "Conceptes Clau: Antic Règim, Il·lustració, Imperialisme i Socialisme" »

L'Agricultura i la Societat de l'Antic Règim: Conceptes Clau

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,66 KB

Agricultura de subsistència

L'agricultura de subsistència és una de les característiques més destacades de l'agricultura de l'Antic Règim. És aquella en la qual pràcticament no hi ha excedents, ja que està basada en l'autoconsum. L'explicació als rendiments tan baixos són les tècniques endarrerides (arada romana, ús d'adobs animals, guaret, etc.). Necessita, per tant, un gran nombre de mà d'obra per a obtenir una productivitat molt baixa. No obstant, és la font essencial de riquesa, ja que ocupa al 80% de la població. La resta d'activitats econòmiques (indústria, comerç) són subsidiàries de l'agricultura.

Latifundi

Un latifundi és una finca de gran extensió (més de 100 hectàrees) explotada en règim extensiu, amb una abundant... Continuar leyendo "L'Agricultura i la Societat de l'Antic Règim: Conceptes Clau" »