Chuletas y apuntes de Ciencias sociales de Bachillerato y Selectividad

La població a Catalunya i a Espanya al segle XIX:

El creixement demogràfic: Al segle XIX la mortalitat va disminuir a Espanya. A Catalunya el ritme de creixement va ser més gran. Aquest increment va ser el resultat de la disminució de la mortalitat, acompanyada del manteniment o d'un lleuger augment de la natalitat. Les causes principals van ser la producció agrària i el millorament de la dieta alimentària i la població no va tenir gaires malalties, a partir d'això les grans epidèmies van anar desapareixent de mica en mica. L'augment demogràfic va augmentar.

• Els moviments migratoris:

Molts pagesos van emigrar i van anar cap a Madrid, Barcelona i Biscaia 1860. A Catalunya van emigrar més pagesos que a la resta d'Espanya (barcelonès,... Continuar leyendo "Transformacions socials i econòmiques a Catalunya i Espanya al segle XIX" »

Guerra de Successió Espanyola (1701-1715)

La Guerra de Successió Espanyola (1701-1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que va afectar el conjunt d'Europa. Es va lluitar per l'equilibri de poder europeu i també va ser una guerra civil a la Península Ibèrica.

L'arribada dels Borbons i els Decrets de Nova Planta

L'any 1700, s'instal·là a Espanya una nova dinastia, la dels Borbons. Felip V es va coronar rei, establint la unitat, la centralització de l'estat espanyol i l'absolutisme. Com a càstig per haver recolzat l'arxiduc Carles, de la dinastia dels Àustries, durant la guerra, es van eliminar (derogar) els furs de València, Aragó, Catalunya i Mallorca amb els Decrets de Nova Planta.

El Despotisme Il·lustrat i Carles III

La... Continuar leyendo "Història d'Espanya: Successió, Borbons i Il·lustració" »

Les característiques clàssiques de la ciutadania

Les característiques clàssiques del concepte de ciutadania són: la pertinença a una determinada comunitat política, la participació en els afers públics i el reconeixement legal de determinats drets i deures. Segons això, la ciutadania és una relació entre un individu i una comunitat política, a través de la qual aquest individu és considerat un membre de ple dret d'aquesta comunitat.

El concepte de ciutadania té dos aspectes importants:

• El primer és que els individus tenen drets i deures només per la seva condició de ciutadans.
• El segon és que la ciutadania està restringida als membres de l'Estat.

Evolució històrica: de Grècia a Roma

A l'antiga Grècia, el concepte de ciutadania... Continuar leyendo "Què és la ciutadania? Evolució històrica i concepte" »

Origen y Contexto de la Filosofía

Las condiciones que hicieron posible la aparición de la filosofía fueron diversas. El continente griego es montañoso y estéril; solamente algunos valles con fácil acceso al mar son fértiles. La población se agrupaba en estos valles formando pequeñas comunidades aisladas que vivían de la agricultura. En cuanto aumentaba la población, la alternativa para subsistir era dedicarse a la navegación. Así, fueron extendiéndose y fundando colonias en aquellos sitios donde les era más fácil vivir. Estas fueron las fértiles tierras de Asia Menor (Éfeso, Mileto) y el sur de Italia (Elea, Siracusa).

Relación entre Filosofía y Ciencia

Diferencias

Filosofía

• Busca un conocimiento global.
• Se basa en un conocimiento

Nociones

Ciencia: sistema organizado de conocimientos y métodos (observación y experimentos) — principios explicativos.

*Los conocimientos no siempre son científicos.

Método científico

Método científico: observación (objeto de estudio), hipótesis (ideas), experimentación (comprobar o refutar), teoría (hipótesis probable), conclusiones.

Se basa en empirismo, medición y razón.

Ciencias Sociales

Ciencias sociales (CC.SS.): estudian el comportamiento y las actividades humanas (interacción y colectividad) — objeto = sujeto.

Fines s. XVIII - comienzos s. XIX: pensamiento ilustrado (razón).

Literatura científica social: revistas, universidades y centros de investigación.

Economía, Sociología, Antropología y Psicología (disciplinas... Continuar leyendo "Conceptos clave de las ciencias sociales, método científico e interdisciplinariedad" »

L'Antic Règim: Economia, Societat i Política

Agricultura i Tècniques Tradicionals

L'agricultura era la base de la riquesa, amb una producció principal de cereals.

Tècniques Agrícoles Tradicionals

• Guaret

  Un terreny que es dividia en dues parts: una sembrada i l'altra en repòs.

• Rotació Triennal

  Un terreny que es dividia en tres parts; dues estaven sembrades segons les estacions i la tercera es deixava en repòs.

La Ramaderia

La ramaderia era escassa i d'ús particular.

Crisi de la Ramaderia i l'Abastament

• Les males collites provocaven l'augment dels preus.
• Els usurers compraven productes i, en temps de crisi, els retenien per vendre'ls a preus més elevats.
• Esclats de violència per la manca d'aliments.

Indústria i Comerç Interior

La indústria era... Continuar leyendo "Antic Règim i Revolució Industrial: Societat i Idees" »

Història i evolució de la integració europea

Després de la Segona Guerra Mundial, a Europa Occidental es van establir polítiques d'integració econòmica que van portar a superar rivalitats entre els Estats i a enfortir-se davant d'altres àrees capitalistes i del bloc socialista.

Fites històriques de la construcció europea

• 1951: Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA). L'objectiu era establir un mercat comú per a aquestes dues matèries, prenent decisions comunes entre els Estats. (Europa dels 6: França, Itàlia, Bèlgica, Luxemburg, Països Baixos i Alemanya).
• 1957: Tractat de Roma, signat pels mateixos 6 països per constituir la CEE, que tenia com a objectius:
  • Crear un mercat comú amb llibertat de circulació de mercaderies,

Neurri Teknikoak Ur Baliabideen Kudeaketan

Neurri ekonomikoekin batera, neurri teknikoak ezinbestekoak direnean baino ez dira hartu behar.

Urtegiak

• Urtegiak modu egokian kudeatu behar dira.
• Espainian, urtegiak eta arro hidrografikoen arteko ur aldaketak izan dira kudeaketa horren oinarria.
• Espainian 1.000 urtegitik gora daude, eta hartzen duten azalera munduko handienetakoa da.
• Urtegietan hartu ohi den ura, oro har, har dezaketenaren erdira baino ez da iristen.

Isuri Aldaketak (Ur Transferentziak)

Isuri aldaketak ura 'soberan' duen arro batetik ura 'faltan' duen beste batera ur-emari jakin bat eramatea da. Horretarako, eragin handiko azpiegitura lanak egin behar dira.

Ondorioak: Ekosistemak kaltetzen ditu, eraikuntza-lanak direla eta era askotako kutsadura... Continuar leyendo "Ur Baliabideen Kudeaketa: Neurri Tekniko eta Politikoak" »

Criteris d'Adhesió a la Unió Europea

Per poder adherir-se a la Unió Europea cal ser un estat europeu i acomplir els requisits que s’especifiquen en els coneguts com a Criteris de Copenhaguen (1993):

• Criteri polític: Cal que hi hagi institucions polítiques estables que garanteixin la democràcia, l’estat de dret, el respecte als drets humans, i el respecte i la protecció de les minories.
• Criteri econòmic: Cal tenir una economia de mercat ferma i viable, capaç d’adequar-se al grau de competitivitat existent dins de la UE.
• Cabal comunitari: Fa referència a tot el conjunt de lleis d’àmbit europeu que cal que el país candidat accepti i assumeixi com a propi.

Cronologia de l'Ampliació de la UE

Constitució de la CEE (1958)

Formada per:

Más allá del individualismo y del determinismo social

Es innegable que el debate acerca de si el individuo debe estar al servicio de la sociedad o la sociedad al servicio del individuo es un tema recurrente de reflexión moral. La idea de que la sociedad se compone de individuos, pese a su aparente trivialidad, tiene que ser matizada bajo los siguientes puntos:

• Los únicos individuos que preceden a la sociedad son los individuos naturales.
• El individuo humano, sea como sea que quieran caracterizarlo, siempre será social y cultural.
• Las consecuencias del concepto filosófico del hombre determinan nuestra visión del mundo.
• La socialización no tiene únicamente como fin producir súbditos, sino que busca el resultado de un individuo social; es