L'Antic Règim i la Il·lustració: Economia, Societat i Pensament

Ciencias sociales3,93 KB

L'Economia del Segle XVIII: L'Agricultura

Al segle XVIII, l'agricultura era l'activitat econòmica més important. Es basava en una agricultura de subsistència, caracteritzada per:

  • Sistema de cultiu basat en la rotació triennal.
  • Rendiments baixos destinats principalment a l'autoconsum.

Aquesta situació sovint produïa crisis de subsistència i escassetat d'aliments. La terra estava majoritàriament en mans del clero i la noblesa, i la majoria de la població eren llauradors.

Creixement Demogràfic i Reformes

Al segle XVIII, la població va augmentar significativament; Europa va passar de 100 a 200 milions de persones. Les monarquies van potenciar el creixement econòmic i van impulsar reformes en l'agricultura, les manufactures i la protecció de les companyies comercials.

Millora del Comerç i Transport

La mobilitat dels productes va millorar gràcies a les carreteres construïdes, però sobretot es va desenvolupar el comerç marítim i terrestre, destacant especialment el Comerç Colonial.

La Societat Estamental de l'Antic Règim

La societat estava dividida en dos grans grups (privilegiats i no privilegiats) i es considerava una societat tancada.

Els Estaments Privilegiats

Aquests grups gaudien de privilegis econòmics i fiscals:

La Noblesa

Tenia la major part de les terres i vivia de les seves rendes. Acumulava riqueses abundants i gaudia de privilegis econòmics i fiscals.

El Clero

Vivia de l'explotació del seu patrimoni territorial i del delme. Portava una vida generalment modesta.

Els No Privilegiats (El Tercer Estat)

Representaven aproximadament el 90% de la població.

La Burgesia

Incloïa els grans artesans, comerciants i banquers. Era el grup econòmicament més actiu, però no tenia influència política i estava marginada dels cercles del poder.

Els Llauradors

Era el grup més nombrós de la població. Estaven obligats a treballar les terres dels rics i pagaven grans impostos, vivint en condicions molt dures.

La Monarquia Absoluta

En la societat estamental, el rei tenia un poder absolut. La monarquia era hereditària i de dret diví, ja que es considerava que el poder del rei provenia de Déu. Tot depenia del monarca (expressió de la llei, autoritat màxima del govern, etc.). Per exercir el seu poder, el rei estava auxiliat per institucions (com els Consells d'Estat) i era aprovat al parlament.

La Il·lustració: El Moviment Intel·lectual

La Il·lustració és un moviment de caràcter intel·lectual. Els precursors d'aquest moviment van ser John Locke i Isaac Newton. La Il·lustració defensava la fe absoluta en la raó per entendre el món.

Principis Socials i Polítics

Un grup de pensadors, incloent-hi Montesquieu, Voltaire, Diderot, Rousseau i D'Alembert, defensaven els principis de llibertat i igualtat. Es van oposar a la societat estamental argumentant que totes les persones naixien lliures i iguals.

El Pensament Econòmic Il·lustrat

El pensament econòmic il·lustrat va defensar la Fisiocràcia i el Liberalisme Econòmic. S'oposaven al Mercantilisme, que defensava l'acumulació de metalls preciosos com a font principal de riquesa.

Les Bases del Pensament Polític

  • Montesquieu: Va proposar la Divisió de Poders (Legislatiu, Executiu i Judicial) i la independència del poder judicial.
  • Rousseau: Va definir el Contracte Social, resultat del pacte entre els ciutadans.
  • Voltaire: Va defensar la necessitat d'un Parlament que limités el poder del rei i el sistema fiscal.

Descargar

PDF Word HTML