Chuletas y apuntes de Ciencias sociales de Bachillerato y Selectividad

Ordenar por
Materia
Nivel

Explorando el Saber Trascendente: Motivaciones, Necesidades y su Impacto en la Sociedad

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en español con un tamaño de 3,47 KB

Introducción a la Filosofía: El Saber Trascendente

Podemos decir que el saber trascendente es aquel que, a través del desvelamiento de un objeto latente (territorio misterioso), soluciona los problemas radicales.

Distribución de los Saberes

Los saberes científicos, como el saber filosófico, se dividen en disciplinas. Un saber científico como la física incluye disciplinas como la óptica, y la filosofía incluye la ética o la metafísica. Frente a ellos, la experiencia vital es el conjunto de vivencias que no está organizada de la misma manera.

Perspectiva Motivacional

Para explicar la búsqueda del saber, vamos a examinar las motivaciones por las que los seres humanos la llevamos a cabo.

Preguntas Fundamentales

  • ¿Cuáles son nuestras necesidades
... Continuar leyendo "Explorando el Saber Trascendente: Motivaciones, Necesidades y su Impacto en la Sociedad" »

L'Imperialisme Europeu i les seves Causes

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,49 KB

L'Expansió Colonial: Causes Econòmiques

Fins a la dècada de 1870, l'expansió territorial dels països europeus, exceptuant Portugal i Espanya, que s'havien expandit anteriorment, va ser limitada. L'auge del lliurecanvisme permetia que les potències venguessin la seva producció industrial en altres països.

No obstant això, arran de la depressió comercial de 1873, el nacionalisme econòmic es va accentuar i la majoria dels grans països industrialitzats van adoptar polítiques proteccionistes. Fins al 1870, es fomentava el comerç entre tots els països. Però, la crisi econòmica de 1870 a Europa, provocada per un excedent de producció, va canviar aquesta dinàmica. Es produïa tant que no es podia vendre tot.

La reacció dels governs... Continuar leyendo "L'Imperialisme Europeu i les seves Causes" »

Anàlisi Sociològica: Crim Organitzat, Classes, Benestar i Família

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 11,87 KB

El Crim Organitzat: Costos i Activitats

El cost d'aquests delictes és molt elevat, tant per les quantitats de diners que estan en joc com per les conseqüències socials que poden tenir. El crim organitzat es tracta d'activitats que s'organitzen amb un criteri semblant als negocis legals, amb els quals sovint té estretes relacions.

Activitats Típiques del Crim Organitzat

  • Joc il·legal
  • Prostitució
  • Tràfic de drogues a gran escala
  • Contraban
  • Robatoris a gran escala
  • Venda de protecció
  • Usura

Els negocis del crim organitzat no paguen impostos i mouen grans quantitats de diners que poden invertir-se en negocis legals per "blanquejar-se", creant xarxes d'interessos difícils de destriar.

Les Classes Socials: Estratificació i Desigualtat

Les classes són... Continuar leyendo "Anàlisi Sociològica: Crim Organitzat, Classes, Benestar i Família" »

Evolución de la Geografía: Desde la Etapa Científica hasta el Determinismo y la Escuela Regional

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en español con un tamaño de 3,62 KB

Etapa Científica

Kant: Ejerció como geógrafo, aunque ha pasado a la posteridad como filósofo. Para él, la ciencia tiene un carácter dual:

  • Ciencias nomotéticas o de la naturaleza: Estudio de las ciencias naturales, cuyo objetivo es formular hipótesis y crear leyes explicativas.
  • Ciencias idiográficas o humanas: Estudio del ser humano.

El sistema kantiano es discutible, pero tuvo el mérito de situar claramente a la Geografía como ciencia, le dio una metodología (descripción) y le señaló un objetivo (el ser humano y su estudio).

Periodo Clásico. Primera mitad del siglo XIX

Este es el momento del inicio de la Geografía como disciplina científica. Las ciencias resurgen debido a varios factores:

  1. Desarrollo de la Teoría de la Evolución.
... Continuar leyendo "Evolución de la Geografía: Desde la Etapa Científica hasta el Determinismo y la Escuela Regional" »

Política dels Reis Catòlics i de Felip II: Religió i Poder

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,39 KB

Política religiosa dels Reis Catòlics

Fins al seu regnat, a la península Ibèrica convivien tres religions: la musulmana, la catòlica i la jueva. Els Reis Catòlics van decidir imposar el catolicisme com a única religió oficial per a unificar els seus regnes i legitimar el seu poder, basat en el mite que el rei era un enviat de Déu, figura verificada pel papa.

Tractament de les minories religioses

Aquesta política d'unificació religiosa va afectar directament les comunitats jueva i musulmana:

  • Jueus: Se'ls va donar dues opcions: convertir-se al catolicisme (anomenats despectivament marrans o conversos) o emigrar. Els que van optar per l'exili van ser coneguts com a sefardites.
  • Musulmans: Els mudèjars (musulmans residents en territori cristià)
... Continuar leyendo "Política dels Reis Catòlics i de Felip II: Religió i Poder" »

Geopolítica y Teoría de los Espacios: Estrategias de Dominio Global

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en español con un tamaño de 2,88 KB

Teoría de los Espacios

El Espacio Marítimo (Mar)

Para tener supremacía marítima se necesita un comercio exterior próspero, una marina mercante, una potente marina de guerra, bases marítimas y territorios coloniales.

El Espacio Terrestre (Tierra)

En el espacio de Euro-Asia se encuentra el corazón del mundo (Heartland) y se dice que quien domine ese territorio dominará el mundo.

El Espacio Aéreo (Aire)

Giulio Douhet y Billy Mitchell plantearon que había que llevar la guerra a la población civil, actuando sobre la voluntad del enemigo bombardeando civiles para finalizar guerras. Esto surge después de la Segunda Guerra Mundial.

Otra teoría es la de Alexander de Seversky, quien nos dice que para romper el equilibrio entre mar y tierra hay... Continuar leyendo "Geopolítica y Teoría de los Espacios: Estrategias de Dominio Global" »

Revolució Industrial: demografia, agricultura i economia

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,62 KB

Font

FONT:

  1. a. Aquesta font és un fragment, imatge o dada estadística elaborada per [nom, any, lloc]. Aquesta font és textual/no textual, primària/secundària, de caire social/polític/econòmic.
  2. b. Aquesta font pertany al context temàtic del tema estudiat i a la data indicada.
  3. c. A partir d'aquesta font podem extreure les següents idees (vegeu desenvolupament més avall).
  4. d. Conclusió: importància i utilitat de la font.

Revolució demogràfica

Durant la Revolució Industrial es va viure un increment espectacular de la població, a causa fonamentalment de la caiguda de la taxa de mortalitat provocada per la millora de les condicions higièniques, sanitàries i alimentàries, cosa que es va plasmar en gran mesura en la reducció de la mortalitat... Continuar leyendo "Revolució Industrial: demografia, agricultura i economia" »

La Cultura como Motor del Proceso de Humanización: Diversidad y Globalización

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en español con un tamaño de 4,93 KB

El Proceso de Humanización y la Cultura

La Cultura como Factor Humanizador

La evolución biológica produjo la aparición de la dimensión cultural, un factor que diferenciaba aún más al ser humano. Por ello, decimos que la cultura es el principal factor humanizador, que permitió el paso de la hominización a la humanización. La humanización es el momento en el proceso evolutivo en el que aparecen las primeras especies que pueden considerarse propiamente humanas.

La cultura forma nuestra dimensión cultural, es decir, todo comportamiento adquirido en un marco social: hábitos, formas de vida, normas, etc., y transmitido a través del lenguaje. Estas informaciones se pueden aprender a través de la enseñanza o por imitación. Podríamos... Continuar leyendo "La Cultura como Motor del Proceso de Humanización: Diversidad y Globalización" »

L'Estalinisme: Ascens, Dictadura i Economia Planificada

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 3 KB

L'ascens de Stalin i la consolidació del poder

Lenin i Trotski van ser figures molt teòriques. Després de la mort de Lenin, Stalin va consolidar el seu poder, utilitzant la figura de Lenin per legitimar-se, fins i tot embalsamant el seu cos. Un cop mort Trotski, Stalin va eliminar la seva imatge per evitar que les noves generacions el coneguessin, fet que demostra que, en certa manera, Stalin menyspreava el llegat de Lenin.

Inici de l'estalinisme

La transició cap a l'estalinisme va marcar un canvi radical en la direcció de la Unió Soviètica.

Finalització de la Revolució Russa

Existeixen diverses interpretacions sobre el final de la Revolució Russa:

  • Alguns historiadors situen el final l'any 1922, amb la creació de la URSS i la mort de Lenin.
... Continuar leyendo "L'Estalinisme: Ascens, Dictadura i Economia Planificada" »

Crisi Econòmica i Social al Segle XVII: Impacte i Conseqüències

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,92 KB

La Crisi Econòmica i Social del Segle XVII

El segle XVII, fins al 1680 aproximadament, es va caracteritzar per una forta crisi social i econòmica que es va traduir en una fase de depressió a tot Europa, llevat d'Anglaterra i Holanda. Aquests dos territoris varen mantenir una prosperitat econòmica excepcional gràcies al comerç a llarga distància amb Amèrica i Orient. En general, es varen succeir epidèmies, guerres, males collites... La crisi va ser especialment profunda als regnes hispànics, on van tenir dos factors específics: el descens demogràfic i l'esgotament econòmic causat per les continuades guerres.

La Crisi Demogràfica

La crisi demogràfica es va traduir en una pèrdua important d'efectius de població: al total dels regnes

... Continuar leyendo "Crisi Econòmica i Social al Segle XVII: Impacte i Conseqüències" »