Causes i Administració del Colonialisme i Fases de la Primera Guerra Mundial

Ciencias sociales4,31 KB

El Colonialisme i les seves Causes a la fi del Segle XIX

Cap a la darreria del segle XIX, el progrés de la industrialització i la competència entre països van empènyer les principals potències europees a conquerir i a colonitzar sistemàticament moltes zones del món (imperialisme).

Causes de l'Imperialisme i el Colonialisme

  • Causes Polítiques: El domini dels mars i la possessió de colònies –que van convertir-se en enclavaments estratègics per a incrementar el seu poder militar– era un signe de poder polític i de prestigi internacional.
  • Causes Demogràfiques: Els territoris conquerits van permetre que l'excedent de població europeu s'hi establís, malgrat que la major part de l'emigració va anar cap a Amèrica o Austràlia.
  • Causes Econòmiques: Europa dominava l'economia mundial i, a més, aspirava que els mercats de les seves indústries poguessin vendre els excedents de producció, assegurant-se l'abastiment de matèries primeres i invertir capitals on es pogués obtenir taxes de beneficis més grans. Amb aquesta finalitat, els europeus van explotar els recursos colonials aprofitant el baix cost de la mà d'obra indígena. Es van apropiar de territoris per establir-hi plantacions, van explotar els recursos minerals i van construir grans infraestructures per facilitar el transport.
  • Causes Culturals i Ideològiques: La conquesta colonial es basava en una concepció racista que considerava que la raça blanca era superior. Els europeus pensaven que tenien una missió civilitzadora sobre les races "inferiors". El colonialisme també va contribuir a l'exaltació nacionalista.

L'Administració de les Colònies

Els territoris quedaren sota l'administració de la metròpoli. Segons el nombre de pobladors procedents de la metròpoli, es distingeixen les següents formes d'administració:

  • Colònia: El territori conquerit no tenia govern propi i depenia totalment de la metròpoli. El governador, un petit grup de funcionaris i un exèrcit hi exercien el control. (Exemples: Índia, Rhodèsia, gran part d'Àfrica).
  • Protectorat: El territori conservava un govern indígena, tot i que gran part de les decisions les prenia la metròpoli, com el comandament de l'exèrcit i la política exterior. (Exemples: Egipte, Birmània).
  • Concessió: Zona cedida a la metròpoli durant un temps determinat. Eren enclavaments comercials, com Hong Kong o Xangai, o zones amb recursos minerals.

La Primera Guerra Mundial: Fases Inicials

Guerra de Moviments (1914)

L'inici de la guerra va estar marcat pel moviment de les tropes amb l'objectiu d'obtenir una victòria ràpida.

El Front Occidental i el Pla Schlieffen

El Pla Schlieffen preveia atacar França entrant per Bèlgica i Luxemburg, perquè França hagués de capitular ràpidament i els Imperis Centrals poguessin dedicar tot l'esforç al front rus. Els francesos van atacar Alemanya, però van ser vençuts. Els exèrcits germànics van atacar sobre Bèlgica i van envair França, però el mariscal Joffre va reorganitzar l'exèrcit francès i va aconseguir aturar els alemanys en la Batalla del Marne.

El Front Oriental

Les tropes russes van atacar Alemanya, però van ser frenades per les tropes comandades per Hindenburg. Una nova ofensiva austroalemanya va reconquerir els territoris ocupats prèviament pels russos i va conquerir altres terres.

La Guerra de Trinxeres i la Mundialització del Conflicte

A finals de 1914, els fronts van quedar immobilitzats. Es va iniciar la Guerra de Trinxeres, en la qual els exèrcits es protegien per mitjà de trinxeres per impedir el progrés de l'enemic.

L'Extensió del Conflicte

El nombre de combatents va augmentar. L'entrada de l'Imperi Turc i de Bulgària, al costat dels Imperis Centrals, va traslladar el conflicte als Balcans. La intervenció d'Itàlia va obrir un nou front per a l'Imperi Austrohongarès.

La guerra va assolir un abast mundial amb la participació de les tropes colonials i l'extensió del conflicte a altres continents i regions.

Descargar

PDF Word HTML