Chuletas y apuntes de Ciencias sociales de Bachillerato y Selectividad

6. ¿Qué es el Estatus de una persona? Diferencia entre Estatus adscrito y Estatus adquirido

Todas las sociedades muestran una determinada organización en la cual cada persona ocupa una posición y desempeña unas funciones determinadas. Esto da lugar a una estratificación social, la posición social ocupada lleva aparejada un estatus. El estatus define el prestigio, nivel educativo, poder social… A su vez dicho Estatus implica un rol social, es decir, la persona ajusta su conducta a las normas y pautas que son carácterísticas de dicho estatus: hace lo que se espera de ella en esa posición.

Estatus adscrito:
el estatus tiene un fundamento biológico o de nacimiento. Poseer ese estatus no depende del individuo, sino de sus vínculos familiares

Orígenes del Término Ciudadano

El término *ciudadano* procede del latín *civis*, palabra que comparte la misma raíz que *civitas*. Estaba reservado únicamente para aquellos miembros de la comunidad que reunían ciertos requisitos, como ser varón, no esclavo, mayor de edad y nacido de padres romanos. El resto de la población no era considerada ciudadana. Anteriormente, en la Grecia clásica de los siglos V y IV a.C., se utilizó el término *polités* para referirse al ciudadano. Tanto en Grecia como en Roma, el ciudadano era alguien a quien se reconocía dotado de un conjunto de derechos y deberes.

La Ciudadanía en la Antigua Grecia

En el caso de la antigua democracia griega, ser ciudadano significaba, sobre todo, participar en la política,... Continuar leyendo "Evolución del Concepto de Ciudadanía: De la Antigua Grecia a la Modernidad" »

1. La crisi de l'Antic Règim

• Context històric: A finals del segle XVIII, l’Antic Règim entrava en crisi per les transformacions econòmiques, socials i ideològiques. Malgrat això, els estaments privilegiats (noblesa i clergat) resistien el canvi.

• Característiques de la societat:

  • Societat estamental: Dividida en privilegiats (noblesa i clergat) i el Tercer Estat (95% de la població, incloent-hi pagesos, burgesia i treballadors urbans).

  • Els pagesos suportaven càrregues fiscals pesades (impostos al senyor, a l’Església i a l’Estat) en una economia agrària poc productiva.

• Transformacions a finals del segle XVIII:

  • La burgesia urbana creixia com a motor econòmic, però topava amb els privilegis feudals.

  • L’agricultura millorava gràcies

Conceptes d'Història Econòmica i Social

Antic Règim i Societat

Senyoria: Territori sota la jurisdicció d'un noble laic o eclesiàstic.

Alou: Parcel·la de terra en la qual el pagès no ha de pagar cap impost privat al senyor.

Guaret: Terra que es deixa sense conrear un any o més amb el propòsit de fer-la de nou fèrtil.

Dret natural: Conjunt de normes que es fonamenten en el costum i en la tradició.

Deisme: Doctrina que reconeix un déu com a autor de la naturalesa, però sense creences ni llibres sagrats.

Economia senyorial: Sistema econòmic que dóna jurisdicció sobre les terres i als camperols dret a cultivar-les.

Gremi: Agrupació d'artesans que exerceixen la mateixa professió.

Manufactures: Sistema de treball manual, fet a mà i amb maquinària... Continuar leyendo "Conceptes Clau: Història Econòmica i Social" »

L'herència colonial: els problemes dels nous països

1. Limitacions econòmiques: La situació d'empobriment es caracteritzava per:
   • Nivells de renda molt baixos.
   • Predomini del sector primari.
   • Escassetat d'infraestructures.
   • Dependència tecnològica.
2. Àmbit social: El problema principal va ser la insuficiència de les estructures sanitàries i educatives.
3. Inestabilitat política: Els nous estats van intentar copiar els models polítics dominants:
   • La democràcia liberal.
   • La dictadura comunista.
4. Conflictes interns: Molts d'aquests nous països estaven assolats per:
   • Gran heterogeneïtat ètnica.
   • Conflictes religiosos.
   • Diferències culturals.
5. Conflictes internacionals: El procés de descolonització també va ser causa de conflictes a causa del desacord pel traçat

La Evolución del Poder Político en Sociedades Preestatales

La constitución del poder político dentro de las sociedades preestatales sigue una trayectoria evolutiva:

1. Surgimiento: Con los cabecillas igualitarios.
2. Desarrollo: Con las jefaturas hereditarias.
3. Constitución final: Con los reinados.

El Poder en las Sociedades Preestatales (Bandas y Aldeas)

Según Marvin Harris, las sociedades preestatales (sociedades de bandas y aldeas poco jerarquizadas) eran guiadas por cabecillas. A estos líderes se les consultaba y respetaba, pero no necesariamente se les obedecía. Estos ejercían una función más igualitaria que de mando, pues no poseían poder coactivo.

Motivos de la Evolución a Formas Sociales Más Complejas

Las razones por las que estas sociedades... Continuar leyendo "La Transición del Poder: De Sociedades Preestatales a la Constitución de la Civilización Urbana" »

Les Transformacions Industrials a Espanya

L’endarreriment de la indústria espanyola. Mentre els països europeus iniciaven la segona fase de la Revolució Industrial, Espanya continuava sent un país basat principalment en l'agricultura. La Revolució Industrial va tenir un èxit limitat a Espanya, excepte en el cas del tèxtil català i de la siderúrgia basca. Causes: 1) El retard industrial s'ha atribuït a la poca demanda de productes manufacturats per part de la societat espanyola. 2) La pobresa de la població camperola, majoritària al país i amb un poder adquisitiu escàs, constituïa un estímul feble per al creixement de la indústria.

Proteccionisme

El proteccionisme és una doctrina oposada al lliurecanvisme, encaminada a defensar... Continuar leyendo "Transformacions Industrials a Espanya al Segle XIX: Anàlisi i Impacte" »

Economia i Societat (1898-1931)

1. Demografia

Entre el 1900 i el 1930, el nombre d'habitants d'Espanya va créixer.

• A Espanya:
  • Disminució de la taxa de mortalitat.
  • Manteniment d'una taxa de natalitat alta.
  • Augment de l'esperança de vida (gràcies, per exemple, a la desaparició d'epidèmies).
  • Èxode rural cap a les ciutats.
• A Catalunya:
  • Disminució de la natalitat i de la mortalitat.
  • Augment de la població degut a la immigració provinent d'Espanya.

2. Agricultura

Entre els anys 1898 i 1931, Espanya era predominantment un país agrícola.

L'evolució al camp

Es va caracteritzar per un pas de l'economia de subsistència a l'economia de mercat. Va augmentar la superfície cultivada, la producció i la utilització de regadius. Va disminuir la utilització... Continuar leyendo "Economia i Societat a Espanya (1898-1931): Transformacions Clau" »