Societats mutualistes

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,02 KB

 

Lliga agrària:


associació per a posar un aranzel protector.

Relació: el ptoteccionisme tant industrial com agrari es va generalitzar en les Polítiques espanyoles. En el cas de l’agricultura com a reacció per l’entrada De cereals de l’estranger.

Luddisme:


Moviment sorgit entre els obrers anglesos al principi del Segle XIX que destruïa les màquines de la indústria. Eren accions violentes Per a destruir les maquines i les collites com a protesta de la seua Mecanització. La seua acció consistia en cremar els instruments de producció, Considerats responsables de l'atur.

Relació: Tanmateix, el luddisme constitueix l'inici del Moviment obrer. Van cremar la fabrica de Barcelona.

Minifundi:


és una finca rústica de dimensions reduïdes, la producció de La qual és insuficient per a l’abastiment de la família propietària. Propi de Galícia i Astúries.

Relació: Xicotetes propietats de la Submeseta Nord (Galícia i Astúries), i tota la producció anava per a l’autoconsum.

Oligarquia econòmica:


minoria privilegiada que té el poder excloent a la resta de la població. Etimològicament significa el govern d’uns pocs.

Relació: L’oligarquia espanyola del Segle XIX i XX va estar composta per un Pacte tàctic entre la noblesa i l’alta burgesia financera i terratinent. L’oligarquia va ser la gran protagonista del caciquisme.

Política intervencionista:


acció de l’administració pública encaminada a regular l’activitat fixant O realitzant activitats. És a dir, l’afectació de l’activitat econòmica privada Per part de l’Estat o qualsevol administració pública.

Relació: Aquesta llei cal emmarcar-la en la legislació social de principis de Segle.

Proletariat:


En el socialisme i el comunisme, la classe Social proletària és aquella (sense recursos) que no disposa de la propietat Dels mitjans de producció i que ha de llogar la seva força de treball a canvi d’un Salari per a la seva subsistència.

Relació: Apareix com a classe amb la Revolució Industrial del S.XX

Rendistes agraris:


propietaris de terres (generalment Latifundistes) que sense treballar la terra directament poden viure del que Aquesta els proporciona o bé en una part proporcional convinguda de la collita O bé en una quantitat de diners estipulada prèviament entre el propietari del Camp i el treballador d'aquest.

Relació: La majoria dels grans propietaris agrícoles Usaven la terra per cobrar les rendes als llogaters sense preocupar-se per Inversions per a millorar la productivitat.

Societat de masses:


Durant el Segle XIX s’utilitzava per descriure el conjunt de la Societat, amb motiu de les tendències igualitaristes del període de la Revolució Industrial.

Relació: va ser el canvi produït en la societat espanyola de principis del S.XX Per la industrialització tardana.

Societats mutualistes:


Societats de socors mutus entre obrers, que asseguraven Ajuda en cas de desocupació, malaltia, mort a canvi d'una petita quota. Societats de socors mutus actuaven com a societats de resistència provenen D'antigues forrnes de protecció dels artesans per oficis. 

Relació: Es va donar a Catalunya.

Terratinents agraris:


grans propietaris de terres, nobles i Burgesos, que vivien delsbeneficis obtinguts mitjançant les seves Rendes agràries.

Relació: Eren majoritàriament famílies nobles i grans Empresaris industrials que destinaven part dels seus beneficis a la terra.

Utopisme


: pensament filósòfic que pretenia la creació de Societats igualitàries i en el repartiment equitatiu de la riquesa.

Relació: La figura més notable va Ser Joaquin Abreu que va defensar la creació de cooperatives de producció i Consum que produien tot el que calia als seus habitants

Vagues de les selefactines:


fets ocorreguts a la ciutat condal, durant el mes de Juliol de 1854, contra la mecanització del filat ja que estalviaven ma d’obra Als caps de la industria.

Relació: A Espanya les primeres reaccions contra la maquinaria Es produïren a Alcoi en 1821, i a Barcelona al 1835. Les selfactines foren Introduïdes a  Catalunya al 1844 i al 1849 Ja manejaven gran part dels fusos i en el 1854 més de 200 000. 

Entradas relacionadas: