Societats mutualistes
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en catalán con un tamaño de 6,02 KB
Lliga agrària:
associació per a posar un aranzel protector.
Relació: el ptoteccionisme tant industrial com agrari es va generalitzar en les Polítiques espanyoles. En el cas de l’agricultura com a reacció per l’entrada De cereals de l’estranger.
Luddisme:
Moviment sorgit entre els obrers anglesos al principi
del Segle XIX que destruïa les màquines de la indústria. Eren accions violentes
Per a destruir les maquines i les collites com a protesta de la seua
Mecanització. La seua acció consistia en cremar els instruments de producció,
Considerats responsables de l'atur.
Relació: Tanmateix, el luddisme constitueix l'inici del
Moviment obrer. Van cremar la fabrica de Barcelona.
Minifundi:
és una finca rústica de dimensions reduïdes, la producció de
La qual és insuficient per a l’abastiment de la família propietària. Propi de
Galícia i Astúries.
Relació: Xicotetes propietats de la Submeseta Nord (Galícia i Astúries), i tota la producció anava per a l’autoconsum.
Oligarquia econòmica:
minoria privilegiada que té el poder excloent a la resta de la població.
Etimològicament significa el govern d’uns pocs.
Relació: L’oligarquia espanyola del Segle XIX i XX va estar composta per un Pacte tàctic entre la noblesa i l’alta burgesia financera i terratinent. L’oligarquia va ser la gran protagonista del caciquisme.
Política intervencionista:
acció de l’administració pública encaminada a regular l’activitat fixant
O realitzant activitats. És a dir, l’afectació de l’activitat econòmica privada
Per part de l’Estat o qualsevol administració pública.
Relació: Aquesta llei cal emmarcar-la en la legislació social de principis de Segle.
Proletariat:
En el socialisme i el comunisme, la classe
Social proletària és aquella (sense recursos) que no disposa de la propietat
Dels mitjans de producció i que ha de llogar la seva força de treball a canvi d’un
Salari per a la seva subsistència.
Relació: Apareix com a classe amb la Revolució Industrial del S.XX
Rendistes agraris:
propietaris de terres (generalment
Latifundistes) que sense treballar la terra directament poden viure del que
Aquesta els proporciona o bé en una part proporcional convinguda de la collita
O bé en una quantitat de diners estipulada prèviament entre el propietari del
Camp i el treballador d'aquest.
Relació: La majoria dels grans propietaris agrícoles Usaven la terra per cobrar les rendes als llogaters sense preocupar-se per Inversions per a millorar la productivitat.
Societat de masses:
Durant el Segle XIX s’utilitzava per descriure el conjunt de la
Societat, amb motiu de les tendències igualitaristes del període de la
Revolució Industrial.
Relació: va ser el canvi produït en la societat espanyola de principis del S.XX Per la industrialització tardana.
Societats mutualistes:
Societats de socors mutus entre obrers, que asseguraven
Ajuda en cas de desocupació, malaltia, mort a canvi d'una petita quota.
Societats de socors mutus actuaven com a societats de resistència provenen
D'antigues forrnes de protecció dels artesans per oficis.
Relació: Es va donar a Catalunya.
Terratinents agraris:
grans propietaris de terres, nobles i
Burgesos, que vivien delsbeneficis obtinguts mitjançant les seves
Rendes agràries.
Relació: Eren majoritàriament famílies nobles i grans Empresaris industrials que destinaven part dels seus beneficis a la terra.
Utopisme
: pensament filósòfic que pretenia la creació de
Societats igualitàries i en el repartiment equitatiu de la riquesa.
Relació: La figura més notable va Ser Joaquin Abreu que va defensar la creació de cooperatives de producció i Consum que produien tot el que calia als seus habitants
Vagues de les selefactines:
fets ocorreguts a la ciutat condal, durant el mes de
Juliol de 1854, contra la mecanització del filat ja que estalviaven ma d’obra
Als caps de la industria.
Relació: A Espanya les primeres reaccions contra la maquinaria Es produïren a Alcoi en 1821, i a Barcelona al 1835. Les selfactines foren Introduïdes a Catalunya al 1844 i al 1849 Ja manejaven gran part dels fusos i en el 1854 més de 200 000.