Chuletas y apuntes de Biología de Secundaria

Cèl·lules Animals i Vegetals: Semblances i Diferències

Semblances entre Cèl·lules Animals i Vegetals

Ambdues cèl·lules tenen:

• Membrana plasmàtica.
• Vacúols, tot i que de diferents mides.
• Citoplasma i orgànuls cel·lulars.

Diferències Clau entre Cèl·lules Animals i Vegetals

• Només les cèl·lules vegetals tenen paret cel·lular.
• D'altra banda, les cèl·lules animals no tenen cloroplasts, que són típics de les cèl·lules vegetals verdes i essencials per a la fotosíntesi.

Orgànuls Cel·lulars: Estructura i Funció

A continuació, es detallen els principals orgànuls cel·lulars, la seva localització i funció:

Reticle Endoplasmàtic (Rugós i Llis)

La funció del reticle endoplasmàtic rugós és emmagatzemar proteïnes, mentre que la del...

Què és l'ADN?

L’ADN, o àcid desoxiribonucleic, és la molècula que emmagatzema la informació genètica. Aquesta informació es pot duplicar i passar a les cèl·lules filles, i també determina quines proteïnes se sintetitzen en cada moment.

Tipus de Cèl·lules i l'ADN

Segons el tipus de cèl·lula, trobem l’ADN de diferents maneres:

• Cèl·lules Eucariotes

  L’ADN es troba al nucli i està format per dues cadenes associades a proteïnes, que formen la cromatína. Quan aquesta es condensa, origina els cromosomes.

• Cèl·lules Procariotes

  És una doble cadena circular i es troba al citoplasma; només hi ha un cromosoma. De vegades, algunes tenen un cromosoma addicional més petit i circular, anomenats plasmidis.

Components de l'ADN

Cada nucleòtid...

Elikagaiak deritzegu janarietan dauden substantzia kimikoei. Hauek behar dugun materiala eta energia ematen dizkigute. Janari guztiek ez dute mantenugai kantitate ezta kalitate bera; horregatik, nutrizio-balore desberdina dute.

Mantenugaiak

Elikagaietan dauden substantzia kimikoei mantenugaiak deritze. Elikagaiak mantenugaiz osatuta daude. Hauek egiturak sortzeko eta bizi-funtzioak betetzeko materia eta energia ematen dizkigute.

Mantenugaiak bi taldetan sailkatu daitezke (organikoak eta ez-organikoak), eta guztira sei talde osatzen dituzte.

Mantenugaien Funtzioak

Mantenugaiek hiru funtzio betetzen dituzte:

1. Funtzio estrukturala: Organismoa osatzen duten materialak ematen dizkigute (zelulak, ehunak eta organoak eratzeko). Proteinak dira.
2. Funtzio energetikoa:

Els bioelements

Els bioelements són els elements químics que formen part dels éssers vius. Hi ha 70 bioelements: 25 apareixen en tots els éssers vius i 45 no hi apareixen en tots.

Tipus

• Bioelements principals: C, H, O, N, P, S (99% de la matèria viva). Apareixen en tots els éssers vius i formen les biomolècules.

• Bioelements secundaris: Mg, Ca, Na, K, Cl. Apareixen en menor proporció que els primaris però són igual d’importants i apareixen en tots els éssers vius.

• Oligoelements: Si, V, Cr, Co, Mn, Zn, Mo, Sn, Se, Fe, Cu, F, I, B. Apareixen en una proporció de menys del 0.1%, però són igual de importants.

Biomolècules

Les biomolècules són molècules que formen part dels éssers vius i estan formades per bioelements. Poden ser:

• Orgàniques:

Lisosomak

Entzima hidrolitikoz betetako besikulak dira.

Motak (Entzimen arabera)

• Lisosomak
• Glioxisomak
• Peroxisomak

Liseriketa zelularra: Gantzak, proteinak eta azido nukleikoak metabolizatzen dituzte.

Peroxisomak

Oxidazio-erreakzioetan parte hartzen duten entzimak dituzte.

Funtzioak

1. Desintoxikazioa: Gibeleko eta giltzurrunetako zeluletan ugariak dira.
2. Gantz azido eta aminoazidoen degradazioa.

Glioxisomak

• Eduki amorfoko besikulak dira.
• Erretikulu endoplasmatikoan (EE) sortzen dira.
• Landare-zeluletan soilik (bereziki hazi oleaginosoetan).
• Glioxilatoaren zikloan behar diren entzimak dituzte.

Funtzioa

Glioxilatoaren zikloa egitea: hazietako lipidoak gluzido bihurtzea.

Mitokondrioak

• ADN propioa eta erribosomak dituzte.
• Organulu polimorfoak dira (esfera edo zilindro

Criterios de Calidad y Madurez en Frutas Cítricas

Índice de Color de los Cítricos (ICC)

El Índice de Color de los Cítricos (ICC) determina las posibilidades de desverdización del fruto con etileno en la cámara de conservación.

Fórmula: $ICC = 1000 \times (a / (L \times b))$ (Adimensional)

Los frutos que, en el momento de la recolección, poseen un ICC menor de -10 no alcanzan la coloración mínima comercial debido a la falta de síntesis de carotenoides.

Relación Azúcar/Acidez (E/A) o Índice de Madurez

La relación E/A se conoce como Índice de Madurez. Determina, junto con la coloración, la idoneidad del fruto para su comercialización.

• E: Contenido en azúcares (Sólidos Solubles Totales, SST), medido en ºBrix.
• A: Acidez libre, expresada

Inclusiones Celulares y Pigmentos: Aspectos Patológicos y Fisiológicos

Otras Inclusiones Celulares

• Cuerpos de Russell: Inclusiones citoplasmáticas eosinófilas que representan acumulaciones de inmunoglobulinas en plasmocitos.
• Inclusiones paranucleares eosinófilas en plasmocitos.
• Inmunoglobulinas.
• Ejemplo: Linfoadenomegalias reactivas - Hiperplasias reactivas linfoides.
• Degeneración Hialina:
  • Microscopía: Material homogéneo de color rosa con tinción de HE (Hematoxilina-Eosina).
  • Corresponde a amiloide, fibrina y proteínas plasmáticas (PP) escapadas de la lesión endotelial en la pared de los vasos sanguíneos (necrosis fibrinoide).
• Enfermedad del Músculo Blanco: Deficiencia de Vitamina E y/o Selenio.

Enfermedades de Almacenamiento Lisosomal

• Acúmulos

1. Estructura del Árbol Frutal

El árbol frutal está constituido por dos partes principales:

• Patrón o portainjerto: Constituye el sistema radical y una pequeña porción de la parte aérea.
• Variedad o injerto: Forma la parte aérea del árbol.

Ambas partes se unen generalmente por una zona situada por encima del suelo llamada cuello. En ocasiones, se produce el franqueamiento debido a que el injerto se planta demasiado bajo.

2. Clasificación y Requerimientos Climáticos

Los árboles frutales requieren veranos calurosos y soportan heladas suaves (de media 5 °C, incluso menos). Ejemplos de estas especies son: melocotonero, nectarina, paraguayo y pavía.

3. La Perennidad en el Árbol Frutal

La perennidad es una característica fundamental del árbol...

Per començar, hem de tenir clar que aquesta contracció és voluntària perquè és del teixit estriat esquelètic. Per tant, ha d’arribar una ordre nerviosa perquè el múscul s’activi. El missatger responsable de fer arribar aquesta ordre de contracció muscular és l’acetilcolina, que és un neurotransmissor.

En aquest procés hi ha tres fases:

1. Exitació Neuromuscular (es divideix en 4 fases)
2. Contracció Muscular
3. Relaxació Muscular

1. Exitació Neuromuscular

1.1 Potenciar l’acció muscular

La motoneurona allibera el neurotransmissor (acetilcolina) i aquest pren contacte amb els receptors de la membrana plasmàtica, modificant la permeabilitat de la membrana. Aquest fet fa que entri a la fibra muscular més quantitat de sodi que quantitat...

Tipus, Forma i Mida de les Cèl·lules

Principals Tipus de Cèl·lules

Cèl·lula Procariota

• Sense nucli (però amb ADN).
• Pocs orgànuls.
• Unicel·lulars.
• Exemple: Bacteris.
• Parts: citoplasma, paret, membrana, ADN (nucleoide), mesosoma (invaginacions de la membrana), ribosomes, inclusions (reserves nutritives, productes de rebuig).
• Formes bàsiques: bacils i cocs (poden formar cadenes), vibrions, espiroquetes (mòbils), espirils (rígids).

Cèl·lula Eucariota

• Tenen nucli i molts orgànuls.
• Organismes unicel·lulars i pluricel·lulars.
• Tipus: vegetal (autòtrofs) i animal (heteròtrofs).

Forma de les Cèl·lules Eucariotes

• Unicel·lulars: forma molt variable.
• Pluricel·lulars: formes variables relacionades amb la funció:
  • Muscular: allargada (transmet força