Chuletas y apuntes de Biología de Formación Profesional

Cicle Vegetatiu de la Vinya

18.1. Els Plors de la Vinya: Causes i Significat

Els plors de la vinya són un fenomen que succeeix durant el període de la poda, quan els talls realitzats a les vides provoquen la formació de gotes d'un líquid que s'allibera de les ferides de la planta. Aquest líquid, conegut com a «plor», és principalment aigua amb una petita quantitat de sucres, àcids i altres nutrients.

Els plors de la vinya es deuen als canvis de temperatura i humitat durant el període de poda, que estimulen l'activitat fisiològica de la planta. Aquest fenomen és més freqüent en els mesos d'hivern i primavera, quan es realitza la major part de la poda necessària per preparar la vinya per a la nova temporada de creixement.

Els plors...

Liseri Aparatuaren Funtzioak eta Ezaugarriak

1. Zein da liseri aparatuaren funtzioa?

Liseri aparatuak, prozesu mekaniko eta kimikoen bidez, elikagaiak molekula sinple edo nutrienteetan eraldatzen ditu, zelulek erabili ahal izateko.

2. Aipatu heste meharraren eta heste lodiaren atalak:

• Heste meharra: duodenoa, jejunoa eta ileona.
• Heste lodia: heste itsua, kolona eta ondestea.

3. Heste meharraren mukosaren berezitasunak:

• Heste-biloak daude bertan, mukosa guztia estaltzen dutenak.
• Bi motatako guruinak daude: sinpleak (mukia jariatzen dute) eta tubularrak (heste-urina jariatzen dute).
• Peyer plakak: gongoil linfatikoz osatutako multzoak dira, gure immunitate-sisteman parte hartzen dutenak.

4. Heste lodiko pareten desberdintasunak:

• Mukosak ez ditu mikrobiloak.

1. La célula

La célula es la unidad más simple de la materia con vida y puede realizar las tres funciones vitales:

• Nutrición: obtienen materia y energía con oxígeno y nutrientes.
• Relación: reciben estímulos y realizan respuestas.
• Reproducción: crean seres semejantes.

Mitosis: 46 células. Meiosis: 23.

Composición química

Principales elementos: hidrógeno, oxígeno, carbono y nitrógeno.

Biomoléculas orgánicas

• Proteínas: materia estructural.
• Lípidos: reserva de energía.
• Hidratos de carbono: combustible energético.
• Ácidos nucleicos: formación genética (ADN y ARN).

Biomoléculas inorgánicas

• Agua.
• Sales minerales.

Niveles abióticos

(sin vida): nivel subatómico, atómico, molecular y de orgánulos.

2. Núcleo, citoplasma y orgánulos

Núcleo:...

El sistema nerviós: funcions i control

El sistema nerviós és l’encarregat de controlar les diferents funcions de l’organisme conjuntament amb el sistema endocrí. Aquest control permet:

• Garantir l'homeòstasi: l'equilibri intern de l’organisme que permet el seu correcte funcionament.
• Provocar respostes adients: permeten a l’organisme adaptar-se als canvis produïts en el medi exterior.

El sistema nerviós (SN) actua com un ordinador: integra tota la informació que entra, selecciona la resposta més adequada, ordena i controla les parts del cos implicades perquè iniciïn l’acció pròpia, i inicia, planifica i coordina tots els moviments del cos humà.

La neurona: unitat bàsica

La neurona és la unitat bàsica del SN; no es reprodueix...

Recorrido del aire en el sistema respiratorio

Camino que sigue el aire desde que entra:

Con cada inspiración, el aire cargado de oxígeno penetra a través de los orificios de la nariz, pasa por los cornetes a la faringe, de allí a la laringe, tráquea, bronquios, bronquiolos y alvéolos.

El oxígeno atraviesa la membrana alveolar y la pared de los capilares sanguíneos, uniéndose a los glóbulos rojos que circulan en su interior.

También a estos alvéolos llega, a través de los capilares venosos que los rodean, el dióxido de carbono (CO2). Este gas atraviesa la pared de los capilares y la membrana de los alvéolos. De aquí, el CO2 pasará a través de los bronquiolos, bronquios, tráquea, laringe, faringe y fosas nasales, saliendo al exterior...

Propiedades físicas del agua

Calor especifico

Se define cmo la capacidad d un cuerpo xa almacenar energía calorífica o tb cmo la cantidad d calor necesario xa aumentear 1ºc la temp d un gramo de agua.

Densidad del agua

Varia con el contenido en sales disueltas la masa volumétrica del agua puro a p y a 15ºc es 1 kg/dm3.

Viscosidad

Se define como la resistencia d un fluido a su derrame uniforme y sin turbolencia.La viscosidad del agua es relativamente elevada.Disminuye al aumentar la temp y aumenta cn el contenido en sales disueltas y la p.

Tensión superficial

Es la fuerza k actúa a lo largo d una distancia de un centímetro en el plano de la superficie k se opone a la expansión d la misma.

Propiedades electicas

Constante dieléctrica

Es una constante

El Agua: Fundamento Bioquímico de la Vida

Las principales propiedades físico-químicas del agua explican las funciones cruciales que esta desempeña en los seres vivos.

Funciones Biológicas Esenciales del Agua

• Función Disolvente de Sustancias

  El agua es el principal medio en el que tienen lugar la mayoría de las reacciones biológicas, gracias a su capacidad para disolver una amplia gama de compuestos polares e iónicos.

• Función de Transporte

  El agua permite el transporte eficiente de sustancias nutritivas y de desecho, tanto desde el exterior hacia el interior del organismo como dentro del propio sistema biológico (ej. sangre, savia).

• Función Estructural

  El volumen celular y la turgencia de las plantas se deben a la presión que ejerce el

Formación de la Placenta y Capas Germinales

El trofoblasto dará origen a:

1. Células internas al embrión.
2. Células externas (placenta).

La pared del blastocisto origina las membranas que rodean al embrión: una más externa llamada corion y otra más interna llamada amnios, que delimita por dentro el saco amniótico.

El blastocisto se organiza inicialmente en dos capas de células: ectodermo (por fuera) y endodermo (por dentro). Más adelante aparece una capa de células, denominada mesodermo (intermedia).

Origen de los Órganos a partir de las Capas Celulares

Todos los órganos del embrión se desarrollan a partir de estas tres capas celulares:

1. Ectodermo: Se desarrolla el sistema nervioso, órganos sensoriales, epitelios, epidermis y glándulas.
2. Endodermo:

Les Lleis de Mendel: Principis Fonamentals de l'Herència

Primera Llei de Mendel: Llei de la Uniformitat (F1)

Mendel va encreuar la raça pura de pèsols de color groc amb pèsols de color verd rugosos, dues manifestacions diferents del mateix caràcter (el color de la llavor), que actualment anomenem fenotips antagònics (o són grocs o són verds). En va obtenir una generació anomenada filial primera (F1), tota ella igual, uniforme, de color groc.

Segona Llei de Mendel: Llei de la Segregació

Els dos factors hereditaris que informen sobre un mateix caràcter no es fusionen o barregen, sinó que queden diferenciats durant tota la vida de l’individu i se segreguen, és a dir, se separen i es reparteixen, en el moment de la formació dels gàmetes....

Les quatre capes del tub digestiu

L'estructura del tub digestiu està formada per quatre capes principals:

• Serosa: és la capa més externa, formada per teixit conjuntiu i peritoneu.
• Muscular: formada per dues capes de múscul llis, una de fibres circulars i una altra de fibres longitudinals, responsables dels moviments peristàltics.
• Submucosa: formada per teixit conjuntiu. És la zona més vascularitzada i innervada.
• Mucosa: constituïda per epiteli amb funcions de secreció i teixit conjuntiu.

La boca i les glàndules salivals

La boca o cavitat bucal s'obre a l'exterior a través dels llavis i es comunica a la part posterior amb la faringe a través de l'orifici bucofaringi.

Tipus de glàndules salivals

• Paròtides (dues): se situen a sota i al davant