Anatomia i Funcionament de l'Aparell Digestiu Humà

Les quatre capes del tub digestiu

L'estructura del tub digestiu està formada per quatre capes principals:

• Serosa: és la capa més externa, formada per teixit conjuntiu i peritoneu.
• Muscular: formada per dues capes de múscul llis, una de fibres circulars i una altra de fibres longitudinals, responsables dels moviments peristàltics.
• Submucosa: formada per teixit conjuntiu. És la zona més vascularitzada i innervada.
• Mucosa: constituïda per epiteli amb funcions de secreció i teixit conjuntiu.

La boca i les glàndules salivals

La boca o cavitat bucal s'obre a l'exterior a través dels llavis i es comunica a la part posterior amb la faringe a través de l'orifici bucofaringi.

Tipus de glàndules salivals

• Paròtides (dues): se situen a sota i al davant del conducte auditiu extern; desemboquen a la cavitat bucal a través del conducte de Stenon.
• Sublinguals (dues): se situen a sota dels costats de la llengua; desemboquen al sòl de la boca a través dels conductes de Rivinus.
• Submaxil·lars (dues): se situen a la part posterior del sòl de la boca; hi desemboquen a través del conducte de Wharton.

Les dents i la seva funció

Segons la funció, les dents es classifiquen en:

• Incisives: encarregades de tallar els aliments; n'hi ha un total de 8 a la dentadura definitiva.
• Canines: ajuden a tallar i esquinçar els aliments; n'hi ha un total de 4.
• Premolars: se substitueixen pels molars a la dentadura definitiva; ajuden a triturar els aliments; n'hi ha 8.
• Molars: encarregats d'aixafar i triturar els aliments; pot haver-ne fins a 12 a la dentició definitiva.

L'esòfag i els moviments peristàltics

La paret muscular de l'esòfag facilita el moviment i l'avanç del bol alimentari. Presenta dos esfínters: l'hipofaringi, que està tancat durant el repòs, i el gastroesofàgic (inferior), que es tanca per evitar el reflux de l'estómac.

Els moviments peristàltics són aquells que fa el nostre cos, sobretot després de menjar, i que ajuden l'aparell digestiu a moure l'aliment. Es produeixen a l'esòfag per fer avançar el bol alimentari fins a l'estómac i, posteriorment, a la resta de l'intestí prim i gros.

L'estómac: Estructura i formació del quim

L'estómac és un òrgan buit en forma de bossa allargada, situat a l'epigastri i l'hipocondri esquerre, per sota del fetge i de part del diafragma. Presenta el pílor, que és la part que uneix l'estómac amb el duodè a través de l'esfínter inferior.

La mucina (de consistència mucosa) ajuda a formar el quim, una massa pastosa, semisòlida i de consistència àcida (amb un pH de 3-3,5). El quim està format pel bol alimentari parcialment digerit que és expulsat per l'estómac cap al duodè a través de la vàlvula pilòrica.

L'intestí prim i l'intestí gros

L'intestí prim

Realitza la digestió al duodè i l'absorció de la majoria de nutrients al jejú i l'ili.

• Ili: tercera part de l'intestí prim que connecta el jejú amb el cec. La seva funció és l'absorció de substàncies i conté la vàlvula ileocecal.
• Jejú: té la funció principal d'absorció de les substàncies provinents de l'aliment.

L'intestí gros

Està format pel cec, el còlon i el recte. El sigmoide és la porció distal que s'uneix amb el recte, surt fora de la cavitat peritoneal i finalitza la funció d'absorció.

Òrgans annexos: Fetge i pàncrees

El fetge

És la glàndula més gran de l'organisme. El colecist (vesícula biliar) es troba a la cara inferior del fetge, unit a aquest per teixit connectiu. El fetge emmagatzema i concentra la bilis per enviar-la al duodè durant la digestió, on emulsiona els greixos i n'afavoreix l'absorció.

El pàncrees

Secreta insulina i glucagó a la sang. La seva funció principal és regular els nivells de glucosa. La glucosa produeix l'energia necessària per a processos vitals com la digestió, la multiplicació cel·lular i la reparació de teixits.

Nutrients i control digestiu

Els aliments aporten nutrients bàsics:

• Macronutrients: glúcids, lípids i proteïnes.
• Micronutrients: minerals i vitamines.
• Altres: aigua i fibra.

El control de la funció digestiva recau en el sistema nerviós, que regula els moviments i les secrecions gastrointestinals. La vena porta és el vas sanguini que transporta la sang des dels intestins, la melsa, el pàncrees i la vesícula biliar fins al fetge.

Funcions exocrines i circulació

La part exocrina de l'intestí produeix sucs intestinals (enzims, H2O i bicarbonats). Aquestes glàndules exocrines secreten productes químics no hormonals a través de conductes cap a una cavitat corporal per realitzar funcions específiques.

Nota de correcció: És fals que l'artèria hepàtica porti els nutrients absorbits; aquesta funció la realitza la vena porta.

El camí de l'aliment i la seva transformació

Aquest és el recorregut de l'aliment i els seus canvis de nom:

1. Boca / Cavitat bucal: Aliment.
2. Faringe (orofaringe i laringofaringe) i Epiglotis.
3. Esòfag: Bol alimentari.
4. Estómac: Quim.
5. Intestí prim (duodè, jejú i ili).
6. Intestí gros (còlon ascendent, transvers i descendent): Quil i femta.