Context històric MAMAN

Context historic i artístic: Louise, com tants altres artistes, neix a Europa peó viu tota la seva vida als EEUU, concret Nova York. Aquesta migració poc abans de la la 2G.M. La farà protagonista dels canvis en el nou moment artístic América, el que rebra els artistes que fugen de la repressió nazi i de la inestabilitat europea i el moment en el que l'Estat potenciara un art genuinament América, molt lliure i ja totalment allunyat de les categories i normes europees. La seva personalitat podra desenvolupar lliurement el seu talent, en un primer moment reprimit per les pressions familiars i la seva obra aprofundira en la defensa de la creativitat i les manifestacions femenines i feministes. És la primera dona a la que se li dedica una retrospectiva al MOMA de Nova York. La seva escultura és una síntesi de les diferents tendencies que han marcat el Segle XX. Les connotacions oníriques i d'explicit contingut sexual es poden relacionar amb el Surrealisme, pero les formes rotundes i l'us dels materials i la força de les imatges estan proximes a l'expressionisme.
Pertany al grup d'artistes que es defineixen Abstractes i elabora sota aquest concepte bona part de la seva obra a l'inici de la seva carrera.

Context expressionisme: La 2G.M va provocar el retorn a l'Expressionisme. Els artistes descobreixen la intensitat expressiva de les deformacions. Els escultors segueixen insistint en les deformacions i en els gestos d'angoixa, o en les formes geomètriques gesticulants que demostraven que les possibilitats expressives encara no s'havien esgotat. A la dècada dels 80 artistes joves, europeus i americans, es van rebel·lar contra la puresa formalista, impersonal i austera, de gran part de l'art abstracte. El resultat fou un ressorgiment de l'art figuratiu anomenat neoexpressionisme. Molts dels seguidors d'aquest moviment van evitar la representació realista, plasmant les seves visions subjectives amb imatges enigmàtiques i ambigües. Estil: Pertany a l’Expressionisme amb matisos personals. L’ artista crea un llenguatge visual propi i un diàleg molt personal amb l’espectador. La seva producció artística està plena de símbols: l’ aranya figura de la mare, les dones-casa com a imatges de la condició assignada cultural i socialment a les dones. Les cel·les com espais sinistres on apareixen els traumes infantils. És una artista de gran originalitat, que sap treballar materials diferents: bronze, marbre, làtex… També ha estat pionera en l’ús de grans instal·lacions públiques com a medi per implicar el públic en l’ experiència de l’art. L'expressionisme sorgí com reacció a l'impressionisme: així com els impres. Plasmaven al llenç una “impressió” del món, un simple reflex dels sentits, els expressionistes pretenien reflectir el seu món interior, una “expressió” dels seus propis sentiments.

analisi formal:
Maman representa la figura d’una aranya de bronze que s’eleva sobre vuit potes gegantines que s'uneixen en un cos central més reduït, sota el qual hi ha un teixit metàl·lic amb pedres blanques que simulen ous. És una escultura exempta de bronze, acer i marbre, fet amb la tècnica de la fossa. Quan a l’estructura predominen les línies corbes de les potes que s’arquegen cap a l’interior i recorden els arcbotants de les catedrals gòtiques no ens les presenta tenses tot i la duresa del material, si no que transmet la mobilitat de les extremitats de l'aranya, . El cap i abdomen també tenen formes arrodonides. Es tracta d’una escultura monumental i desproporcionada, amb unes llargues potes en relació al cos molt reduït. Les potes primes creen sensació de desequilibri i li dona una sensació vulnerable. La seva composició és tancada amb les potes corbades cap a l’interior, com protegint el seu cos. Les potes delimiten un espai interior que sembla una gàbia o un cau de protecció pels vianants que hi passegen i els espais entre les potes queda integrat com a part de l’escultura. La seva textura és rugosa degut a les moltes plaques assemblades de les potes i el teixit metàl·lic de l’abdomen. La figura té dinamisme, les potes llargues, fines i corbades que representa la mobilitat de les extremitats d’una aranya, aporten una tensió amenaçadora, un moviment d’una aranya que se sent atacada i protegeix els seus ous. Té una gran força expressiva carregada de símbols, la mare aranya que defensa els seus ous que guarda en una bossa al seu abdomen les seves potes més elevades i cap a l’interior com defensant la bossa materna. interpret: Maman forma part d’una sèrie d’escultures anomenades Spider (Aranya) que són un homenatge que fa l’artista a la seva mare, a qui considerava la seva millor amiga, i que com les aranyes aporten protecció malgrat la seva fragilitat. Com les aranyes, considera la seva mare laboriosa, intel·ligent, pacient, astuta, calmada, raonable, tranquil·litzadora, subtil, indispensable, útil. L’aranya simbolitza la naturalesa de la maternitat, que tant utilitza la seda per embolicar i protegir els ous, com per filar la teranyina per caçar les seves presses. Té aquesta doble funció contradictòria de vida i mort. A més també connecta amb els seus traumes infantils, ja que quan era petita va patir el menyspreu del seu pare, que esperava que fos un nen. I a més va ser testimoni de la relació amorosa del seu pare amb la seva pofessora, la qual cosa la seva mare va voler ignorar. La mare va morir als seus 20 anys i la profe va voler ocupar el seu lloc. També va influir l’ofici dels seus pares que confeccionaven tapissos. Per tant les aranyes que teixeixen les seves teranyines amb la seda recorden a la mare que teixia els tapissos. I es un homenatge a la seva mare.

autor: nasquè a París 1911 morí a NY 2010. Considerada una de les artistes mes import del s XX. Va nèixer durant l'apogeu cubista i va estudiar geometria i mates, disciplines que l'ajudarien a definir l'estil cubista dels primers anys. Mes tard estudià art a parís. L'any 38 es traslladà a NY amb el seu marit, on deixaria de banda la pintura per dedicar-se a l'escultura. Desenvolupà un estil propi, molt personal i psicològic caracteritzat per l'habilitat de poder treballar amb diversos materials. Va ser reconeguda a partir de l'any 82 degut a l'exposició al MOMA de NY, fou la primera dona en aconseguir-ho i des d'aleshores la seva fama no va parar de crèixer.

funció: és decorativa, ja que està pensada per ser exposada a l’exterior de grans museus, com el de Guggenheim de Bilbao en aquest cas. Però més important és la funció simbòlica expressiva de l’artista que li serveix per reconstruir els seus records, i traumes del passat. Està pensada per recordar i, alhora, oblidar.

influència: Al llarg de la seva trajectòria artística va rebre la influència de diferents estils: Cubisme, abstracció, Surrealisme, expressionisme abstracte nord-americà, minimalisme i el contacte amb l’art primitiu de tribus índies i africanes. Alhora va saber crear un llenguatge artístic propi, personal, basat en les seves vivències i traumes infantils, de manera que les seves obres són autobiogràfiques.