Escultura unifacial

INTEPRETACIÓ

Tema i significat

Representen dos guerrers, un mes jove que l’altre, nusos i armats i en actitud de marxa. Les dues escultures van ser trobades el 1972 enfonsades entre les restes d’un vaixell a les costes de Riace a Calàbria (Sud d’Itàlia). Les dues estàtues eren força semblants. El guerrer amb els cabells llargs és molt més jove i arrogant, en canvi el que portava casc és més gran, denota més experiència i un cert cansament. Sembla ser que representaven dos herois de la guerra de Troia que van combatre amb Aquiles. Altres els relacionen amb guerrers de la guerra de Tebes o altres amb els fills de Zeus (Castor i Polux). Són importants, ja que són uns dels pocs originals en bronze que han arribat als nostres dies.

Funcions

La funció útil era decorativa i religiosa. Ja que representaven herois i servien per decorar un espai públic de la ciutat. La funció simbòlica era commemorativa ja que es tractava de recordar i honorar aquests guerrers herois per part de la seva polis.

AUTOR MODEL INFLUENCIES

Es desconeixen els autors de les escultures. Se sap que van ser dos escultors d’un mateix taller, segurament deixebles de Fídies. Les escultures deriven de les anteriors de l’època arcaica ja quer encara conserven la rigidesa, frontalitat i geometria del cos. Influiran sobre les escultures clàssiques posteriors i les hel·lenístiques fetes de bronze a la cera perduda.

EL DISCÒBOL

Títol:

 
Discòbol

Autor:

Miró Cronologia: 
s. V a.C. època clàssica. S’inicia desprès de les Guerres Mèdiques on l’Atenes de Pericles va resultar vencedora implanten la Democràcia. Moment dels historiadors Tucídides i Herodot. Dramaturgs: Sòfocles, Esquil i Eurípides (tragèdies); Aristofanes (comèdies). Filosofia: Sòcrates, Plató i els sofistes.

Estil:

Grec Clàssic.

Localització:

Museu Nacional Romano (Roma)

Material

: copia de marbre però l’original de bronze.

Tècnica

: la copia de talla i l’original de fosa Forma
: escultura exempre o d’embalum rodo Tipologia
: un ser humà representat dempeus Cromatisme
: monocroma

Anàlisi Formal

Dimensions i proporcionalitat:

proporcions humanes però mes petites de les normals.

Volum:

 tridimensional però es unifacial, esta feta per ser vista d’una sola perspectiva.

Composició

: vist des de perfil descriu una S que es combina amb l’arc que descriuen els braços estesos. Aquesta ordenació de les línies en moviment es coneix com rhytmos. Es una escultura asimètrica.

Ritme

: escultura dinàmica Estil
: Pertany als inicis de l’època clàssica que es caracteritza per ser un art racional(canons, proporcions, harmonia, equilibri), estètic (busca l’ideal de bellesa del cos), humanitzat(representació del cos humà realista) i sagrat (representa divinitats, herois). Encara mostra alguns trets de l’època arcaica com la rigidesa del cos, musculatura marcada i esquemàtica, cabells poc treballats, cap immòbil, hieratisme i somriure típic.

Funcions

La funció útil és decorativa i religiosa, destinada a ser exposada en un lloc públic de la ciutat i honorar el nou heroi guanyador d’una prova olímpica. La funció simbòlica és commemorativa, per recordar l’atleta guanyador.

INTEPRETACIÓ

Tema i significat

Representa un jove atleta en la seva màxima plenitud física, l’atleta ideal de l’època en actitud de llançar el disc. Tots els seus músculs estan en tensió, el tors i la cara girada per aprofitar la força en un moment de màxima concentració.Totes les escultures d’atletes llançadors de disc anteriors sempre es representaven dretes, en el primer temps de l’acció, balancejant el disc . Miró es va voler arriscar representant el segon temps de l’acció, quan a més de balancejar el disc l’atleta fa una volta girant sobre si mateix abans de llançar-lo. Així Miró té la possibilitat de representar el moviment en posicions violentes. En canvi l’escultura amb el rostre idealitzat no expressa cap emoció.

AUTOR MODEL INFLUENCIES

Miró va ser un dels escultors més importants d’Atenes a l’època de Pèricles pel qual va treballar (V a.C.) Esculpia en bronze, però només coneixem les còpies romanes en marbre. És l’artista del Realisme i el moviment, en canvi no sabia plasmar emocions en les seves escultures.

Va rebre influències de les escultures arcaiques , de l’art egipci i de les pintures d’atletes en els vasos de ceràmica. Miró va ser innovador en dotar de dinamisme a les figures, crear tensió muscular i un espai circumdant a la figura. Influirà sobre la posterior escultura grega, romana, renaixentista i neoclàssica.

DORÍFOR

Títol:

Dorífor Autor: 
 Policlet el Vell Cronologia:  
S. V aC. Època clàssica. S’inicia desprès de les Guerres Mèdiques on l’Atenes de Pericles va resultar vencedora implantant la Democràcia. Moment dels historiadors Tucídides i Herodot. Dramaturgs: Sòfocles, Esquil i Eurípides (tragèdies); Aristòfanes (comèdies). Filosofia: Sòcrates, Plató i els sofistes.

Estil:

Grec clàssic Tipologia: 
ser humà representat dempeus Material: 
 Bronze (còpia de marbre Tècnica: 
Fosa a la cera perduda  (còpia: talla)

Localització:

Museu arqueològic Nacional de Nàpols.

Anàlisi Formal

Dimensions:

mes grans que les naturals Volum:
La escultura comença a tenir mes multifacialitat però encara destaca la frontalitat Composició:
Executada mitjançant el càlcul precís de proporcions, dimensions i lines que constitueix el canon anatòmic perfecte segons Policlet.

Ritme

Té un ritme alterant, consta de naturalitat i moviment.

Estil

L’art grec clàssic es caracteritza per la racionalitat: que busca l’harmonia, l’equilibri, la proporció, serenor. Un art humanitzat basat en proporcions humanes, home jove adult. Un art estètic que busca plasmar l’ideal de bellesa grec, establint cànons . I és un art Sagrat  que representava divinitats i herois.

Funcions

La funció útil era decorativa i didàctica ja que havia de servir de cànon o model per altres escultures. La funció simbòlica és estètica ja que representava un model  ideal de bellesa física i amb qualitats morals a imitar per l’aristocràcia grega del moment.

INTEPRETACIÓ

Tema i Significat

El Dorífor és la imatge idealitzada d’un jove atleta que camina amb la llança recolzada a l’ espatlla.  Policlet el Vell  va escriure un Tractat artístic  anomenat : “Canon” on senyalava un conjunt de regles elaborades a partir de càlculs matemàtics per aconseguir la representació perfecta del cos humà, com per exemple que l’alçada del cos havia de ser la setena part del cos (cànon de proporcionalitat), el contrapposto o el cap dividit en tres parts iguals. Policlet va considerar que aquesta estàtua del Dorífer era la representació fidel del seu cànon, ja que complia les proporcions ideals del  cos humà i per tant representava l’ideal de bellesa i serviria d’exemple a totes les escultures posteriors.

L’original del Dorífer fet en bronze no s’ha conservat i si es coneix aquesta obra és gràcies a diverses còpies de marbre romanes. 

Autor, models i influències

Políclet va ser un dels escultors més importants de l’ Atenes clàssica, juntament amb Fídies i Miró. Les seves innovacions van ser l’establiment del Cànon de proporcionalitat i el Contrapposto de les figures.

Es va especialitzar en figures en bronze d’atletes que eren exposats a Olímpia. Només queden còpies romanes en marbre. A més del Diadumen es conserva una altra escultura seva: “El Dorífer”, que representa un guerrer amb llança.

Policlet va partir de models arcaic i clàssics anteriors fins trobar el seu cànon ideal de proporció i el contrapposto que va influir en tota l’estatuària clàssica, hel·lenística i romana. També va servir d’exemple a escultors renaixentistes. (“David” de Miguel Àngel)