Vinyoli: amor, mort i formes poètiques

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,35 KB

3 Segona part – Tema amorós

De l'amor al desamor, del guany a la pèrdua... sembla que la relació amorosa pugui ser una salvació momentània davant l'absurd de l'existència, però finalment la realitat ho devora tot. Malgrat els intents d'assolir un amor perfecte, perdurable i segur, sempre tornem al mateix punt, on sembla que impera novament la solitud. També destaca la presència de poemes que expressen una relació més carnal, sensorial i fins i tot eròtica.

3 Tercera part – La mort

En aquesta part destaca la presència de la mort i la reflexió sobre l'inexorable pas del temps (la mort sempre està latent, a l'aguait; mai saps quan pot aparèixer...). S'assumeix que la mort forma part de la vida, alhora que es confia en el poder de la paraula, que salva de l'amenaça de la mort i del temps. Tracta també la relació entre el pas del temps i la mort, ja que el primer ens porta al segon, encara que no sempre, perquè, com hem dit abans, la mort pot aparèixer en qualsevol instant i situació. En alguns casos la mort assoleix a més un component encara més tràgic i dolorós, perquè afecta persones joves que deixen un inesborrable rastre de tristesa al darrere o morts injustes a mans de sanguinaris.
La qüestió final, el fred de la mort, «el que en diem morir» —com va escriure en un dels poemes de Vent d'aram—. «Què sabem de cert de llur manera d'ésser?», es pregunta en referència a tots aquells que ens han precedit en l'allunyament sense retorn de la vida. I el fet és que el de la mort és un tema que no deixa mai de ser present en la seva obra, perquè Vinyoli, com a poeta conscient que és, no podia deixar mai de plantejar-se'l.

Formes poètiques i to

Al 1960–1984: revolució que es basa en la realitat; poesia de l'experiència: home concret i instant (màgia) per aturar el temps. Objectivitat i llenguatge directe (toc conversacional, 'tu').
Formes poètiques: literatura críptica; és una literatura complexa, amaga les coses que vol dir i utilitza un llenguatge simbòlic. El símbol crea una abstracció.

Primera part

  • valor simbòlic d'imatges i natura
  • temps perdut
  • gorgs
  • Die Zauberflöte
  • el lloc
  • el guany
  • muntanyes
  • l'una cosa o l'altra
  • el granes morat
  • amb gabardina grisa
  • aplec
  • ramat
  • tots ho sabem
  • l'home del vas de vas
  • cap al no-res
  • una altra música de la tardor
  • el motor
  • tous les jours
  • piscina
  • guarda'm dels gaviets
  • dies al camp
  • hora fixa

Segona part

  • sordejo
  • en bona companyia
  • perfectament recordo
  • la farinera abandonada
  • l'últim nus
  • projectes de felicitat
  • un sangtraït a l'horitzó
  • per molt que ens abracem
  • una veu des del fosc
  • el banc de pedra
  • la darrera paraula
  • i temps

Tercera part

  • el que en diem morir
  • el silenci dels morts
  • pietà
  • velles dones fosques
  • en la nit
  • joc d'escacs
  • la mesura d'un home
  • a Rafael Alberti
  • des de Catalunya
  • i no tinc ara temps