Aigües encantades pdf

Aigües encantades de Joan Puig i Ferreter

Pregunta 1: El Modernisme regeneracionista i la bohèmia decadent

El Modernisme regeneracionista es defineix com una actitud més que com una ideologia, tot i estar influït per les idees de Freidrich Nietszche i el dramaturg noruec Henrik Ibsen, entre d'altres. Un actitud de dur Catalunya a la modernització europea, l'interès de posar-la en el mapa del món i això tant en avenços tècnics, d'infraestructures, com socials. És la base del catalanisme que s'està organitzant davant un estat espanyol caduc on encara ressonen els mort inútils per la guerra de Cuba i Filipines, les últimes colònies d'Ultramar. La voluntat de canvi s'imposa entre 1890 i 1900, i també té correspondència en certs pensadors espanyol com Giner de los Rios i la seva idea de renovació pedagògica. 

En el cas de Joan Puig i Ferreter, cal tenir present que el teatre és el lloc idoni per a propagar idees, ja que és la forma de distracció i lleure més habitual entre totes les capes de la societat, especialment entre la gent treballadora que no té accés a altres formes de diversió com poden ser l'òpera o els viatges de plaer, restringits a la burgesia. Per tant, es fa evident que una obra de teatre pot ser un text adequat per exposar idees noves, per intentar "educar" la gent, per intentar canviar les coses. En oposició al "regeneracionisme", el "decandentisme" és una actitud de tancament, de trobar-se l'artista amb ell mateix i el seu món. De viure d'esquena a la societat. S'emmiralla en artistes com Baudelaire o Rimbaud i els seus "paradisos artificials", en una bohèmia en què l'artista s'identifica amb un ésser marginat, refusat per la societat burgesa i ordenada, però superior. A Catalunya es pot veure representat per l'anomenada "bohèmia negra" i en obres que es decanten cap a la introspecció i el simbolisme.

2. Comentari de text. Us recordo que cal escriure un text únic i ben elaborat i no respondre en frases separades. (Aigües encantades, pp 106-108 de l'edició d'Educaula).

El fragment a comentar  se centra en el discurs de mossèn Gregori en què explica l'origen llegendari i religiós dels "gorgs sagrats". El seu parlament se situa en el segon acte de l'obra. És l'acte central en què queden exposades tant les idees modernistes, de regeneració del poble (a través del Foraster), com las posició de les forces "vives" del poble, és a dir la dels poderosos, emparats per la institució de l'Església, a través del seu representant (mossèn Gregori), i de l'estructura econòmica, gairebé medieval, en què dominen els rics, representats per la figura del cacic (Pere Amat),  el propietari dels terrenys del poble i per a qui treballa la gent. Amat s'escuda en la religió per mantenir-se en el poder. També compta amb l'ajut de l'alcalde, Joan Gatell, que ve a ser un "home de palla", un home feble que governa per als interessos del cacic.

Després de l'exposició del Foraster que sols ha pogut parlar en ser acollit a casa dels habitants d'esquerres del poble (el pastor Romanill) i alguns altres com el veterinari (en Vicenç), el "sermó" de mossèn Gregori exposa l'origen llegendari del gorg encantat, les aigües somortes del fons de la terra. L'argument d'uns fets que s'endinsen en la nit dels temps es fa servir per no canviar l'estatus quo. Les relacions entre el poder dels propietaris de les terres i el poble es basa en la tradició: "Aquest país sempre ha sigut castigat per la secada", diu. D'aquesta manera s'admet la idea que es viu en el millor dels mons possible, que les coses ja estan bé i que qualsevol canvi podria reportar desordre, problemes... En definitiva, cal que el món no canviï i, doncs, es nega cap possibilitat de progrés econòmic per al poble i d'educació cultural  (tema que s'exposa a través de Cecília, la filla del cacic, justament). 

La figura de mossèn Gregori és doblement negativa, ja que posa la religió al servei del poder econòmic. D'aquesta manera també s'imposa la idea d'un Déu justicier que pot castigar-los i a qui cal venerar en les tradicions. El poble ha de témer Déu i ha de posar la seva vida al serveix de l'Església, ha d'obeir-la en tant que representant de Déu a la terra. Això fa la gent creient i obedient a la institució. Al seu torn l'Església promou pregàries i romeries per aconseguir que Déu faci un miracle.  Un miracle que es produeix de tant en tant seguint la tradició, el consell de la Verge apareguda als Gorgs: "Digues als teus germans que m'edifiquin una ermita a la coma dels Gorgs i jo, del meu setial estant, vetllaré per ells i els ompliré de beneficis mentre no perdin la fe dels seus avis."

Al final del fragment el fet que plogui sembla donar la raó al sector poderós (Amat i mossèn Gregori) i, de fet, el Foraster ha de marxar a corre-cuita perquè no li facin mal. Un final que es basa en la idea que habitualment el poble prefereix la comoditat i no canviar. L'antic ordre es restableix.

Llegint les acotacions del fragment el lector veu clarament que és el discurs que convé a l'Amat. El fragment comença dient: ""El senyor rector... Respiro, Joan!" (p. 106) És la intervenció  inicial que obre el parlament de mossèn Gregori, és a dir: l'Amat és el cap visible de l'estructura del poder que es manté entre ell, l'Església i l'Ajuntament ("Joan" Gatell).

En comparar aquest discurs de mossèn Gregori amb el que acaba de fer el Foraster, el contrast de les posicions encara queda més reforçada: "S'ha escampat la veu que jo venia aquí a atacar la religió i la propietat, els vostres costums i creences. [...] sense atacar directa i fortament aquestes dues forces: propietat i religió..." (p. 99).
En definitiva, seguint l'individualisme propis de l'artista modernista, sols hi ha una sortida des del punt de vista individual i no col·lectiva: qui marxa qui canvia és la Cecília.