Contes Breus Catalans: Anàlisi i Correcció de Textos Narratius

Anàlisi i Correcció de Vuit Relats Breus

1. Un Barril de Sabó Moll

En Pere Camps donava ordres per descarregar els barrils de sabó del port. Va ordenar a Florenci que portés el barril a la botiga Adelaida, que estava enmig d'un carrer costerut. El dia va anar enfosquint i el poble li deia a Florenci que li plantés cara a en Pere. Va començar a ploure i tothom va anar a buscar refugi quan, de sobte, es va escoltar un soroll com un tro. Va ser el barril de sabó que va xocar contra el bar de l'Alexandre, convertint-se en escuma. El dubte era si en Florenci havia deixat caure el barril expressament o si havia estat per cansament.

2. La Plaga de la Ribera

En Jeroni Sales i Santapiga és el municipal de la seva vila. Li envià una carta al director de la presó de Lleida explicant-li les seves preocupacions. Feia temps que volien enderrocar la casa de la vila, així doncs, en una reunió a l'Ajuntament van decidir-ne fer-ne una de nova. Calia buidar l'edifici i anaven fent caixes i repartint les coses entre els regidors i els funcionaris. A en Jeroni li van tocar uns capgrossos, un arxiu i un presoner que es deia Valerià. En Jeroni i la seva dona tenien por d'ell fins que Valerià es va fer un més de la família, explicant-los els seus intents de fer-se un delinqüent internacional. En Jeroni va enviar aquella carta per preguntar si li podien fer classes al presoner per poder complir el seu somni.

3. Absoltes i Sapel·li de Nicolau Vilaplana

El cronista explica l'enterrament de l'oncle Nicolau, un enterrament molt recordat. L'enterrament, per culpa de la germana del mossèn, es va haver de celebrar el mateix dia i hora que se celebrava el partit més important de la temporada contra els Massos de Cinca. La majoria de la gent va anar a l'enterrament i, des de fora, escoltaven els crits dels aficionats, havent de resistir la temptació de marxar durant el discurs del rector de Vallperdiu. Vint anys després de la mort d'en Nicolau, els habitants del poble li retreuen al fill que, per culpa de l'enterrament, es van perdre la victòria.

4. Paraules des d’un Oliver

El personatge principal és un lladre que vol robar una abundant collita d'olives, però de sobte li apareix l'Isidre, un botiguer i propietari de les olives. El lladre és enxampat des de dalt d'un arbre i explica que les seves intencions són bones i que segurament la seva dona s'ha oblidat d'informar-lo de la seva humil tasca. Explica que estava amoïnat perquè passés la temporada de collita i havia decidit fer-li un favor. La història no convenç a l'Isidre, que l'acaba colpejant, tot i que el lladre li recorda que van anar junts a la Batalla de l'Ebre.

5. Informe Provisional sobre la Correguda de l'Elies

Es narra en tercera persona i relata els pocs minuts de l'Elies corrent des de casa fins al Cafè del Silveri, on paren els autocars que van a Lleida. El cronista pregunta als veïns per on ha passat l'Elies i li donen informació contradictòria fins que descobreix el camí. L'Elies corre per dir al conductor que no cal que li porti els medicaments que li han demanat, ja que la seva dona morirà i ja no es pot salvar. Aquesta història quedarà marcada perquè tothom va veure la correguda.

6. Futbol de la Ribera

Al Cafè de la Granota surt l'equip de futbol de la vila i Cristòfol explica la següent història: Abans de la Guerra Civil, una rierada del Segre va destruir l'hort del Ramon de Tamariu, situat a la punta on s'ajunten l'Ebre i el Segre. L'aigua es va anar assecant i van decidir fer un camp de futbol. L'únic inconvenient que tenia era que la pilota se'n va anar riu avall. En el partit contra la Vila de Monegres, el riu baixava inflat i l'equip local donava el partit per perdut. El públic va amenaçar de tirar-los al riu. Finalment, l'equip local va guanyar gràcies al fort cabal del riu Segre, que va inundar tot el camp i va atemorir el visitant.

7. Senyora Mort, Carta de Miquel Garrigues

Aquest conte està escrit en forma de carta. Miquel Garrigues li escriu una carta a la Sra. Mort. Ell havia estat barquer i transportava gent d'un costat a l'altre fins que un dia van instal·lar un pont i se li va acabar la feina. Es dedicà a ser miner. Li van recordar la feina de Caront, que transportava morts, i Miquel li va fer la petició per fer de barquer en el més enllà perquè Caront descansés.

8. Preludi de Traspàs

L'àvia estava estirada al llit i observava les persones que la venien a veure. L'àvia no tindria una mort fina com la de l'Orestes. L'àvia té por i l'àvia Ramona li recorda el que va fer. L'avi un dia va arribar i va dir que plantaria una figuera. L'àvia li va dir els desavantatges, i l'avi va picar a la taula i l'endemà la va plantar. L'àvia no va dir res, però quan l'avi va morir, l'àvia va anar a tallar la figuera, i ara l'àvia creu que l'avi l'està esperant a dalt amb ràbia.