Pere calders estil

"No s'admeten corones", de Pere Calders del llibre

Invasió subtil i altres contesi responeu les preguntes següents:

1. Resum del conte en 5-6 línies [1 punts]

El protagonista rep una trucada telefònica, suposadament de "l'altre món". És d'un conegut que acaba d'enterrar en el mausoleu faraònic que s'ha construït. De fet, tot el relat se centra a explicar la construcció de l'estrany monument funerari de l'amic i el paper que, tot i l'intent de desentendre-se'n, li fa representar. La descripció, detallada i realista, fa plausible l'aparició del fet extraordinari que el personatge-narrador rep amb una gran flegma, i que la ironia final desdramatitza: «A vegades penso, òbit a part, que devia passar-n'hi alguna.»

2. Feu el comentari de text tot seguint les pautes que teniu a l'aula. Feu referència als diferents apartats indicats. Extensió: entre 180 i 200 paraules. [3 punts pel contingut i 2 per la coherència i l'organització del text.]

2.1. Context

Pere Calders va publicar «No s'admeten corones» el 1978 a Invasió subtil i altres contes. Com en la majoria de contes del recull, pren de base la irrupció del «meravellós» en la realitat quotidiana dels seus personatges, fets incomprensibles, irreals, prenen un caràcter de total normalitat. En aquest cas, el personatge-narrador rep una trucada des del més enllà i la considera una cosa «normal».

2.2. L'estructura i els mecanismes de la imaginació. 
El relat s'estructura entorn de les diverses converses que mantenen els dos protagonistes, però el lector coneix solament la posició i el que pensa el personatge-narrador. Així, el punt de vista se centra en un sol personatge, no és omniscient, sinó interior i focalitzat en un personatge. Els llegidors solament saben allò que explica el personatge-narrador en primera persona. Cal remarcar la posició d'incredulitat i escepticisme que posa de manifest aquest personatge-narrador en rebre les distintes propostes de l'amic i l'intent infructuós per desentendre-se'n.

Calders ens prepara per l'efecte final i qui llegeix se sent involucrat en el tema, encuriosit per saber com es resoldrà. Però a diferència de la tradició dels relats de por en què s'inscriu l'obra caldersiana (D'Edgar A. Poe a Calvino), el fet sorprenent no produeix la por de qui llegeix sinó el somriure. Així, el lector esclafirà en una rialla, o en un somriure de complicitat. També hi ajuda la contextualització del relat en escenaris pròxims i coneguts i no pas en països imaginaris i allunyats. Es parla de Terrassa o de la Seu d'Urgell.

3. El tema del conte i el mecanisme de l'humor

L'humor és fruit del joc d'equívocs respecte la visió de la realitat. El personatge que es construeix el mausoleu esdevé ridícul perquè la construcció faraònica per ser-hi enterrat es basa en una afirmació vital contundent: «La vida és curta (en això tothom hi està d'acord), i en canvi l'eternitat és ben bé tal com el seu nom indica: espaiosa i duradora.» Tot i així, la trucada telefònica rebat de ple aquesta posició primera i ve a reblar que la vida «terrenal» és breu i fugisser, però tot i així ens l'apreciem i volem viure.

Calders pretén reflexionar sobre el sentit de l'eternitat i mostra uns personatges amb moltes ganes de viure, com es va desprenent de tots els contes del recull. També: tot i els diners del personatge que es pot permetre construir la gran casa de la mort, fins i tot contra la legalitat, quan  arriba el moment el troba totalment desprotegit.

D'altra banda, la trucada des del més enllà és ja del tot inútil: han segellat la porta.

4. Comenteu el llenguatge i el registre lingüístic del relat

El relat està escrit amb un llenguatge col·loquial, ple de frases fetes, de girs idiomàtics divertits i contribueixen decisivament al to humorístic i divertit de la història.

A) Busqueu el sentit de les frases fetes següents, busqueu-ne 3 més en el text i expliqueu-ne el seu significat

Frases fetes:

- «Passar la maroma»: travessar una situació difícil.

- «Tirar pilotes fora»: desentendre's d'una situació, d'un problema.

- «massa número»: de «Fer el número»: Fer alguna cosa per cridar l'atenció.

Altres frases fetes:

- «Veure's amb cor»: veure's capaç de fer alguna cosa.

- «Tenir corda per estona»: està algú en condicions de prosseguir alguna cosa, en aquest cas viure molt temps.

- «Fer tentines»: caminar amb passos vacil·lants.

- «Passar-n'hi alguna»: tenir un problema greu.

Doble sentit de les expressions: «carregar-me el mort»: que té també el sentit directe en aquest cas.

b) El registre de llenguatge emprat en el relat: culte, científic, col·loquial, poètic, retòric. Justifiqueu la vostra resposta a partir d'un fragment del text:

Calders utilitza un registre col·loquial i irònic. El relat està ple de frases fetes i expressions col·loquials pròpies de la parla, de l'oralitat i, per tant, allunyades del registre culte i literari. Reforça aquesta posició antiretòrica la ironia que impregna tot el relat.

Això no treu que la descripció del mausoleu, del monument funerari, no es faci amb una gran precisió.

II) PREGUNTA TEÒRICA

Posició literària de Pere Calders a partir del text d'Amanda Bath.
Seguint l'assagista Amanda Bath, cal dir que Pere Calders investiga la realitat des d'una perspectiva nova que s'allunya de l'anàlisi directa, d'imitació o reproducció. Bath justifica l'abandó de l'escola realista fent referència a la fotografia, una disciplina que Calders va practicar al llarg de la seva vida. Si ja existeix la fotografia per plasmar la realitat -diu-, el narrador es troba lliure per utilitzar altres formes. El mètode caldersià es basa en l'observació del real des de la perspectiva de la fantasia i la imaginació, no per voluntat d'allunyar-se de la realitat, sinó de referir-s'hi i fer-hi reflexionar des de l'humor, la paradoxa, l'irreal. Diu Bath que és una “invitació” a “veure la vida des d'una nova perspectiva” i el mètode de Calders ofereix una realitat diferent, sense arribar mai a un sarcasme cruel.
Sovint s'ha classificat la narrativa de Calders de “Realisme màgic” en sintonia amb la narrativa imaginativa que es produeix a Sud-Amèrica als anys seixanta (Rulfo, Cortázar, Monterosso). Cal recordar, però, que Calders sorgeix de l'Escola de Sabadell apareguda als anys trenta del Segle XX, abans de la Guerra Civil, de signe clarament experimental, i avantguardista. La seva obra també manté una estreta relació amb altres contistes moderns, com Italo Calvino. Com l'escriptor italià, Calders analitza la condició de l'ésser modern, anònim, i l'enfronta a una realitat que sovint se li fa incomprensible. L'humor, però també la candidesa, i una certa innocència esdevenen característiques dels seus protagonistes.