Pere calders estil
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 9,19 KB
PERE CALDERS: Lliurament 4 - S2
Proposta de comentari de text: «
Refinaments d'ultramar» (
Invasió subtil i altres contes
) de Pere Calders tenint en compte que:
1. Breu resum. El tema
«Refinaments d'ultramar» ofereix un joc de contrastos entre la descripció, aparentment objectiva, d'un peix o animal similar anomenat «Shilayo» que es presenta com un plat exquisit al·ludit en el títol, --que se serveix amb tota delicadesa quan es tenen convidats d'excepció--, i la presa de consciència per part del lector mentre llegeix que allò que es descriu és un assassinat. Així rere la fórmula aparent d'una recepta culinària es detalla la captura, persecució i mort d'un ésser viu. L'objectiu del relat és fer prendre consciència davant el fet de menjar ésser vius, però també, més enllà del convit, de la relació de domini entre els humans i dels mecanismes aparentment civilitzats de què ens dotem per justificar o disfressar pràctiques sanguinàries.
2. El punt de vista
El relat es presenta des d'una òptica externa, gens emotiva, com és la recepta culinària. En aquest relat la veu narradora és externa: 3a. Persona del singular. Es descriu un ambient burgès, una casa amb servei. Però d'altra banda, la descripció detallada d'una recepta permet al narrador explicar amb total fredor un assassinat calculat: des de la captura, la lluita per escapar-se de la víctima i l'assassinat. El mecanisme que fa servir Calders és portar el lector des del punt més allunyat de l'assassinat al seu reconeixement a través de la descripció de la víctima.
3. Descripció del shilayo. Els mecanismes de l'humor
El centre del relat es dedica a:
1) Descriure el shilayo amb sentiments i reaccions:
- Camina dret i neda en posició occidental
- Es distingeix per un gran amor a les seves cries i per la seva defensa aferrissa.
- És una espècia esvelta i activa, no pot viure en captivitat...
2) Descriure la persecució i captura angoixant:
- Quan se senten atrapat «gemeguen d'una manera que recorda molt el plor d'una criatura de pocs dies»
- «fa uns crits esborronadors»
3) Descriure com el cuinen i el serveixen a taula. És el moment que la identificació amb un ésser humà és irremeiable:
- Se'ls tira a unes planxes, és a dir se'l crema.
- «Els convidats el cacen al vol amb les raquetes»
- «Vençut sembla que faci adéu amb les mans, que curiosament tenen cinc dits a cada una».
4. Conclusió
Calders hi desplega un humor macabre, un humor negre. Parla de gust, d'olor, de cerimònia de mort.
El conte esdevé una paròdia. És a dir, la suposada recepta culinària s'ha convertit en un ritual de mort; el lector ha llegit la descripció d'un sacrifici humà. A més a més, el conte se situa a l'Amèrica central, a la costa, i aquest context aporta un nou significat, perquè contrasta la ritualització de la mort per part de les classes benestant, europeitzades, amb la dels pobles primitius com habitualment es conceptuen els amerindis. En conclusió, doncs, Calders fa una crítica dura a les civilitzacions europees i a les seves pràctiques davant els costums dels pobles americans, qualificats de primitius i bàrbars.
5. Característiques generals de la narrativa caldersiana
«Refinaments a ultramar» conté les característiques pròpies de la narrativa de Pere Calders. Pel que fa a les tècniques, s'observa la brevetat i la condensació de què parla Julio Cortázar; pel que fa al contingut, el relat serveix per prendre consciència de la realitat humana. De la brutalitat de què som capaços rere l'aura de civilització que ens envolta habitualment.
REFLEXIÓ TEÒRICA (3 punts)
Analitza 2 característiques del conte "Zero a Malthus" i indica per què les podem considerar pròpies de la narrativa de Pere Calders. Comença per fer un breu resum del conte, d'unes 5 línies i fes esment al text de Julio Cortázar Sobre el conte modern que tens en l'apartat
Recursos (material d'estudi)
[Extensió: 15-18 línies]
Resum
el conte descriu l'organització a què ha arribat la humanitat per resoldre l'excés de demografia. Organització que practica el sacrifici de la població quan arriba a una determinada edat. Descriu, doncs, el crim organitzat, però des d'una perspectiva positiva ja que es fa,suposadament, pel bé de la col·lectivitat.
Aquest conte s'empara en l'estructura de la ciència-ficció, però és una reflexió sobre el problema demogràfic de la humanitat que Calders planteja en altres relats, com l'inicial i que dóna títol al recull «Invasió subtil» o «El millor amic» ja comentat.
Com mostra el títol «Zero a Malthus», el relat es basa en les teories catastrofistes de l'economista anglès Thomas Robert Malthus (1766-1834) que augurava un greu problema demogràfic de la humanitat. Les seves propostes de control, però, requeien sobre els pobres, eren als pobres a qui calia eliminar.
A partir d'aquesta idea el conte de Pere Calders esdevé una crítica irònica clara. Situa els fets a l'any 1997 en què la descoberta del sèrum de la vida per part dels japonesos implicaria la possibilitat de viure eternament, tot i no haver resolt el problema de l'envelliment. Es viu, doncs, en un món millor, en una utopia de benestar. Però el problema de la demografia -i de l'envelliment- fa que els governs decretin la mort «dolça» als 75 anys. La relació amb Un món felíç d'Aldous Huxley és estreta.
«Zero a Malthus» conté molts aspectes grotescos, d'humor negre, però potser el més remarcable és la posició del «nebot», del personatge-narrador que per tal d'obtenir els diners de l'oncle Valentí, la víctima, col·labora amb el poder establert per tal que l'oncle es conformi amb la seva fi pròxima. L'altra, és que els governants també estableixen excepcions a la mort, és a dir: que alguns «escollits» no són sacrificats quan arriben al límit d'edat establerta. En conclusió, doncs, ens trobem davant la descripció d'una dictadura imperant amb una població doblegada i sense criteris ni llibertat. «La gent volia i dolia. Algú digué que ens assemblaríem a les oques de Périgord, que les engreixen de cara a aconseguir una abundant pasta de fetge.»
L'oncle Valentí, però, prova de sobreviure, fa una «sol·licitud de permanència» i busca desesperadament aspectes de la seva vida que es puguin considerar importants, «d'interès nacional» perquè el salvin. Tot resulta inútil, «la maquinària estatal» es posa en marxa. La visita del «grup de treball» mostra les fotografies dels «pares de la pàtria» envellits fins al punt que s'està ja pensant en una nova llei que també posi fi a l'eternitat (100 anys, 125 anys...). Les converses i arguments que ofereix l'»Última Companyia» davant l'oncle Valentí mostren una organització macabre de l'extermini; així la presa de les mides per fer-li un vestit o les preferències en el menjar per preparar-li un àpat suculent, l'últim, però, que recorda molt algunes de les prerrogatives que tenen els condemnats a mort. Al final, però, sembla que alguna promesa acaba per convèncer el «reu a mort» que l'accepta molt content.
Calders encara fa una darrere pirueta narrativa i transforma la «casa de trànsit» en una fàbrica, potser, d'elaboració alimentària que esborrona el nebot, encara que per poc temps.
Val a dir, que la lluita per l'existència i la crítica als mecanismes de control, de poder, per part d'una part de la societat són a la base de la narrativa caldersiana.
A «Zero a Malthus» es poden observar moltes de les característiques del conte modern que comenta Julio Cortázar. Així: