Què és la veritat? Definició, tipus i concepcions filosòfiques

La naturalesa de la veritat

La veritat: Una proposició és un enunciat lingüístic que s'ha de poder considerar verdader o fals (té un valor de veritat). Les podem diferenciar de les creences i les certeses, que són estats subjectius.

• Creences: És un estat mental subjectiu que ens desperten tots aquells enunciats que poden ser verdaders o falsos, que pensem que són probables però que no podem afirmar amb seguretat. Podem equivocar-nos.
• Certeses: És un estat mental de convenciment i de seguretat, que ens fa pensar que és totalment vàlid o fals, i ens fa estar convençuts de la seva validesa.

La veritat no és un estat mental, sinó una característica objectiva dels enunciats; és una propietat que té l'enunciat en si mateix i que no depèn de com l'interpretem els subjectes.

Concepcions sobre la veritat

Concepció material o empírica

Entén la veritat com la relació entre els enunciats i els fets. La veritat sempre depèn del contingut dels enunciats, de què els pensaments i idees que aquests enunciats expressen coincideixin amb la manera real de ser de les coses. Com que es té en compte el contingut, aquests autors han de comprovar-ho sempre amb l'experiència.

Concepció formal

Entén la veritat com la no contradicció. Considera que una proposició és verdadera quan les seves idees no són contradictòries i quan no es contradiu amb altres proposicions ni amb les lleis o idees generals del sistema al qual pertany. Per a aquesta concepció, una proposició és verdadera quan els seus enunciats tenen una estructura ben construïda. No es pot basar en l'experiència.

Concepció absoluta

Defensa que la veritat ha de tenir un caràcter total, ser universal i necessària. La veritat és objectiva i ha de ser independent de les circumstàncies. La veritat existeix en si mateixa; és la manera real de ser de les coses.

Concepció relativa

Pensen que la veritat no pot ser única, total ni absoluta. Consideren que no hi ha veritats necessàries ni universals (són parcials). Defensen que la veritat depèn de les circumstàncies i dels subjectes que la formulen. La veritat depèn de l'època en què es formuli, pot variar en societats o cultures. No té un caràcter fix, sinó que està en constant evolució. També pensen que la veritat està en funció del coneixement humà i que la realitat és una recerca de sentit.