Berkeley, Hume i el Racionalisme: Teoria i Crítica

George Berkeley i l'Immaterialisme

Berkeley va ser un filòsof irlandès la tesi del qual és l'immaterialisme (la negació de l'existència de la matèria; les coses sensibles no en tenen). Vol demostrar que tot és idea i convèncer els escèptics de l'existència de Déu (la realitat equival al fet de ser percebuda). Divideix la realitat en dues: 1) Éssers capaços de percebre (ànimes) i 2) Allò que pot ser percebut (idees). Gràcies a Déu tenim idees de les coses; Ell ho coneix tot i ens fa percebre les coses.

David Hume: L'Empirisme Crític

Hume, filòsof escocès, autor del Tractat sobre la naturalesa humana (escrit als 28 anys), és molt crític amb la religió. Ell aposta per una «filosofia fàcil» en contraposició a la metafísica (que resulta molt satisfactòria quan penses, però negativa quan trobes imposició). Hem de construir una filosofia sense la necessitat d'un absolut, trencar amb les formes tradicionals de fer filosofia i eliminar els prejudicis i la superstició.

Teoria del Coneixement (TC)

Ho redueix tot a percepcions:

• 1. Impressions: Són la causa de les idees i tenen més força.
• 2. Idees: Són còpies de les impressions i, per tant, més febles.

Una idea és vàlida si es deriva d'una impressió, ja que totes deriven de l'experiència. La ment actua com un mirall on es reflectirà allò que ve donat pels sentits.

Crítica a la Idea de Substància i de Causa

Crítica a la idea racionalista de substància

Perquè la idea fos vàlida, hauria de procedir d'una impressió, i la substància no prové de cap sensació; és només un conjunt de sensacions. Hume va més enllà i critica la substància com a «Jo»: no existeix (el Jo és una ficció de la imaginació; seria vàlid només si procedís d'alguna impressió permanent durant tota la vida).

Crítica al principi de causalitat

A tota causa li segueix un mateix efecte (els racionalistes pensaven que causa i efecte tenien una connexió necessària). A través del raonament no podem deduir d'una mateixa causa sempre el mateix efecte; l'únic que ho pot fer són els sentits. No estan connectats, sinó conjunts. És el principi que fa que jo esperi en un futur el mateix que en el passat: és l'hàbit i el costum. L'única veritat són les matemàtiques. Defensa una posició fenomenista i escèptica (només podem conèixer allò que se'ns mostra). Sobre Déu: no se'n deriva cap impressió, per tant, no en podem dir res.

El Racionalisme

S'identifica el coneixement científic amb el racional. Els sentits ens enganyen i ens confonen. Segueix el mètode deductiu (del general al particular). Defensen les idees innates i les matemàtiques com a model científic.