La Veritat: Definició, Criteris i Teories Filosòfiques

La Veritat

La veritat és un predicat. Qualsevol ciència intenta demostrar què és veritat i què no ho és. Nosaltres utilitzem el concepte de veritat, moltes vegades sense saber el seu significat. Prové de tres paraules:

• Aletheia: és un mot grec que significa "allò que no està ocult", i ve a correspondre amb "descobriment". Així doncs, veritat en grec és el descobriment de les coses, o sigui, el desvetllament del que són.
• Veritas: és un terme del llatí que es refereix a l'exactitud i al rigor a l'hora de parlar.
• Emunah: és un vocable hebreu i expressa la veritat en el sentit de confiança. El terme emunah remet a la confiança que es complirà quelcom que esperem (compliment d'una promesa).

Criteris de Veritat

Un criteri de veritat és aquella característica per la qual podem distingir la veritat de la falsedat i estar segurs d'un enunciat:

• Autoritat: Una afirmació s'accepta com a certa perquè prové d'una persona que coneix la matèria.
• Tradició: Es pren com a veritat allò que al llarg del temps ha estat acceptat.
• Correspondència: Distingim si és veritat quan correspon amb la realitat, és a dir, establim una correspondència entre el que es diu i el que és.
• Coherència: Consisteix en tenir uns coneixements previs (axiomes o principis establerts). Si una nova veritat no entra en contradicció amb les idees prèvies ho acceptem com a vàlid, però si en canvi són contràries a les nostres veritats ho considerem com una falsedat.
• Utilitat: Un enunciat serà cert quan sigui útil per a nosaltres. Útil = veritat, Inútil = fals.
• Evidència: És evident allò que se'ns presenta com a indiscutible, com a intuitivament cert.
  • Evidència sensible: té relació directa amb la correspondència. La veritat és allò de la realitat que no dubtes, si dubtes de l'evidència l'objecte pot ser fals.
  • Evidència racional: té relació directa amb la coherència. No dubto del que se m'apareix.

Possibilitats de l'altra cara de la moneda:

• El pragmatisme identifica el que és cert amb el que és útil.
• El criticisme creu que perquè una idea sigui veritat ha de superar una crítica. En la línia clàssica suggereix una crítica de la raó per saber fins a on podem arribar a conèixer i, en la línia actual, el criticisme defensa que els coneixements poden ser falsats.
• El perspectivisme manté que sí que es pot arribar al coneixement de la realitat, però unint diferents perspectives.

Teories de la Veritat

Les teories de la veritat ens ajuden a obtenir una definició del que és veritat:

• La veritat com a correspondència: La veritat s'entén com una relació especial d'ajust entre objecte i subjecte, a la qual s'anomena correspondència o adequació. Aquest és el concepte espontani de la veritat: la concordança entre el que es diu de quelcom i el que és (adequació entre enunciat i realitat).
• La veritat com a coherència: La veritat és la coherència dels enunciats.
• Teoria pragmatista de la veritat: El pragmatisme accepta la teoria de l'adequació, però la interpreta tenint en consideració la utilitat dels enunciats per resoldre els problemes vitals. Així doncs, un enunciat és cert si és apte per resoldre problemes o per satisfer les nostres necessitats. Ara bé, la veritat referida a la pràctica sempre és provisional, perquè el que és útil en un moment determinat, deixa de ser-ho en un altre (concepció dinàmica de la veritat).
• Teoria consensual de la veritat: Destaca la necessitat del diàleg, com a marc per anar descobrint la veritat de les proposicions. La veritat és allò que aconseguim considerar veritat mitjançant un acord.

Possibilitats del Coneixement

La primera condició del coneixement és que sigui veritat, per tant el que ens hem de plantejar és si existeix la veritat. Tot això està basat en un optimisme a l'hora de trobar la veritat. El problema és si es poden trobar una veritat universal i necessària. Aquesta decisiva qüestió ha provocat diferents tipus de resposta:

• El dogmatisme: manifesta l'actitud ingènua dels que estan segurs de conèixer. Aquesta vessant creu en les veritats absolutes, confia en el coneixement i en assolir les veritats absolutes.
• L'escepticisme: considera impossible obtenir coneixements fiables, perquè pensa que mai hi ha una justificació suficient per acceptar quelcom com a cert.
  • Escepticisme radical: no creu en l'existència del coneixement. L'escèptic radical creu que l'única veritat és que tot canvia.
  • Escepticisme moderat: creu en l'existència del coneixement però no en les veritats absolutes. L'escepticisme moderat evoluciona en dues branques:
    • Subjectivisme: creu en una veritat relativa depenent de cada subjecte.
    • Relativisme: creu en veritats relatives ja que depenen de cada cultura, època o grup social.