Utilitarisme de John Stuart Mill: Conceptes, Objeccions i Prova

Utilitarisme

El principi d'utilitat és el principi que aprova o desaprova una acció, sigui quina sigui, segons la tendència a augmentar o disminuir la felicitat d'aquella part l'interès de la qual es troba en qüestió.

És una síntesi entre Hume i Kant. Tot allò que l'home fa ho fa en tant que ésser sentint i, a la vegada, reacciona amb sentiments i raó.

En aquesta obra, Mill dialoga amb els utilitaristes, com Bentham, i critica l'utilitarisme en un diàleg imaginari.

Poc s'ha avançat a l'hora de trobar un criteri que ens permeti dir què està bé o malament.

El problema de la fonamentació no només es dona en el camp de l'ètica, sinó també en altres camps.

Objeccions a l'Utilitarisme de Mill

Objecció 1: El Principi de l'Utilitarisme

Aquells que segueixen l'utilitarisme accepten que el fonament de la moral és la utilitat o principi de major felicitat. Una acció és correcta en la mesura que tendeix a promoure la felicitat i incorrecta en tant que tendeix a produir allò contrari a la felicitat.

Per felicitat s'entén el plaer i l'absència de dolor; per manca de felicitat, la presència del dolor i la falta de plaer. Aquest plantejament té crítics. Pensar que la vida no té cap finalitat més elevada que el plaer s'associa aquesta vida a la dels porcs.

Resposta de Mill als crítics: diu que els que fan aquesta crítica són els que tenen una visió negativa i pensen només en el plaer físic, però hi ha dos tipus de plaer: físic i intel·lectual.

Podem saber quins plaers són més importants en base a l'experiència (diferenciar entre plaers superiors i inferiors):

• Cap ésser humà intel·ligent admetria convertir-se en un neci.
• Cap persona culta voldria ser un ignorant.
• Cap persona amb sentiments i consciència vol ser egoista i depravada.

Un ésser humà amb facultats superiors té més patiment, però no per això vol prescindir d'allò per la dignitat. És millor un humà insatisfet que un porc satisfet. (És millor ser un Sòcrates que un porc satisfet).

Objecció 2: La Tria Mandrosa i la Formació del Caràcter

Per què sovint la gent tria plaers inferiors en lloc de superiors? Perquè l'ésser humà tendeix a ser mandrós i tria els plaers més fàcils en lloc dels superiors.

Objecció 3: La Renúncia a la Felicitat

Persones renuncien a la felicitat perquè la resta de la societat sí que la pugui assolir. Mill diu que no estan renunciant, sinó que anteposen la felicitat col·lectiva a la personal.

Objecció 4: Un Fi Irrealitzable? La Noció de la Felicitat

1) La Felicitat com a Equilibri

Atès que la felicitat pròpiament dita és irrealitzable, pretendre que el propòsit de la vida és la felicitat és absurd. Objecció vàlida si felicitat fos una excitació continuada i intensament plaent. Per Mill, la felicitat és un equilibri en què els moments de plaer són més nombrosos que els de dolor, i que no esperem de la vida més del que ens pot proporcionar.

La felicitat té dos ingredients:

• Tranquil·litat (condicions materials)
• Excitació que prové dels afectes dels altres

2) L'Educació com a Clau de la Felicitat

Cultivar les facultats superiors, tot i poder patir més, té una vida més plena.

Pobresa i Voluntat:

• Redistribució de la riquesa
• El progrés de la ciència (podem lluitar contra malalties, etc.)

De quin tipus de prova és susceptible el principi d'utilitat?

La doctrina utilitarista consisteix en el fet que la felicitat és desitjable i és l'única cosa desitjable com a fi; totes les altres coses són desitjables només com a mitjans per assolir aquest fi. Mill diu que aquest principi no es pot demostrar deductivament (és una qüestió de fet) i, com a tal, l'única prova possible és mostrar:

1) La Prova com a Analogia que la Felicitat és Desitjable

• Una cosa és visible.
• Una cosa és audible.
• Una cosa és desitjable (dos significats de desitjable: voler alguna cosa i que alguna cosa sigui convenient).

Una cosa és desitjable si TOTS la desitgem: aquelles persones racionals, amb facultats superiors, no qualsevol persona.

2) La Prova que és l'Única Cosa Desitjable per Ella Mateixa

El problema de la virtut i de la felicitat: No desitgem la felicitat per assolir alguna cosa; és un fi. Mill es pregunta si la felicitat és l'única cosa que desitgem per ella mateixa, i posa l'exemple de la virtut.

La felicitat està formada per un conjunt d'ingredients (virtut, empatia...). Ens podem trobar que un ingredient sigui un mitjà per assolir la felicitat, però també un fi per ell mateix (ex: salut).

Ingredients: doble condició (fi, mitjà).